Passa al contingut principal

NOSTRA SENYORA DE GRÀCIA. UN CONVENT EN DISPUTA


El convent carmelita de Nostra Senyora de Gràcia, fou fundat a instàncies de Josep Dalmau i la seva esposa Lucrècia Balcells. S’erigí l ‘any 1626 en l’aleshores un indret isolat, a mig camí de Barcelona i del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Aviat en ser els límits de l’indret del convent difosos sorgiren disputes sobre la seva adscripció parroquial.

Les parròquies de Sant Genís dels Agudells i Sant Gervasi de Cassoles, fins i tot la de Sarrià, se la disputaven, considerant totes elles que el convent carmelita es trobava dins els límits del seu terme parroquial. Tots els rectors maldaven per obtenir del pare vicari un espai dins l’església conventual, on disposar un raspall per demanar almoina per a les ànimes del Purgatori.

HI ha l’anècdota que el diumenge de Rams de l’any 1633, van coincidir a Nostra Senyora de Gràcia, amb la voluntat de donar el salpàs, els rectors acompanyats dels seus pertinents escolans de les parròquies de Sant Genís i de Sant Gervasi. Ambdós alhora. El sacerdot i escolans rebien del convent per celebrar l’acte del salpàs una petita recompensa. A fi que no hi haguessin diferències que acabessin amb alguna cosa més que paraules, els bons frares carmelites van optar  per tenir dues taules parades, així d’aquesta manera les dues comitives marxaren satisfetes.

La possible pertinença del convent a la parròquia de Sant Genís dels Agudells, va comportar una causa judicial interposada contra el convent de Nostra Senyora de Gràcia pel rector de Sant Gervasi, amb l’al·legació d’usurpació del seu espai parroquial per part de Sant Genís.

Els carmelites restaren muts durant la causa, no van prendre part, estant a tot allò que el bisbe considerés oportú. El bisbe de Barcelona D. García Gil Manrique va iniciar la causa el 23 de febrer de 1634 i el 12 de juny del mateix any dictà sentència. Aquesta resultà contrària als interessos de la parròquia de Sant Genís dels Agudells, argumentant que la divisòria parroquial deixava el convent carmelita dins el límits de Sant Gervasi, i per tant pertocava a aquesta parròquia la possibilitat de disposar del pertinent raspall per rebre almoines per a les ànimes del purgatori dins l’església del convent de Nostra Senyora de Gràcia.

Obviament, la decisió no agradà a la parròquia de Sant Genís dels Agudells, que va procedir a elevar la pertinent apel·lació contra la sentència del bisbe. Davant l’esclat de la picabaralla entre ambdues parròquies, els monjos carmelites intentaren fer raonar els rectors i aconseguir una concòrdia dintre les dues parròquies.

Aconseguida la concòrdia, no sense dificultats, s’optà per col·locar la caixa de les almoines per a les ànimes del purgatori de Sant Gervasi a la porta de la capella del convent, però aquesta alternativa aviat se n’anà en orris. Al cap de tres mesos els monjos de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron que actuaven com a capellans ordinaris de la parròquia de Sant Genís del Agudells, també maldaven per obtenir el mateix dret.

Davant el conflicte, el 20 d’octubre de 1634 es tornà a posar en antecedents sobre la situació generada al bisbe de Barcelona. Ara la formulació de la queixa venia directament fonamentada pels monjos jerònims que sentien l’adjudicació a Sant Gervasi, com una agressió directa als seus legítims interessos.

L’al·legació dels monjos jerònims partia del canvi d’ubicació inicial del monestir de Nostra Senyora de Gràcia. La proposta original de l’indret on havia de ser construït el convent carmelita va ser rebutjada amb obstinació per l’abadessa de Pedralbes i la parròquia de Sarrià, en no considerar pertinent la seva construcció dins els seus límits, per confrontar dins el seu terme massa convents, cosa que obligà a variar al fundador la seva ubicació original.

La finca destinada finalment a albergar el monestir carmelita, prou distant del monestir de monges clarisses de Pedralbes i del caputxins del desert de Sarrià, amb l’objecte d’evitar noves queixes, va ser l’anomenada Torre Guinardó, propietat de Mariagna Mitjà. La finca fou comprada finalment per Josep Dalmau el 17 de desembre de 1625, després de comprovar que no suposava cap conflicte d’interessos amb cap altre monestir proper, lliurant-la seguidament als carmelites descalços.

I just aquí rau la fonamentació dels monjos jerònims, al·legant que mentre els carmelites s’estaven a la Torre de Mariagna Mitjà, no van tenir cap impediment per demanar almoina per a les ànimes del Purgatori  en diversos indrets del terme parroquial de Sant Genís. Però més tard van advertir que una cosa era l’indret on es trobava ubicada la torre, i l’altra el lloc on es va edificar el convent.

Els jerònims van argumentar també que el lloc anomenat antigament  Mas del Pla adquirit pels carmelites es trobava plenament dins la jurisdicció del monestir de sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Per tant, si la torre i alguna de les terres comprades pel fundador Josep Dalmau a Mariana  Mitjà, i cedides posteriorment als carmelites es trobaven dins el terme parroquial de Sant Genís, corresponia a aquesta parròquia la seva titularitat.

Davant aquesta situació, Mariana Mitjà va intervenir en la causa, posant en qüestió aquesta atribució, assenyalant, contra els interessos de Sant Jeroni que les seves terres es trobaven dins el terme de Sant Vicenç de Sarrià. El nou plet iniciat l’any 1636 va donar finalment la raó a Mariagna Mitjà, declarant que la torre pertanyia al terme de la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià,  i no a la de Sant Genís dels Agudells.

Malgrat aquest posicionament, va acabar intervenint en aquesta història un nou actor inesperat, la parròquia de Sant Just i Pastor, que finalment va poder acreditar que el convent carmelita de Nostra Senyora de Gràcia, la seva església i l’horta li pertanyien, i que per tant corresponien de ple dret a la ciutat de Barcelona.

Fi del conflicte

Lluís Jordà i Roselló

BIBLIOGRAFIA

BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà. Las casas de Religiosos en Catalunya durante el primer tercio del siglo XIX. 2 vols  Barcelona 1906

BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà. Los religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX.  4. Vols Barcelona 1918

MARTÍ I BONET, Josep M. Els Josepets de Gràcia. 300 anys d’història. Arxiu Diocesà de Barcelona. Akribos  Edicions. Barcelona 1987

Nostra Senyora de Gràcia coneguda popularment com Els Josepets, a finals del segle XIX


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'HOSPITAL DE POBRES DE SANT JERONI DE LA VALL D'HEBRON

Els ordres religiosos cristians incloïen l'Hospitalitat i l'Atenció als malalts, en seu sentit caritatiu i pietós. El monestir atenia i oferia hospitalitat, donava aixopluc i menjar als pobres i peregrins, transeünts i malalts del l’antic camí de Collserola que passava pel davant del monestir. Els allotjava i alimentava "ab la charitat acostumada" en especial en l'aplec que s'organitzava la diada de Sant Jeroni, el 30 de setembre, en que n'hi pujaven en gran nombre, superior al centenar. Si bé una provisió del rei Joan II, del 12 de novembre del 1478, obligava els vianants a desviar-se del monestir per anar a Sant Cugat, amb un ban o crida pública sota pena de mil florins de multa. Document que Josep Fiter recollia de l'antic arxiu del monestir i publicà el 1875: "Davant n(ostr)a Ma(gesta)t es stat exposat humilment p(er) part del prior e frares del monestir de sent Jeronim appellat de la val de bron situat en lo territori de la dita ciutat co

El que queda d'un gran monestir...

  El vessant de la serra de Collserola, que forma l’inici de la vall d’Horta, era lloc habitat des d’antic per ermitans que vivien escampats per la muntanya aprofitant les coves i el pendent. enllaç - Què queda d'un gran monestir

El primer Aplec de Sant Jeroni del primer aniversari de la nostra Associació

  El primer Aplec de Sant Jeroni del primer aniversari de la nostra Associació l'hem fet al centre Cívic casa groga. Participant del seu 30è aniversari, i presentant-nos al barri. He de dir amb molt cordial acceptació i amb ganes d'ajudar-nos per part de les altres associacions, col.lectiu Agudells -no cal dir-, Associació de veïns, Associació de Joves...simpatitzant i col.laborant amb els nostres objectius, que també són del barri. Ens ha presentat el Colectiu Agudells, en Juli, i en nom dels Amics, jo mateix (l'Oriol)  he exposat que avui era també el dia de Sant Jeroni, el nostre primer aniversari com associació, i els nostres objectius. L'acte es va celebrar a l'exterior del Centre Cívic a les 19:30 hores. AAMSJVH