Passa al contingut principal

SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON SEGONS L’ARMORIA DE JAUME JOAN VILA


Jaume Joan Vila fou l’autor d’aquest magnífic tractat d’Armoria escrit durant el primer terç del segle XVII. Prevere barceloní d’origen empordanès, fou historiador i un reconegut heraldista. Va fer donació de la seva biblioteca al monestir de Sant Jeroni de la Murtra, on  d’acord també amb la seva darrera voluntat hi fou enterrat.

La desamortització del segle XIX va suposar la destrucció de la biblioteca de la Murtra, perdent-se gran nombre dels llibres que contenia, també la major part dels pertanyents a Jaume Joan Vila. Afortunadament, l’Armoria, obra magna de l’heràldica catalana es salvà i es conserva avui dia a la Biblioteca de Catalunya.

Reprodueixo seguidament de manera fidel la descripció i referència que Vila fa del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, en la que trasllueix el coneixement que té de l’obra del Pare Jose Sigüenza, Historia de la Orden de San Gerónimo.

PRIORAT DE St. HIERONYM DE VALL DE HEBRON

Sobre del escut un barret de cardenal de cordons pendents, dins a ma dreta la figura de St Hiéronim ab un lleó del peu del qual trau una espina; a ma esquerra las armes de la Reyna fundadora que son las del Rey de Arago y las flos de llis del rey de França.

A una llegua de Barcelona a la part del nort en vall que diu vall de Orta, al peu de una montanya ques diu Puig sarola; antigament se retiraren uns Armitans de St Hieronym, tenian allí serca una capella del St Doctor, y al derredor de ella sertas celdillas o chosas hont se retiravan à ditos exercicis particulars. Avia entre ells un sacerdot ques deya Fr Francesch Soler; tenian alguna forma de comunitat y obediència; vivian ab gran estrechesa y penitencia, de tal manera, que per sa santidat los naturals de aquella Comarca, dexat lo nom propi de la vall li deyan el coll dels Sans Armitans de Sant Hieronim; però los sants perquè no tingues lo seu, ni lo primer, li posaren nom; Vall de Hebron; perquè tingues algun nom dels de la terra Santa, hont lo Sant Doctor visque ab sos monjos.

En la corona de Arago corria la fama de Santidat destos Servents; y venint a noticia de la Reyna Dona Violant, muller segona del Rey Don Joan el primer de Arago los ana a visitar y considerant dita Reyna la santedat dels Armitans funda el convent en lo este lloch ab llicencia del Papa Clement sisè que residia en Avinyo a divuyt de Octubre de mil tres sents noranta y tres. Lo primer prior apres de la fundació fou fr. Jaume Joan, valencià.

Concedí lo rey marit de la fundadora al convent tots los privilegis que te Poblet y lo Papa los confirma. Hay en la sagristia de aquest convent un trocet de la Vera Creu, ab tres gotetes de sanc quaxada, fou lo cas que el Rt Prior  y convent volent la posar  en mes rich reliquiari del que estava feren que lo Pare Sagrista la aportes en Barcelona a un argenter; lo qual argenter volent la desencaxar del reliquiari vell se li romperen tres ganivets sens fer efecte: Espantats lo Pare Sagrista y Argenter mirant la Sancta Reliquia veren tres gotetes de sanc hont lo Argenter havia aficats los ganivets; y axi dita Santa relíquia se quedà  en lo reliquiari antich guardant-se los troços dels dits ganivets  en lo reliquiari de dit convent per memori. També te dit convent  les barres de St Andreu Apostol, Mes te lo sinell (cinyell) ab que deya Missa  St Hieronym; y altres relíquias que seria de gran consideració. Y en dit convent sempre hi ha agut monjos  de gtran Santidad y observancia; com se pot veure  en la segona part de las Cronicas de la Orde de St Hieronym.

Lluís Jordà i Roselló

VILA, Jaume Joan -  TRACTAT D’ARMORIA 1630 Aprox. Volum III Pags. 171/172.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON I LES SEVES IL·LUSTRACIONS FINS LA FI DEL SEGLE XIX

L’existència des de temps reculats d’ermitans formant alguna mena de comunitat al voltant de Sant Genís dels Agudells, indret proper a la ciutat de Barcelona però alhora aillat, ens és coneguda documentalment des de 1386. La vall on vivien els ermitans, situada en un extrem de la serralada de Collcerola fou rebatejada de manera evocadora com a Vall d’Hebron, potser  buscant  una impossible similtud  amb suposats espais bíblics. Justament aquesta comunitat d’ermitans, fou el germen de la fundació d’un posterior monestir jerònim, feta a instàncies de   la reina Violant de Bar, després de conèixer de manera directe l’any 1392 la fama de santedat d’aquells   ermitans. Curiosament però els monjos que fundaren la nova comunitat   no foren aquests ermitans, sino uns altres procedents del monestir   jerònim valencià de Sant Jeroni de Cotalba,   d’on també procedia el   que fou el seu primer prior, Jaume Joan Ibañez o Yañez. Tot apunta que la comu...

Setena Jornada de desbrossament - les evidències - Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

Treball d'ahir Localització d'estructures de desaigua o magatzematge d'aigua annexes al distribuidor d'aigua. Ei! Bones troballes. Això és un no parar. un equip

LA BIBLIOTECA DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON

Rastrejar els fons de les biblioteques monacals és sempre dificultós, sobretot perquè arran de la desamortització de Mendizábal l’any 1835, els continguts d’aquestes biblioteques van ser destruïts i en gran part dispersats abans de poder ser recollits. La Biblioteca de la Universitat de Barcelona va ser el destinatari final al cap d’uns anys i va servir de dipòsit del que es va poder salvar  de les biblioteques de molts monestirs barcelonins. Desgraciadament, la pèrdua també de molts dels inventaris de les biblioteques impedeix saber amb profunditat la composició de la major part de biblioteques monàstiques, tot i que per comentaris dels viatgers il·lustrats, sovint podem fer-nos una petita idea de la seva importància. En el cas de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, la seva biblioteca va ser molt malmesa, car aquest   monestir jerònim ja havia patit prèviament l’any 1812 un incendi causat per les tropes napoleòniques. Cal recordar també que Sant Jeroni va patir els efectes d...