ELS ESCUTS RACONERS DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON

 

Molt s’ha parlat de l’atribució dels escuts presents a la pedra raconera que procedent de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron va anar a raure l’any 1958 al museu Vicenç Ros de Martorell, lloc el qual encara a dia d’avui es troba exposada.

Agustí Duran i Sanpere, va fer una atribució dels diferents escuts heràldics que apareixien a Joana Enríquez, esposa de Joan II i mare de Ferran el Catòlic. Aquesta atribució dubtosa, plantejava des del primer moment seriosos dubtes en el sentit que no es coneixia cap vinculació d’aquesta il·lustre senyora amb el monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, tot i que si en mantingué el seu fill, el rei Ferran.

Escuts procedents de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Museu Vicenç Ros. Martorell.

Aprofundint en els orígens familiars de Joana Enríquez, sabem que el seu pare era Fadrique Enríquez, qui ostentà el càrrec d’almirall de Castellà, de la mateixa manera que ho havia fet també el seu avi Alfonso Enríquez. Aquest personatge, fill bastard del rei Alfons XI de Castella, era el cinquè fill del monarca, malgrat estar apartat de la línia successòria per no ser fill natural. Alfonso Enríquez va morir abans que el seu germà bessó Enric que va accedir al tro com a Enric II de Castella. Fou l’iniciador de la dinastia castellana dels Trastàmara.  

Amb aquests antecedents genealògics, ens adonem que Joana Enríquez pertanyia a la tercera generació d’un fill bastard del rei de Castella, aspecte que fa fàcil entendre que la línia successòria d’aquesta reina era ja prou allunyada de la casa reial, com per ostentar en el seu escut familiar  les armes reials de Lleó i Castella.

Els membres de la família Enríquez tenien en el seu escut un lleó rampant dins un triangle i dos torres, una a cada costat, elements molt allunyats de l’emblema reial que ostentaven els monarques castellano-lleonesos. Difícilment per tot l’abans esmentat, Joana Enríquez podria atribuir-se un escut reial de Castella-Lleó, després que diverses generacions marquessin una notòria manca de proximitat directa amb el llinatge de la casa reial castellana i haguessin adoptat com a almiralls de Castella un escut distint.

Dit això, anem a seguir les passes de Maria de Castella, la seva antecessora en el càrrec de reina consort, aquesta però com a esposa d’Alfons el Magnànim.

Maria de Castella, nascuda a Segòvia l’any 1401, era la filla gran del rei Enric III de Castella i Caterina de Lancaster. Aquí no hi ha cap dubte de la vinculació directa d’aquesta reina amb la família reial castellana. Maria sí podia ostentar en el seu escut d’armes els senyals heràldics de la corona castellano-lleonesa. Si aprofundim encara més, en el seu càrrec com a lloctinent dels regnes peninsulars d’Aragó, després de marxar el seu marit a Itàlia, podia incorporar perfectament al seu escut l’emblema del regne de Sicília, a més òbviament del d’Aragó, regnes ambdós pertanyents al seu marit Alfons el Magnànim.

En l’exercici del seu càrrec afavorí la construcció de diversos temples i monestirs, en els quals s’incorporava sovint el seu escut com a senyal inequívoc de la seva participació i suport. Un exemple d’això el tenim dins la ciutat de Barcelona, en el cas del convent de Sant Antoni Abat, on encara són visibles a la seva façana els senyals heràldics de Maria de Castella.

Acompanyant el signe dels antonians, amb la lletra Tau, apareix al capdamunt l’escut partit de la reina Maria, amb els senyals heràldics del regne d’Aragó a un costat i de Castella-Lleó a l’altra.

Dins de l’antic convent de clarisses de València trobarem encara més senyals heràldics que ens apropin a la figura de Maria de Castella. Aquesta comunitat religiosa fou una fundació d’aquesta reina. Actualment, conegut com a convent de la Trinitat, va ser custodi a la seva mort del cos de la reina. Maria de Castella fou sebollida en el seu claustre dins d’una tomba individual que es conserva en l’actualitat.

Tomba de Maria de Castella. Convent de la Trinitat. València

A la seva tomba hi són presents tots els escuts d’armes amb els quals la reina se sentia plenament identificada. Sota la corona reial, apareixen d’esquerra a dreta tres escuts, en el primer hi figuren les barres d’Aragó compartimentades amb les de Castella-Lleó de la mateixa manera que a la façana del convent de Sant Antoni abat de Barcelona, i d’igual manera que en dels escuts de la pedra raconera procedent de Sant Jeroni, l’escut central ostenta les armes de Sicília, compartimentades amb el signe heràldic de les quatre barres del regne d’Aragó, i a l’escut situat a l’extrem dret de la tomba, s’aprecien les armes de Sicília i les del regne de Lleó i Castella, disposades de manera exactament igual a com figuren a l’escut de la dreta de la pedra raconera de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron.

Per acabar d’arrodonir l’atribució de la raconera de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron a la reina Maria de Castella, encapçalant els dos escuts que hi ha esculpits, apareix en el lloc que correspondria la corona reial un acrònim, IHS. És a dir IHESUS.

Per entendre el significat de la seva disposició, coronant els senyals heràldics disposats a sota, caldria conèixer el profund fervor religiós de la reina Maria de Castella i la seva vinculació amb els postulats promulgats per la branca franciscana observant de Sant Bernadí de Siena, coneguts per ella de la ma d’un dels seus deixebles més fidels, el sicilià Matteo d’Agrigento.⁽¹⁾

Matteo Guimerà d’Agrigento, de probable origen valencià, va difondre la devoció al nom de Jesús com una de les característiques pròpies d’aquest moviment, cosa que explicaria l’existència de l’acrònim IHS (Hiesus) que es convertí en un senyal distintiu d’aquest moviment reformador franciscà de la Observància.

En definitiva, la profunda devoció religiosa de la reina Maria va fer que  disposés damunt dels bens terrenals (escuts dels seus reialmes) la divinitat, representada per l’acronim IHS⁽²⁾, Jesús, com un senyal d’humilitat i alhora de vinculació als dogmes d’aquest moviment reformador dins de l’església (Ordo Fratris Menoris Regularis Observantia) que havia estat reconegut pel papa l’any 1415 en el concili de Constanza.

Lluís Jordà i Roselló

 

NOTES

1.- Per a un millor coneixement sobre aquest moviment reformador recomanem llegir l’apunt al nostre bloc que porta per nom Matteo d’Agrigento, l’acrònim IHS i la reina Maria de Castella, publicat en data 1 de novembre del 2022.

2.- L’acrònim HIS és una abreviatura del grec IHΣΟΥΣ, Jesús. El fet que encapçali la H el nom és producte d’un possible error després de fer la seva transcripció al llatí, confonent la lletra grega E (eta) amb una H de l’alfabet llatí. Aquest acrònim posteriorment va ser utilitzat també com a símbol de l’orde de Jesús.