Jaume Joan Vila fou
l’autor d’aquest magnífic tractat d’Armoria escrit durant el primer terç del
segle XVII. Prevere barceloní d’origen empordanès, fou historiador i un reconegut
heraldista. Va fer donació de la seva biblioteca
al monestir de Sant Jeroni de la Murtra, on d’acord també amb la seva darrera voluntat hi fou
enterrat.
La desamortització
del segle XIX va suposar la destrucció de la biblioteca de la Murtra, perdent-se
gran nombre dels llibres que contenia, també la major part dels pertanyents a Jaume Joan Vila. Afortunadament, l’Armoria,
obra magna de l’heràldica catalana es salvà i es conserva avui dia a la
Biblioteca de Catalunya.
Reprodueixo seguidament
de manera fidel la descripció i referència que Vila fa del monestir de Sant
Jeroni de la Vall d’Hebron, en la que trasllueix el coneixement que té de l’obra
del Pare Jose Sigüenza, Historia de la Orden de San Gerónimo.
PRIORAT DE St. HIERONYM DE VALL DE HEBRON
Sobre del
escut un barret de cardenal de cordons pendents, dins a ma dreta la figura de
St Hiéronim ab un lleó del peu del qual trau una espina; a ma esquerra las
armes de la Reyna fundadora que son las del Rey de Arago y las flos de llis del
rey de França.
A una llegua
de Barcelona a la part del nort en vall que diu vall de Orta, al peu de una
montanya ques diu Puig sarola; antigament se retiraren uns Armitans de St
Hieronym, tenian allí serca una capella del St Doctor, y al derredor de ella
sertas celdillas o chosas hont se retiravan à ditos exercicis particulars.
Avia entre ells un sacerdot ques deya Fr
Francesch Soler; tenian alguna forma de comunitat y obediència; vivian ab gran
estrechesa y penitencia, de tal manera, que per sa santidat los naturals de
aquella Comarca, dexat lo nom propi de la vall li deyan el coll dels Sans
Armitans de Sant Hieronim; però los sants perquè no tingues lo seu, ni lo
primer, li posaren nom; Vall de Hebron; perquè tingues algun nom dels de la
terra Santa, hont lo Sant Doctor visque ab sos monjos.
En la corona
de Arago corria la fama de Santidat destos Servents; y venint a noticia de la
Reyna Dona Violant, muller segona del Rey Don Joan el primer de Arago los ana a visitar y considerant dita Reyna la
santedat dels Armitans funda el convent en lo este lloch ab llicencia del Papa
Clement sisè que residia en Avinyo a divuyt de Octubre de mil tres sents
noranta y tres. Lo primer prior apres de la fundació fou fr. Jaume Joan,
valencià.
Concedí lo rey marit de la fundadora al convent tots los privilegis que te Poblet y lo Papa los confirma. Hay en la sagristia de aquest convent un trocet de la Vera Creu, ab tres gotetes de sanc quaxada, fou lo cas que el Rt Prior y convent volent la posar en mes rich reliquiari del que estava feren que lo Pare Sagrista la aportes en Barcelona a un argenter; lo qual argenter volent la desencaxar del reliquiari vell se li romperen tres ganivets sens fer efecte: Espantats lo Pare Sagrista y Argenter mirant la Sancta Reliquia veren tres gotetes de sanc hont lo Argenter havia aficats los ganivets; y axi dita Santa relíquia se quedà en lo reliquiari antich guardant-se los troços dels dits ganivets en lo reliquiari de dit convent per memori. També te dit convent les barres de St Andreu Apostol, Mes te lo sinell (cinyell) ab que deya Missa St Hieronym; y altres relíquias que seria de gran consideració. Y en dit convent sempre hi ha agut monjos de gtran Santidad y observancia; com se pot veure en la segona part de las Cronicas de la Orde de St Hieronym.
VILA, Jaume Joan - TRACTAT D’ARMORIA 1630 Aprox. Volum III Pags. 171/172.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada