Passa al contingut principal

FRANCESC CARRERAS CANDI I SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON

 

Francesc Carreras Candi a la seva obra monumental Geografia de Catalunya, i més concretament al volum dedicat a la Ciutat de Barcelona, parla en distintes ocasions del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. El conjunt de la obra dirigida per Carreras Candi, consta de sis volums editats entre els anys 1908 i 1918, redactats per alguns dels millors especialistes de l’època, sent ell l’autor exclusiu del volum dedicat a la Ciutat de Barcelona.

Cal ressenyar que aporta un seguit de dades, tot i que molt esquemàtiques i algunes equívoques,  sobre els seus orígens eremítics que crec que son d’interès, malgrat no indicar la seva procedència. A desgrat de certes incorreccions relatives a la seva història, es després del canonge Gaietà Barraquer, l’estudiós que més va tractar la història de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron fins a temps relativament recents. Per aquest motiu crec necessari conèixer les diferents referències que Carreras Candi fa sobre el nostre monestir en la seva obra. (pags. 483/484/485)

“Sant Geroni de la Vall d’Ebrón o de Coll  de Cerola, (nota 1265) arrenca del 1313. Residian allí alguns eremites, que, induhits per la reyna Violant de Bar ingressaren a la nova ordre dels Gerònims (nota 1266). La fundació del monestir  se féu  a base dels frares de Cotalba (Valencia) ab butlla de Climent VII (27 juny 1393). Benet XIII li agregà la parròquia de Sant Genís d’Agudellls (1 març 1396). Mes tart se treballà per unir  aquest monestir de Collcerola ab lo de Sant Geroni de Bethlém o de la Murtra (15 juny 1439), si bé era la unió contraria a lo disposat per lo seu fundador (nota 1267).

Poch se sap del edifici mitgeval construït en la millor època de la art gòtica. Antoni Ponz, que-el visità en 1786, no hi vegé res notable (nota 1268). La casa conventual, seguia lo desnivell gran de la montanya, y per tant sa planta d’ingrés resultava  un soterrani per la part N, y un quart pis per la del S. Constava  de dos edificis separats per la carretera d’accés, dels quals lo del N rematava  en la típica porxada de les construccions catalanes d’aquesta època. La església gòtica, de petites dimensions, es calificada per lo P. Siguenza <de mucha majestat y de lo Bueno de aquel tiempo>. A més hi havia altres dependències secundaries en construccions separades. Lo campanar poligonal de tres cossos superposats, y lo frontispici de la església, eran barrocs, obrats del segle XVII al XVIII. Lo claustre petit, se construí per munificència de la reyna Maria, muller d’Anfòs de Nàpols (1438), sa constant protectora (nota 1269), donant-los la Ciutat pedra de Montjuich (11 març 1439). Dita Reyna, en 1447 (4 agost), tenint <son stat Reyal o posada al carrer dels Orbs, transferí la sua posada, per star alguns dies (fins més enllà del 22 de setembre) al Monestir de Sant Geronim de  Coll de Cerola>(nota 1270). Llavors treballà per acréxer les seves rendes (que en 1413 eran de 6.000 sous), gestionant se li adjuntàs lo Priorat de Besalú (1448 y 1449). No obtenint-ho, en 1450 demanava algun altre Priorat que rendes al menys 500 florins (nota 1271).

La bona opinió en que-s tenia a aquests gerònims vé mostrada ab ésser lo seu Prior, en 1452, visitador del monestir de Santa Anna, com ja s’ha dit abans (veja’s pag 461), y encmenant-se-li la guarda y custodia dels béns y joyes si moria lo Prior (nota 1272), resulta sa figura important en la política local: seguia la cort de la Reyna, conferint-li comissions importants a Castella y altres llochs. Los Consellers recorregueren, en diverses ocasions (1444-1445). A la seva gran  influencia vers Donya Maria (nota 1273). Aquesta li prodigà, en sa correspondència, lo dictat de conceller y confessor (1452).

Residian  al convent,  en 1413, 5 frares sacerdots. 2 coristes y 5 laichs. En 1507 (1 juliol) s’hi aplegà lo Consistori del Diputats.

Transformnt ab sa laboriositat aquells erms solitaris en bonichs conreus, sovint experimentaren damnatges dels transeünts, com los que  que-s detallaran en un document del 1478 (nota 1274). Sigué cremat per los francesos lo 12 Agost de 1808 (nota 1275). Son arxiu se salvà, trobant-se darrerament a la parroquia d’Orta, cremant-lo allí les turbes revolucionaries en juliol de 1909”.

Segueix la narració sobre el cenobi a les Pags.1013/1014.

“Sant Geroni lo famós monestir tretzecentisat fundat sota coll Cerola, comunicà sa importància  a las propera parroquia de Sant Genís (nota 2671). La situació dominant del cenobi i la hermosura dels seus conreus, li donaren notòria fama entre los barcelonins. Junt a Sant Geroni hi passava l’antiquíssim camí ramader de coll Cerola (nota 2672). <Partiendo del punto llamado Salamandria, debe seguir  el camino de la Sierra hasta el coll de la Font Groga, y desde este punto, siguiendo el camino o carrera de San Gerónimo, hasta casa Olivé.

Al edifici de Sant Geroni s’havien conservat, fins 1835, no pochs detalls gòtics, assenyaladament lo claustret. Tot desaparegué en la revolució incendiaria. En l’interior del temple s’hi enterraven  als frares y també als seglars que ho solicitassen. En lo clos del pati exterior s’havia format un petit carrer de cases, servint d’hostal la d’en Badia; altrea era quadra; altra fusteria, etc,

Relata lo canonge Barraquer, la existència de tres capelletes al volt del monestir, quins fonaments encara comprovà:<Al N. del convento, a dos tiros  de piedra, en la cresta de una ondulación de la pendiente, la de Santa Magdalena, al E., coronando la huerta del monasterio, más elevada que éste, però menos que la anterior, la del Santo Sepulcro; y al NO., sobre el mismo monasterio en su misma estrecha cuenca, la de San Onofre>.

Trets los frares, en 1821, esdevingué hospital d’infectats de la febre groga. Restablerts los religiosos en 1824, fóu cremat en 1835 y venut a particulars. De Sant Geroni sols n’ha quedat una casa, segurament la d’en Badia”.

Lluís Jordà i Roselló

 

NOTAS

(nota 1265). A Poboleda existeix una partida dita Vall d’Ebrón. Nostre monestir de Sant Geroni en 1441, es apellidat del <Coll de Çerola> (Letres Closes 1441-1442, f.16).

(nota 1266). Graliarum III, f.68, 72 y 159, A.B.R.P. Arxiu de la Batllia del Reyal Patrimoni de Barcelona.

(nota 1267). Cartes Comunes Originals, 1437-1439, A.M.B. Arxiu Municipal de Barcelona.- Les diferencies en que estigueren los frares del monestir de Sant Geroni de la Vall d’Ebron ab lo vicari de Sant Genís d’Agudells, s’acabaren en 1459 per sentencia arbitral, la que les dues parts sotmeteren a l’aprovació del Papa (R.3364, f. 85).

(nota 1268). A.Ponz en Viaje de España, V. XIV, p.116, diu que Caimo descriu molt bé aquest monestir en 11 Juny 1755.

(nota 1269). La Reyna Maria, en 1442 (12 Març), sufragà altres obres de Sant Geroni (R. 3269, f.11).

(nota 1270). M.N.A. Manual de Novells Ardits.- R. 3146, f. 27, y R. 3147, f. 127.

(nota 1271). A. 1448 (5 Desembre).- Comunicava la Reyna Maria al séu procurador de Roma: <Axí mateix se spara vagar un priorat de Besulú, lo qual posseeix micer Pere dernius, lo qual stà molt mal. E per çó com certa unió de altres priorats que Papa Eugeni hauia feta al monestir de Sent Geronim, no ha haut loch, nos scriuim a nostre sanct pare, que li placia, si vagara, vnir lo dit priorat al dit  Monestir de Sent Geronim>. En 1449 (17 Janer) tornava a dir-li la Reyna <Mossen Johan (Comes) Nos scriuim a mi cer Pere de sanctolaria, de la burla quens ha feta de no donar les letres de continent a nostre sanct Pare per lo priorat de Besolú, que volíem per a sant Jeronim> (R. 3272, fs. 63, 89, 114 y 121). En 1450 (25 Novembre) la Reyna encarregava al missatger que trametia a Roma <Item dirà al dit nostre sant pare de part de la dita S., com sa S, attesa la bona vida dels prior e frares del Monestir de sent Geronim de la Valldebron de Barchinona ha scrit a sa S. que attes encara la gran pobresa que passen e que ab renta de vns Cinchcents florins cascun any se porien algun tant mantenir, que li plagués donarlos algun priorat de tants que ni han vagat, lo que fins açi no ha pogut obtenir. E deus sap que seria vna gran almoyna e en loch massa menesterós> (R. 3264, f.74). Encara deya en en altre de ses moltes lletres sobre axò adreçades, y que envià al Cardenal de Mesina (16 Abril 1449). <E ara no haima pogut obtenir lo priorat de besulú per el nostre Monestir de sent Geronim, qui es pobre, e no han de que viure: penseu que si del nostre hi poguessem prouehir, non ferem tantes suplicacions> (R. 3272, f. 162; veja-s los f. 114, 121, 156, 157, etc.).

(nota 1272) A. 1452 (31 Juliol).- <Al religiós amat conseller e confessor nostre lo Prior de sant Geronim de la vall de Bron>. Li comunicà com lo prior de Santa Anna era apunt de morir <E per ço, com en semblants cassos se acostumen fer algunes novetats, ocupacions e dans axí en les sglesies e joyes de aquelles e eltres bens, robes e despulles de aquelles> li encomanava anar tot seguit allí <vos qui sou visistador de la dita casa e Monestir> per evitar semblants robatoris <demanat auxili, si obs es, als veguer e Consellers (R. 3275, fs. 81 y 107).

(nota 1273). Letres Closes 1444-1445, fs. 153, 157, 169, 178, etc., Arxiu Municipal de Barcelona.

(nota 1274). R. 3392, f. 17. Lo publicà F. Fiter y Inglés en la Renaixensa de 30 Setembre 1875 (any V v. 11, n. 24, p. 334).

(nota 1275). P. Ferrer: Barcelona Cautiva, v 1, ps 313 y 314, dona detalls del incendi de 1808.

(nota 2671). A. 1447 (4 Agost). La Reyna <transferi la sua posada, per star alguns dies al Monastir de Sant Geronim de Coll de Çerola>. (Manual de Novells Ardits, v. 11. p 21) – A. 1492. Hi estigueren los Reys Catòlichs (Serra y Postius : Finezas de los Àngeles, p. 404.- A. 1519. Hi estigué l’emperador Carles I d’Austria del 19 al 27 Abril y del 3 al 4 d’Octubre.- Fra Joseph Bals dexà manuscrita una Recopilación histórica de la antigüedad, relíquias insignes, varones de gran santidad y reyes bienhechores del Real Monasterio de San Gerónimo, hasta el presenta año de 1600 (tres volums em quart).

(nota 2672). A. 1871 (23 Febrer). Lo municipi d’Horta, després d’una deguda informació, establí quin era l’antich camí ramader: <Partiendo del punto llamado Salamandria, debe seguir  el camino de la Sierra hasta el coll de la Font Groga, y desde este punto, siguiendo el camino o carrera de San Gerónimo, hasta casa Olivé>.

(R. Registre del Arxiu de la Corona d’Aragó)

 

(Font: El Maresma Medieval - El Blog de Quim Graupera)



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'HOSPITAL DE POBRES DE SANT JERONI DE LA VALL D'HEBRON

Els ordres religiosos cristians incloïen l'Hospitalitat i l'Atenció als malalts, en seu sentit caritatiu i pietós. El monestir atenia i oferia hospitalitat, donava aixopluc i menjar als pobres i peregrins, transeünts i malalts del l’antic camí de Collserola que passava pel davant del monestir. Els allotjava i alimentava "ab la charitat acostumada" en especial en l'aplec que s'organitzava la diada de Sant Jeroni, el 30 de setembre, en que n'hi pujaven en gran nombre, superior al centenar. Si bé una provisió del rei Joan II, del 12 de novembre del 1478, obligava els vianants a desviar-se del monestir per anar a Sant Cugat, amb un ban o crida pública sota pena de mil florins de multa. Document que Josep Fiter recollia de l'antic arxiu del monestir i publicà el 1875: "Davant n(ostr)a Ma(gesta)t es stat exposat humilment p(er) part del prior e frares del monestir de sent Jeronim appellat de la val de bron situat en lo territori de la dita ciutat co

El que queda d'un gran monestir...

  El vessant de la serra de Collserola, que forma l’inici de la vall d’Horta, era lloc habitat des d’antic per ermitans que vivien escampats per la muntanya aprofitant les coves i el pendent. enllaç - Què queda d'un gran monestir

El primer Aplec de Sant Jeroni del primer aniversari de la nostra Associació

  El primer Aplec de Sant Jeroni del primer aniversari de la nostra Associació l'hem fet al centre Cívic casa groga. Participant del seu 30è aniversari, i presentant-nos al barri. He de dir amb molt cordial acceptació i amb ganes d'ajudar-nos per part de les altres associacions, col.lectiu Agudells -no cal dir-, Associació de veïns, Associació de Joves...simpatitzant i col.laborant amb els nostres objectius, que també són del barri. Ens ha presentat el Colectiu Agudells, en Juli, i en nom dels Amics, jo mateix (l'Oriol)  he exposat que avui era també el dia de Sant Jeroni, el nostre primer aniversari com associació, i els nostres objectius. L'acte es va celebrar a l'exterior del Centre Cívic a les 19:30 hores. AAMSJVH