Passa al contingut principal

SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON SEGONS L’ARMORIA DE JAUME JOAN VILA


Jaume Joan Vila fou l’autor d’aquest magnífic tractat d’Armoria escrit durant el primer terç del segle XVII. Prevere barceloní d’origen empordanès, fou historiador i un reconegut heraldista. Va fer donació de la seva biblioteca al monestir de Sant Jeroni de la Murtra, on  d’acord també amb la seva darrera voluntat hi fou enterrat.

La desamortització del segle XIX va suposar la destrucció de la biblioteca de la Murtra, perdent-se gran nombre dels llibres que contenia, també la major part dels pertanyents a Jaume Joan Vila. Afortunadament, l’Armoria, obra magna de l’heràldica catalana es salvà i es conserva avui dia a la Biblioteca de Catalunya.

Reprodueixo seguidament de manera fidel la descripció i referència que Vila fa del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, en la que trasllueix el coneixement que té de l’obra del Pare Jose Sigüenza, Historia de la Orden de San Gerónimo.

PRIORAT DE St. HIERONYM DE VALL DE HEBRON

Sobre del escut un barret de cardenal de cordons pendents, dins a ma dreta la figura de St Hiéronim ab un lleó del peu del qual trau una espina; a ma esquerra las armes de la Reyna fundadora que son las del Rey de Arago y las flos de llis del rey de França.

A una llegua de Barcelona a la part del nort en vall que diu vall de Orta, al peu de una montanya ques diu Puig sarola; antigament se retiraren uns Armitans de St Hieronym, tenian allí serca una capella del St Doctor, y al derredor de ella sertas celdillas o chosas hont se retiravan à ditos exercicis particulars. Avia entre ells un sacerdot ques deya Fr Francesch Soler; tenian alguna forma de comunitat y obediència; vivian ab gran estrechesa y penitencia, de tal manera, que per sa santidat los naturals de aquella Comarca, dexat lo nom propi de la vall li deyan el coll dels Sans Armitans de Sant Hieronim; però los sants perquè no tingues lo seu, ni lo primer, li posaren nom; Vall de Hebron; perquè tingues algun nom dels de la terra Santa, hont lo Sant Doctor visque ab sos monjos.

En la corona de Arago corria la fama de Santidat destos Servents; y venint a noticia de la Reyna Dona Violant, muller segona del Rey Don Joan el primer de Arago los ana a visitar y considerant dita Reyna la santedat dels Armitans funda el convent en lo este lloch ab llicencia del Papa Clement sisè que residia en Avinyo a divuyt de Octubre de mil tres sents noranta y tres. Lo primer prior apres de la fundació fou fr. Jaume Joan, valencià.

Concedí lo rey marit de la fundadora al convent tots los privilegis que te Poblet y lo Papa los confirma. Hay en la sagristia de aquest convent un trocet de la Vera Creu, ab tres gotetes de sanc quaxada, fou lo cas que el Rt Prior  y convent volent la posar  en mes rich reliquiari del que estava feren que lo Pare Sagrista la aportes en Barcelona a un argenter; lo qual argenter volent la desencaxar del reliquiari vell se li romperen tres ganivets sens fer efecte: Espantats lo Pare Sagrista y Argenter mirant la Sancta Reliquia veren tres gotetes de sanc hont lo Argenter havia aficats los ganivets; y axi dita Santa relíquia se quedà  en lo reliquiari antich guardant-se los troços dels dits ganivets  en lo reliquiari de dit convent per memori. També te dit convent  les barres de St Andreu Apostol, Mes te lo sinell (cinyell) ab que deya Missa  St Hieronym; y altres relíquias que seria de gran consideració. Y en dit convent sempre hi ha agut monjos  de gtran Santidad y observancia; com se pot veure  en la segona part de las Cronicas de la Orde de St Hieronym.

Lluís Jordà i Roselló

VILA, Jaume Joan -  TRACTAT D’ARMORIA 1630 Aprox. Volum III Pags. 171/172.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'HOSPITAL DE POBRES DE SANT JERONI DE LA VALL D'HEBRON

Els ordres religiosos cristians incloïen l'Hospitalitat i l'Atenció als malalts, en seu sentit caritatiu i pietós. El monestir atenia i oferia hospitalitat, donava aixopluc i menjar als pobres i peregrins, transeünts i malalts del l’antic camí de Collserola que passava pel davant del monestir. Els allotjava i alimentava "ab la charitat acostumada" en especial en l'aplec que s'organitzava la diada de Sant Jeroni, el 30 de setembre, en que n'hi pujaven en gran nombre, superior al centenar. Si bé una provisió del rei Joan II, del 12 de novembre del 1478, obligava els vianants a desviar-se del monestir per anar a Sant Cugat, amb un ban o crida pública sota pena de mil florins de multa. Document que Josep Fiter recollia de l'antic arxiu del monestir i publicà el 1875: "Davant n(ostr)a Ma(gesta)t es stat exposat humilment p(er) part del prior e frares del monestir de sent Jeronim appellat de la val de bron situat en lo territori de la dita ciutat co

El que queda d'un gran monestir...

  El vessant de la serra de Collserola, que forma l’inici de la vall d’Horta, era lloc habitat des d’antic per ermitans que vivien escampats per la muntanya aprofitant les coves i el pendent. enllaç - Què queda d'un gran monestir

El primer Aplec de Sant Jeroni del primer aniversari de la nostra Associació

  El primer Aplec de Sant Jeroni del primer aniversari de la nostra Associació l'hem fet al centre Cívic casa groga. Participant del seu 30è aniversari, i presentant-nos al barri. He de dir amb molt cordial acceptació i amb ganes d'ajudar-nos per part de les altres associacions, col.lectiu Agudells -no cal dir-, Associació de veïns, Associació de Joves...simpatitzant i col.laborant amb els nostres objectius, que també són del barri. Ens ha presentat el Colectiu Agudells, en Juli, i en nom dels Amics, jo mateix (l'Oriol)  he exposat que avui era també el dia de Sant Jeroni, el nostre primer aniversari com associació, i els nostres objectius. L'acte es va celebrar a l'exterior del Centre Cívic a les 19:30 hores. AAMSJVH