Passa al contingut principal

ESTUDIS FETS PER JULI FONTOVA PREVIS A LA CONSTRUCCIÓ DEL DIORAMA DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON

 

El mes de juny de l’any passat 2022, es va fer la inauguració de l’exposició estable, ubicada al vestíbul de la masia de Can Soler de Sant Genís dels Agudells, anomenada “Fragments de la nostra història”. Aquesta exposició produïda pel Col·lectiu Agudells va suposar per a alguns dels seus membres, anys d’estudi i recol·lecció de fragments ceràmics procedents en la seva major de diferents masies i indrets d’aquest antic poble rural de la rodalia de Barcelona. El que gairebé tothom ignora, és el treball que va comportar la elaboració d’un dels elements estrella d’aquesta exposició, el diorama de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron.


El diorama està compost de diferents elements, inclosos diversos jocs de llum i so, que ofereixen la imatge que tenia el monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, en el transcurs de gairebé les vint-i-quatre hores d’un dia, molt poc temps abans de la seva desaparició definitiva, l’any 1835. En essència, cal assenyalar que el diorama gira al voltant de la maqueta del monestir i el seu marc geogràfic immediat. Ara bé, del què voldria parlar és justament dels treballs previs a la construcció d’aquesta maqueta, i de manera molt especial dels estudis elaborats per un dels seus artífexs principals, en Juli Fontoba i Sogas.

A manera de proemi, voldria fer esment de l’interès que ha tingut i té encara per en Juli Fontoba la història del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Aspecte aquest que ja es desperta durant la seva adolescència, i és conseqüència, en moltes ocasions, de contactes amb persones del barri que ja tenien un gran afany de preservació d’aquest malaguanyat indret, com en Carles Quintana o en Felip Capdevila, entre d’altres.  Així va néixer el seu interès pel monestir que va acabar esdevenint un seu objecte d’estudi continu i va anar recollint, al llarg de més de quaranta anys, fragments ceràmics dispersos que apareixien, aquí i allà, disseminats per la muntanya.

Convertit en una de les ànimes del Col·lectiu Ecologista Agudells i posteriorment en membre fundador de l’Associació d’Amics del Monestir, la seva lluita per la preservació de l’espai natural, no el va fer oblidar mai l’afany de recuperació de l’àmbit arqueològic de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Així va crear, als anys noranta del segle passat, la maqueta de la vall de Sant Genís dels Agudells, en un moment anterior a la seva transformació urbanística, coetània als darrers períodes d’existència del monestir. Actualment aquesta maqueta es troba exposada en el vestíbul del Centre Cívic de la Casa Groga.

Tot aquest coneixement del territori i la continua descoberta de fragments arqueològics, en especial ceràmics, va dur a la creació de l’espai museístic que avui dia contemplem a Can Soler, i simultàniament a la construcció d’una nova maqueta de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, inserida dins d’un diorama que reprodueix un dia de la vida d’aquest monestir.

Per a la construcció d’aquesta darrera maqueta del monestir de Sant Jeroni va caldre, de manera prèvia, molt temps d’anàlisi de les diferents fonts escrites i també de les poques vistes gràfiques existents, relatives a la seva disposició i estructura.

Poc a poc, i després de diferents estudis sobre la forma, disposició de volums i obertures, disseny mètric d’ocupació sobre l’espai geogràfic en el qual anava instal·lat el conjunt d’edificacions monàstiques,  va anar prenent l’aspecte que tots podem apreciar a l’exposició Fragments de la nostra historia.

Després d’aquesta introducció, necessària per poder comprendre el gran treball que ha suposat per als creadors de la maqueta la seva construcció, voldria referir-vos la importància dels dissenys i estudis previs elaborats per en Juli Fontoba. Els seus dibuixos preparatoris, gens mancats d’interès artístic, tenen al meu entendre, un notable interès per a totes aquelles persones interessades en la creació d’aquesta darrera maqueta del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Aquí en teniu una mostra.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Pegaso 3 - Can Gallart i La Hispano-Suiza

  01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO- 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.-8 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO - 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.-carrerasport-33 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO - 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.- sport-9 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO - 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.- carrerasport-34 01042001- Horta-Can Gallart - Hispano-Suiza-Pegaso-1960 aprox.-Colec. Jordi Vila Traguany.-39 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO -Per restaurar- 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.-40 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO- 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.-31 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO- 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.-30 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO- 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.-28 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO- 1960 aprox.- Colec. J...

Setena Jornada de desbrossament - les evidències - Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

Treball d'ahir Localització d'estructures de desaigua o magatzematge d'aigua annexes al distribuidor d'aigua. Ei! Bones troballes. Això és un no parar. un equip

RECERCA DE LA FONT TENEBROSA Jornades de recerca i desbrossament 28 d’abril i 26 de maig de 2024.

La Font Tenebrosa és un referent de la història del monestir de Sant Jeroni de la Vall Hebron. Es troba referenciada des de final del segle XVI en el Llibre de Costums del monestir on consta com un dels límits per les sortides dels monjos jerònims. Al llarg del temps és mencionada recurrentment per viatgers i personatges rellevants com Bernardo de Bransi, prohom del municipi d’Horta a finals del XVIII o el Baró de Maldà que la cita en diversos viatges a principis del segle XIX. (Veure cites bibliogràfiques)  Ja la segle XX quan el monestir havia estat desamortitzat i es trobava en ruïnes, són nombroses les referències per l’atracció que representava Collserola pels barcelonins. L’excursionisme pren l’espai de la font com lloc destí de sortides de joves i grans o per gaudir de la nova activitat que era l’esport o per intents d’explotació comercial de l’aigua.  L’interès de l’Associació d’Amics del Monestir de SJVH per recuperar la memòria i l’entorn del derruït mones...