Passa al contingut principal

EL CELLERER DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON


La importància que tenia el monjo cellerer dins l’estructura d’un monestir queda ben manifesta a tenor dels gran nombre de responsabilitats que recauen en la seva persona. Administrar i gestionar les terres i conreus, les bèsties dels corrals, controlar les vendes dels productes romanents i l’adquisició de nous. Gestionar, administrar i proveir el menjar de tot el convent, tenir cura de les granes, del blat, de la farina, i òbviament tenir cura del celler. També és responsabilitat seva, la gestió i atenció dels mossos que es fan càrrec de les feines dins i fora del monestir, i encara deixem una quantitat important de tasques que quedarien sota la seva gestió i control.

La quantitat de responsabilitats que requeien damunt el frare cellerer i l’important significat que se li dona en el llibre de Costums de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, fa pensar que el seu càrrec era un dels més importants després del de l’abat.

La Regla de Sant Benet, específica les característiques de la persona que ha d’ocupar aquest càrrec “que s’esculli d’entre la comunitat un home de seny, reposat, sobri, ni golut, ni vanitós, ni turbulent, ni injust, ni cançoner, ni pròdig, sinó temorós de Déu, que sigui com un pare per a tota la comunitat. Que s’ocupi de tot. (…) Que es miri tots els objectes i tots els béns del monestir com si fossin objectes sagrats de l’altar; res no tingui per negligible. Que no es deixi portar per l’avarícia, ni sigui pròdig o dissipador del patrimoni del monestir, ans faci-ho tot amb discreció i segons les ordres de l’abat.”

Només cal recordar fra Pere Marginet, qui exercí aquest càrrec a Poblet i acabà sent destituït per presumpte mala administració i vida díscola, fruit de les dolentes relacions contretes en les seves habituals sortides del monestir cistercenc, aspecte aquest que li permetia, de manera lícita, l’exercici del seu càrrec com a majordom major (cellerer).

El llibre de Costums de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, no entra en la disquisició de la persona, tot i que assenyala que recau en el Pare Prior decidir qui ocuparà aquest càrrec (ofici) i apunta que és molt important per a la casa. La seva rellevància queda reflectida en l’elevat nombre  de funcions que assumeix, aspecte aquest que òbviament després de la seva lectura, deixa molts pocs dubtes sobre la vàlua del monjo que havia de ser el cellerer del convent. 


COSTUMAS DEL CELLERER

Pº Es costuma que lo P. Prior ab consell de Diputats al principi del trienni anomena un frare per a cellerer chorista, ò llech com millor los aparrà segons llurs conciencias per a exercitar lo ofici que es molt important a la casa.

It. Lo cellerer sempre que son cantadas las Matinas va à ellas, y vassen à las laudes, y tots los diumenges, y festas de guardar va à tercia, ò sexta quant es dejuni, y à Missa y Vespres.

It. Te à carrech de solicitar al Procurador que proveesca de oli, sal, peix,

It. Quant la casa no cria moltons encara que esta à carrech del Procurador concertar lo carnicer en son lloch, y temps està emperò à carrech del cellerer provehir de tota la carn que(e)s menester, la qual se pren en talla, y ultra? della aporta lo cellerer llibre hont assenta las jornadas, y pesadas, y toca à ell fer las porcions axi de carn, com de peix, y altres cosas, y dar les al cuyner, y apres de cuytes las dona lo cellerer al Convent sis trobara present  y sino las parteix lo mateix cuyner.

It. Lo cellerer proveheix de pitança dobla al convent tots los dies de festa, que son cantadas totas las matines, y en los deports generals de advent, y quaresma, y lo diumenge de quinquagessima, dijous sant, y disapte sant.

It. Dona platillo de fetge, cansalada, ù ous segons lo die, ò temps lo die de Sant Sebastia, y tots los dobles majors, y al die dels morts, quant se mor algun frare, y en tots los divendres, y dejunis de la Iglesia, y de la religió.

It. Quant Las pitanças se compran en Barcelona està à càrrech del Procurador comprar las però sis provehexen per assi las compra lo segon Procurador, ò lo cellerer si li aparrà al Prelat.

It. Està à son carrech provehir, y fer comprar los ous, con menester per lo convent.

It. Està à son carrech fer matar los porchs, salar los, y guardar los, y donar al cuyner cada die lo que es menester per al convent.

It. Lloga los mossos que son menester per las feynes de casa, y te un llibre ont assenta lo die y lo que guanyen, y ell mateix los paga, però apres dona compte al Procurador.

It. Ha de dar recapte à tota la companya, ço es menjar, y beurer à son lloch, y temps de manera que per falta de asso no perden temps ils proveheix de la roba, axi per la taula, com per al llit.

It. Ha de tenir compte quer los mossos no desperdicien pa, vi, oli y per ço te una caxa en la ferreria per a posar tot lo que sobrera, y apres que dita companya ha sopat ha de abaxar baix, y fer que posen al llit perque no cremen oli, ò fassen coses no degudas.

It.  Es amo de tots los mossos de treball, y ningun frare pot pendre ni manar à ningun mosso sens llicencia.

It. Ha de tenir claus de totes las cambras dels mossos, y estable perque quan li aparrà puga regonexer ditas estàncies per quant algunas vegades se troban alguns mals recaptes.

It. Ha de dar dos mossos al rober sempre que fara bugada per a que li ajuden. Lo mateix ha de fer ab lo Sagristà per a portar la fusta del moniment a la Iglesia, y quant serà desfet tornar lo à son lloch, avisant lo empero alguns dies abans.

It. Ha de procurar que los mossos ans de dinar, y sopar beneescan la taula, y a la fi que donen gracias, y als diumenges, y festes de guardar que hojen Missa de mati, y los que estaran desocupats han de procurar que acudan a la Missa  major i Vespres.

It. Ha de amostrar los diumenges, y festes la doctrina cristiana à dits mossos, y si ell no u pora fer lo P.Prior ho encomane à altre frare.

It. Ha de tenir gran cuydado que cada nit se tanquen los estables  per part de dintre ab barras, y las dos portas foranes ab clau, y sen aporta las claus, y també la porta gran que esta junt a la hosteleria, y lo demati quant va à despertar los mossos las torna à obrir.

It. Està à son carrech tots los granes del forment, ordi, sivada, y ell sol te la clau dells, y pren per compte y mesura tot lo gra, y llegums que tenen al monastir, axi los ques compren com los de las cullitas, y rendes i u escriu en un llibre, que per asso te, y ha de tenir compte que los grans nos gasten, y per asso de quant en quant los ha de palejar.

It. Sempre que falta la sobredita provisió ha de avisar en temps al Prelat perque ho fasse provehir, y si lo Prelat ven ò empresta alguna cosa del sobredit no u fa sens que u sapia lo cellerer perque puga donar bon compte, y cobrar (h)o à son temps.

It. Lo cellerer sempre que lo forner lo avisa que falta la farina ço es quinse dies abans fa garbellar lo forment per fer la molta, y assenta també lo que va al moli, axi per lo que se ha de pagar al moliner com encara per saber lo ques gasta, y quant trau forment al porxo ha de tenir gran cuydado que estiga ben cubert perque los ausells non mengen.

It. Ha de fer buydar los sachs a la farinera ils fa espolsar perque no y reste farina, y ha de tenir gran cuydado en mirar abans de la molta, y aplega que los sachs no estigan foredats, y si u estan quels adobe.

It. Està à son carrechfer podar, cavar, plantar y veremar fer adobar las rases, y margens en son temps.

It. Està à son carrech empeltar los abres fer vendre la fruyta que lo fruyter li dara, y lo que sen traura ha de depositar a la caxa per a despres sen puga comprar altra fruyta per al Convent.

It. Te carrech de la bodega gran, fer posar aygua en son temps als cups, botes y portadoras, y aparellar tot lo necessari per a veremar, y posar los vins, y ha de fer que lo celler estiga ben net, y en estiu la de regar sovint, perque lo vi se conserve millor.

It. Està à son carrech fer tots los vins, empero los blanchs se posan a la bodega xica de la qual te clau tantsolament lo P. Prior, y lo frare que ell anomenara per a que la tinga.

It. Sempre que trau vi per los mossos si ha de trobar lo cellerer ò altre frare, de manera que los mossos no entren sols al celler.

It. Està à son carrech aplegar a la rectoria de sant Genis tot lo que en ella se cull de grans, verema y altres coses, y ha de escriurer en un llibre llevador que per asso te tot lo que aplegarà, y a de dar compte de tot als caxers.

It. Està à son carrech cultivar lo torrent, y las demes terras que se cultivan.

It. Està à son carrech fer tallar llenya rodona, y de forn axi per al monestir com per a vendrer, y fer la portar, y ha de tenir gran cuydado que talle tot arbre que no pert fulla en la lluna nova, y lo que pert fulla en la lluna vella, y ha de advertir que no estigan en saba.

It. Ha de fer guardar lo bosch, la vinya, y lo terme del Monastir.

It. Quant te molts mossos, y la carn que sobra al convent no basta ha de fer comprar bou, ovella, crestat, ò altra carn per a dita companya: emperò està à carrech del cuyner fer la olla de part de vespre perque la companya puga dinar demati, y anar de bona hora à treballar.

It. Ha de fer acaptar a la lluminària de Ntra. Sra. Y comprar las candeles segons abastara la Caritat, y també per las animas, y que no acapten que lo sacerdot no haje sumit.

It. Està à son carrech del cellerer fer fer foch la nit de Nadal per a portar una, ò dos copes de brases al chor mentre diuen los matines, també està à son carrech obrir lo carner quant se mor algun frare, ò seglar ils ha de soterrar, y per asso li ajudan los frares llechs, que per allí seran si ja no estan ab sobrepellís que ales hores li han de ajudar los mes nous de la escola. Asso se enten en bon temps, y no en temps de pestilencia perquè ales hores fan lo sobredit los quils donan recapte.

It. Toca al Cellerer tenir en carrech tota la ferramenta necessària per a celleraria, y fer la adobar quant tinga necessitat, y fer la nova quant no ni ha, y si algun mosso pert alguna ferramenta, ò altra qualsevol cosa per sa culpa, lo Cellerer lo y ha de fer pagar, ò quen prenga en compte de sa soldada, donant per compte lo qui ha qui u te à carrech.

It. Ha de fer enrramar la Iglesia, claustro, refetor, des del die de la Ascensio fins a la festa de N.P.S. Geronym inclusivè de rama, o flors tots los dobles majors mes principals, salvo en la Assumpcio, y nativitat de Ntra Sra, y festa de N.P.S. Geronym en los quals dies se enrrama de espígol, y estos dies tantsolament se dona companatge al almorsar als mossos, que van à sercar la rama, y enrraman.

It. Toca al cellerermirar, y tenir compte axi en los matxos, conm en los altres animals de treball, y quant se aura de fer fornada toca à ell fer tallar la pedra, y aportar la, y axi mateix de la llenya, y finalment lo que serà necessari fins sie acabada la fornada.

It. Està à son carrech dar la palla, y sivada per als animals de casa ab mesura gran, y per als hostes ab la mesura xica, y lo hostaler la de (h)aver de ses mans quant serà necessari per als hostes y no la de pendre del estable en ninguna manera, pero si lo hostaler te molta pressa, y lo cellerer no es en casa ha de demanar la clau del graner del P.Prior, y anar allí a cercar la sivada serà necessari.

It. Lo cellerer ha de tenir un llibre en lo qual haje de escriurer lo que fan los matxos cada die, y que aportan à Barcelona, y a la fi da cada mes ha de fer dos memorials de tot lo que hauran venut y donarlo un als Pares Caxers, y lo altre al P. Procurador, y los preus de las cosas que se auran venudes, y faran à cobrar.

It. Lo cellerer ha de provehir los hostes que la casa los ha de dar menjar, y en sa absència toca al Cuyner dar recapte de tot lo que ix de la cuyna.

It. Lo cellerer, y los demes que reben, y donan han de dar compte cada disapte als caxers.

It. Es costuma que tots los dies del  any se dona molto al convent que sien dies de carn; Pero en Juny, Juliol, y Agost se done algunes vegades bou, si bonament se pora aver, lo que sobra al convent de la carn se posa en un vaxell de aram en la cuyna, y de alli lo pren lo Cellarer, ò  Cuyner en sa absència, y ho parteix ab los mossos de casa, y en los que sera menester, advertint que Cuyner, ò Celllerer no ix de la cuyna fins que aje dinat lo Convent perquè ,lo mosso de cuyna no prenga, ò malgaste la carn que sobra al Convent.

Lluís Jordà i Roselló

 

BIBLIOGRAFIA

LLIBRE DE COSTUMS DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON.

ABADIA DE POBLET, Vida del venerable fra Pere Marginet. Santa Maria de Poblet 1957

RIBERA, ROMINA i VICENTE, ORIOL. Ramón Pere de Noves, el monjo de Sant Pere que mai va existir. La Conca 5.1. Conca de Barberà 2019

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'HOSPITAL DE POBRES DE SANT JERONI DE LA VALL D'HEBRON

Els ordres religiosos cristians incloïen l'Hospitalitat i l'Atenció als malalts, en seu sentit caritatiu i pietós. El monestir atenia i oferia hospitalitat, donava aixopluc i menjar als pobres i peregrins, transeünts i malalts del l’antic camí de Collserola que passava pel davant del monestir. Els allotjava i alimentava "ab la charitat acostumada" en especial en l'aplec que s'organitzava la diada de Sant Jeroni, el 30 de setembre, en que n'hi pujaven en gran nombre, superior al centenar. Si bé una provisió del rei Joan II, del 12 de novembre del 1478, obligava els vianants a desviar-se del monestir per anar a Sant Cugat, amb un ban o crida pública sota pena de mil florins de multa. Document que Josep Fiter recollia de l'antic arxiu del monestir i publicà el 1875: "Davant n(ostr)a Ma(gesta)t es stat exposat humilment p(er) part del prior e frares del monestir de sent Jeronim appellat de la val de bron situat en lo territori de la dita ciutat co

El que queda d'un gran monestir...

  El vessant de la serra de Collserola, que forma l’inici de la vall d’Horta, era lloc habitat des d’antic per ermitans que vivien escampats per la muntanya aprofitant les coves i el pendent. enllaç - Què queda d'un gran monestir

El primer Aplec de Sant Jeroni del primer aniversari de la nostra Associació

  El primer Aplec de Sant Jeroni del primer aniversari de la nostra Associació l'hem fet al centre Cívic casa groga. Participant del seu 30è aniversari, i presentant-nos al barri. He de dir amb molt cordial acceptació i amb ganes d'ajudar-nos per part de les altres associacions, col.lectiu Agudells -no cal dir-, Associació de veïns, Associació de Joves...simpatitzant i col.laborant amb els nostres objectius, que també són del barri. Ens ha presentat el Colectiu Agudells, en Juli, i en nom dels Amics, jo mateix (l'Oriol)  he exposat que avui era també el dia de Sant Jeroni, el nostre primer aniversari com associació, i els nostres objectius. L'acte es va celebrar a l'exterior del Centre Cívic a les 19:30 hores. AAMSJVH