Passa al contingut principal

L'HOSPITAL DE POBRES DE SANT JERONI DE LA VALL D'HEBRON


Els ordres religiosos cristians incloïen l'Hospitalitat i l'Atenció als malalts, en seu sentit caritatiu i pietós. El monestir atenia i oferia hospitalitat, donava aixopluc i menjar als pobres i peregrins, transeünts i malalts del l’antic camí de Collserola que passava pel davant del monestir. Els allotjava i alimentava "ab la charitat acostumada" en especial en l'aplec que s'organitzava la diada de Sant Jeroni, el 30 de setembre, en que n'hi pujaven en gran nombre, superior al centenar.

Si bé una provisió del rei Joan II, del 12 de novembre del 1478, obligava els vianants a desviar-se del monestir per anar a Sant Cugat, amb un ban o crida pública sota pena de mil florins de multa. Document que Josep Fiter recollia de l'antic arxiu del monestir i publicà el 1875: "Davant n(ostr)a Ma(gesta)t es stat exposat humilment p(er) part del prior e frares del monestir de sent Jeronim appellat de la val de bron situat en lo territori de la dita ciutat com a causa de algunes gents axi homes com dones que leixant lo cami reyal que va p(er) lo coll de Cerola passan e fan camí p(er) lo dit monestir p(er) anar a sant Cugat e a la hermita (ermita de Sant Adjutori) e deuota de n(ost)ra dona del bosch (Mare de Déu del Bosc) e altres lochs se segueixen molts Inconvenients e damnages al dit monestir en tal ma(ner)a que empedeixen e torban prim(era)ment lo offici divinal stant e frequentant en lo monestir e apres destruexen les vinyes horts e en lo temps los rayms fruytes e hortalisses del dit monestir ultra que es forçat q(ue) arribant allí les gents las han a donar de menjar los dits frares e si p(er) la fretura e pobresa que en lo dit monestir es nols donem bastament lo que voldrien alguns que ni ha desvergonyits dien mil improperis e si per ventura son represos dels damnages que fan per les vinyes e horts responen que axís faran vullen o no sens molts altres scandols que en deservici de n(ost)re S(eny)or deu se porian seguir si per nos noy fos promptament proveyt. Per tant nos volents en aquestes coses remediar e apartar quant en nos sera qualsevol ma(ner)a de Inconvenients que seguir se poguessen en deservici de deu damnage del dit monestir e religiosos de aquell lo qual sta en protectio e salvaguarda n(ost)ra statuim e manan vos de n(ost)ra certa scientia e expressament sots pena de mil florins  que quantse vulla sereu requests o algu de vos request sera fatiau fer crida publica p(er) les parts acostumades deis lochs de v(os)tra Jurisdictio Inhibint e manant á totes e qualsevol p(er)sones (e sots grans penes no gosen o presumesquen passar nj fer cami p(er) lo dit monestir sino que vajen e tornen per lo camj reyal e antich desus dit que va, per lo Coll de Cerola a sant Cugat e a la dita devota e altres lochs o per altres camins reyals e antichs puix no passen per lo dit monestir e encara hi provehireu si me(ne)ster sera per tots los remeys e provissions oportunes e permetreu segons que nos ho p(er)metem e donam licentia als dita Prior e frares que pugan trencar alla hon ben vist los sera lo cami que per lo dit monestir sea fet perque en alguna ma(ner)a no tinguen ocasió les gents de poder passar e no fesseu lo contrari si la gratia n(os)tra vos es cara e la dita pena desitjau evitar. Dat en Barch(ino)na 1 á XII. del mes de Novembre del any de la nativitat de n(ost)re senyor Mil CCCCLXXVIII.—Rex Joannes».

Com s'esdevenia al voltant d'altres monestirs, catedrals, en camins i en nuclis urbans,  el monestir de Sant Jeroni de Vall d'Hebron comptava també amb un hospital de pobres, ja des del 1471.

El primer esment de l'existència de l'hospital data de el 28 de setembre de 1471, data de la professió del novici Guillem Fuster, home il·lustrat i que serà prior del convent el trienni de 1483, que cedeix els diners obtinguts de la venda de les seves robes a l'ampliació de l'hospital de pobres.

L'hospital s'alçava al costat de muntanya del pati del monestir, on hi havia una rengla de cases, la primera, l'Hostal d'en Badia, l'albergueria, i li seguia l'hospital, refugi d'acolliment lliure pels qui hi anaven a raure i l'estable, quadra per a cavalls i muls dels visitants.

Al dietari del prior Pere Balç s'hi fa constar que l'estiu de 1615 es construí un edifici de dos pisos amb bigues de roure, anomenat l'hospital nou, gràcies al sufragi de més de cent lliures del pare fra Joan Fontanelles. El setembre de 1615 hi ha anotat: "tretze de juliol 1615. se posa la primera pedra de l'espital nou desta casa essent Prior lo Pare Fra Pere Balç es.el a capitol general. En aquest 1 setembre de mes se acaba la obra del espital nou junt a casa de Badia la qual obra ses feta per industria y almoyna del Pare Fra Joan Fontanelles lo qual se gasta de son deposit les mans del mestre y molta fusta y alguna cals y rejoles que en tot passaren de 100 ll". El vell aleshores es destinà a d'altres usos.

L'edifici s'anà  deteriorant i el 1779 hi havia "dos bigas que amenaçaban ruina", la comunitat no va esmerçar esforç per millor acomodar-lo. De fet el 1780 la congregació acollia Eulalia Muntells, vella pobra, oferint-li "la limosna amb son tros de pa" i habitació en una altra dependència, no pas a l'hospital sinó a baix a la Granja Nova (on actualment s'alça l'Hopsital de la Vall d'Hebron).

De l'Hospital de Pobres se'n feia càrrec un dels monjos, el frare pobrer. El 1627 n'era fra Juando Fabres. El 1790 n'era el porter fra Josep Soler. Tal com esmenten els costums del monestir de Vall d'Hebron, recollits pel canonge Barraquer, al respecte: «Costumas del Pobrer. —P'"° Es costuma que un Frare ó Donat te sempre carrech del Hospital dels Pobres lo qual ha de procurar que lo hospital estiga molt net axí dalt com baix, y los llits, y roba dells, y en lo estiu que los Pobres no dormen en llits ha de tenir cuydado en orejar las flassadas perqué nos gasten.»

«Ig.—Lo Pobrer ha de donar de dinar als Pobres cada die ordinàriament a las dotze horas, y al dinar li han de dar cuynat a la cuyna, y lo mes avant que bonament poran, per al sopar ha de fer lo Pobrer olla per als Pobres en la Cuyna, ó en lo hospital.»

«Ig.—Entre tres ó quatre ha de partir un pa de compaña segons sera lo pa, tambe els dona vi de compaña, salvo als malalts, als quals sels dona del pa y vi del Convent, y altres regalos segons la necessitat a arbitre del Pobrer, y si altres personas vindran de vergonye, ó vells podrá en lo pa y vi ferlos algun avantatge, y lo mateix en lo companatge.»

«Ig.—Ha de exir al hospital alas vesprades en temps, per veurer si auran vingut algunas donas pobres, y darlos caritat, y despedirlas encontinent; perqué no poden dormir al hospital, ni junt al monastir, y ha de tenir compte que al ivern isque de sol al hospital pera obrirlo, perqué los pobres no patescan.»

Enfront l'hospital, a l'altre costat del pati, hi havia la cuina del monestir. Recullen les "Costumas del Cuyner" que  "- Pº Es costuma que lo Cuyner sempre te un mosso lo qual está subjecte tant solament á ell, y li ajuda sempre à cuynar y aparellar tot lo que es menester per al convent, hostes y compaña de casa. Aquest mosso neteja la cuyna, y tota la vaxella della, y ha de fer bugada dels draps que servexen en dita cuyna, sempre que será menester.»

«It —Lo Cuyner sempre ha de fer la olla al convent al dinar de manera que reste per als Pobres del hospital, y na de posar un poch ab una olleta per als hostes que venen y solen sobrevenir, y quant no serveix per als pobres al sopar tot lo que sobrara dela escudella als Frares ha de ser per als pobres.»

Autor: Oriol de Fàbregues

Bibliografia:

1. de FÀBREGUES-BOIXAR, ORIOL. Aspectes sanitaris històrics de Vall d’Hebron, hospital de la muntanya de Collserola. Gimbernat Vol. nº 65. Barcelona 2016

2. de FÀBREGUES-BOIXAR, ORIOL. Compilación de aspectos sanitarios históricos de Vall d’Hebron: primer Ictus atendido en 1607. Neurosciences and History.  Vol. 7 nº1. Ediciones Sen. Barcelona  2019

3. DIAZ MARTÍ, CARLES. L’establiment d’un nou orde monàstic a la Catalunya medieval: Sant Jeroni de la Vall d’Hebron i Sant Jeroni de la Murta (1393-1500). Tesi Doctoral. 2 Vols. Universitat de Barcelona. Barcelona 2017.

4. OLIVÉ I GUILERA, FELIX . Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Barcelona: Parròquia de Sant Jeroni de Montbau; 1995.

Figura 1. Recintes d'ús sanitari de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron (De Fabregues-Boixar, Oriol. Aspectes sanitaris històrics de Vall d’Hebron, hospital de la muntanya de Collserola. Gimbernat, 2016;65 32-42



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El que queda d'un gran monestir...

  El vessant de la serra de Collserola, que forma l’inici de la vall d’Horta, era lloc habitat des d’antic per ermitans que vivien escampats per la muntanya aprofitant les coves i el pendent. enllaç - Què queda d'un gran monestir

El primer Aplec de Sant Jeroni del primer aniversari de la nostra Associació

  El primer Aplec de Sant Jeroni del primer aniversari de la nostra Associació l'hem fet al centre Cívic casa groga. Participant del seu 30è aniversari, i presentant-nos al barri. He de dir amb molt cordial acceptació i amb ganes d'ajudar-nos per part de les altres associacions, col.lectiu Agudells -no cal dir-, Associació de veïns, Associació de Joves...simpatitzant i col.laborant amb els nostres objectius, que també són del barri. Ens ha presentat el Colectiu Agudells, en Juli, i en nom dels Amics, jo mateix (l'Oriol)  he exposat que avui era també el dia de Sant Jeroni, el nostre primer aniversari com associació, i els nostres objectius. L'acte es va celebrar a l'exterior del Centre Cívic a les 19:30 hores. AAMSJVH