Associació d'amics del monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

  El 22 de desembre del 2022, vàrem publicar un article "UN DOCUMENT DE POCA IMPORTÀNCIA, amb comentari d'en Juanjo Fernández. Ara tornem a parlar del document adjunt des d'una altra vessant. De la col·lecció d'En Jordi trobem els documents que acrediten la concessió de permís d'armes als guardaboscos del Parc del Laberint. La concessió feta pel General Castaños, Capità General de Catalunya, la fa l'any 1816.

  Per l’interès que té en relació al monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, passo a transcriure   de manera exclusiva, la part relativa al monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron que en Bernat de Bransi va escriure en resposta al qüestionari de Francisco de Zamora. Cal assenyalar que Bransi fa un ús a vegades abusiu dels textos publicats, aprofitant la informació del pare José de Sigüenza, com també la del seu continuador, el pare fra Francisco de los Santos.   En la resposta al qüestionari de Francisco de Zamora, Bernat de Bransi extreu moltes dades de les quatre primeres parts de la Historia general de la orden de san Jeronimo, obres totes elles impreses i publicades, i per tant accessibles a tothom, cosa que limita l’interès històric del text. Malgrat tot, sempre s’extreuen dades significatives que fan indispensable conèixer l’existència d’aquest escrit de Bernat de Bransi en relació al monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Transcripció Lluís Jord...

Les plaques devocionals eren petites planxes de bronze amb una representació religiosa. La imatge estava emmarcada i disposava d’una petita nansa situada en un extrem per poder anar penjada.   Popularment eren conegudes com a portapaus. La tipologia d’aquestes peces, era de relleus fets en bronze, equiparables a una taula d’un retaule. Portapau de Sant Jeroni. Segle XVII En origen eren peces úniques i de luxe, elaborades per a nobles, monestirs o catedrals. Posteriorment, ja en els segles XVI i XVII es van anar popularitzant. A partir de motlles, els portapaus es replicaven i es fabricaven en sèrie. Aquest petits requadres de bronze tenien gairebé sempre una mida aproximada de deu centímetres o poc més. La possibilitat de fer tirades nombroses, va fer que la seva adquisició per part dels fidels fos més assequible, fent habitual el seu ús. Òbviament, l’anomenada d’un sant tan popular com sant Jeroni va fer que fos molt reproduït en les plaques devocionals, i per tant existeix un n...

Què tenien en comú aquests dos retaules? Doncs en la forma i disposició del retaule! Quan l’any 1484 es va signar el contracte entre el prior del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron i el pintor Jaume Huguet per tal de pintar el retaule major de l’església del monestir, es deixà palès que aquest havia de ser a semblança del que havia fet vint anys abans per a la capella reial de Santa Àgata (1) . En definitiva el retaule de la Epifania, conegut també com a retaule del Conestable de Portugal (Pere IV), per ser aquest personatge qui el va contractar per ocupar l’espai central de Santa Àgata.  Jaume Huguet. Retaule de l’Epifania. Capella reial de santa Àgata Els capítols també marcaven la disposició de l’obra, tant de les taules com del bancal o les imatges que haurien d’estar col·locades al centre del retaule. Tres històries per carrer i el bancal, potser amb quatre històries, també com el de l’Epifania? Al centre havia d’haver un espai reservat per a dues imatges escultòr...

L’Arxiu municipal de Barcelona ha digitalitzat la informació del  Registre Civil de Barcelona. Naixements, defuncions i matrimonis desde mitjans del segle XIX fins finals del XX es poden consultar on line. És un gran volum de dades però pot ser útil. Juanjo Registre civil

El campanar de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron tenia una estructura similar al del convent dominic de Santa Caterina de Barcelona, si bé no era tan alt, segons els cronistes de l’època.            Gravat francès del segle XIX. Santa Caterina.                            Dibuix del plet de Sant Jeroni contra Maria Guitart 1785 Les representacions del campanar de Sant Jeroni són sempre simples i sovint captades des de la distància, circumstància que fa difícil interpretar la similitud estructural d’ambdós campanars, tal i com apuntaven aquells que els van contemplar amb anterioritat a l’any 1835. Francesc Curet a la seva obra Muralles enllà , un dels deu volums de les celebres Visions Barcelonines, obra que publicà mitjançant el segle XX, es feia ressò d’aquesta opinió i deia el següent al respecte: “Destacaven del conjunt l’amplia porxada, típicament catalana, que ostenta...

El dia 9 de juny de l’any 1762 el pare Francesc Pi , prior en dos ocasions de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron (1)   és elegit com a nou historiador general de l’orde de sant Jeroni. El pare general de l’orde Fra Manuel Zafra (2) fa una comunicació en els termes següents: “En atencion a las facultades que nuestro Capítulo General me concedió, (h)echa reflexión de la literatura, crítica de alguno de los sujetos que podían desempeñar el oficio de Historiador General de la Orden, tube por conveniente elegir para dicho empleo al P. fray Francisco Pi, Prior de San Gerónimo de Valdehebrón. Lo que participo a V.PP. para que sepan a quien han de recurrir con las apuntaciones de las vidas de varones ilustres del siglo correspondiente, para que esten estendidas y formalizadas por dicho P. Historiador puedan merecer la deseada luz pública.” (3) Tenim constància que el Pare Pi va escriure una coneguda obra sobre les vides dels sants barons, però no hi ha en l’actualitat cap constància que ...