EL RETAULE DEL CONESTABLE DE PORTUGAL I EL RETAULE DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON

Què tenien en comú aquests dos retaules?

Doncs en la forma i disposició del retaule!

Quan l’any 1484 es va signar el contracte entre el prior del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron i el pintor Jaume Huguet per tal de pintar el retaule major de l’església del monestir, es deixà palès que aquest havia de ser a semblança del que havia fet vint anys abans per a la capella reial de Santa Àgata⁽¹⁾. En definitiva el retaule de la Epifania, conegut també com a retaule del Conestable de Portugal (Pere IV), per ser aquest personatge qui el va contractar per ocupar l’espai central de Santa Àgata. 

Jaume Huguet. Retaule de l’Epifania. Capella reial de santa Àgata

Els capítols també marcaven la disposició de l’obra, tant de les taules com del bancal o les imatges que haurien d’estar col·locades al centre del retaule. Tres històries per carrer i el bancal, potser amb quatre històries, també com el de l’Epifania? Al centre havia d’haver un espai reservat per a dues imatges escultòriques, de cos sencer, representant la Mare de Déu i Sant Jeroni.

Estructura del retaule de sant Jeroni. Segons Agustí Duran i Sanpere. Arxiu Comarcal (Cervera)

En cap moment el contracte original parla d’encapçalar les escultures de la Mare de Déu i Sant Jeroni amb un calvari, com és habitual en altres retaules gòtics i en les obres d’Huguet. Tampoc coneixem la distribució dels carrers laterals, ni els passatges de la vida de Sant Jeroni que havien de ser contemplats. No sabem res del tipus d’imatges destinades al bancal, i tampoc si eren quatre o cinc les petites taules que l’havien de conformar. Es previsible que una de les taules laterals fos la de l’espina del lleó i una altra escrivint la Vulgata, poc més podem suposar.

Jaume Huguet, tot i acceptar el repte de pintar el retaule major de Sant Jeroni, era en aquells moments un home d’edat avançada, motiu pel qual només va poder completar el bancal del retaule, però continuem sense saber la disposició de les diferents històries incorporades al retaule. Del que no hi ha cap mena de dubte és que Francesc Mestre va ser qui pintà Sant Pere i Sant Pau a les dues portes del retaule i que recau en Pere Alemany i Rafael Vergós l’acabament per complet de l’obra. 

Possible estructura i disposició del retaule de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Autor Lluís Jordà ⁽²⁾

Tot apunta que l’any 1835, el retaule major de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron va ser destruït per complet com a conseqüència de la violència de la febre desamortitzadora. Potser mai estarem en disposició de conèixer la veritable història de les pintures del retaule i el seu contingut, possiblement cremades per l’acció de les masses exaltades provinents de Sant Andreu de Palomar.

 

NOTES

1.- Agustí Duran i Sanpere apunta en el seu llibre  Barcelona i la seva història. La formació d’una gran ciutat. Documents de cultura. Curial. Barcelona 1972. Pàg 700. “L’any 1484, Jaume Huguet capitulà amb el prior la pintura de l’altar major que havia fet el fuster Juan de Formoso. L’obra completa contemplava dues imatges corpòries, una de la Mare de Déu i l’altra de Sant Jeroni, amb tres històries pintades a cada costat, a més del bancal i dues portes, a semblança del retaule que ell mateix havia pintat vint anys abans per a la capella reial de Santa Àgata.”

2.- Veure apunt al bloc de l’associació d’amics del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, anomenat El retaule major de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, publicat en data 20 de març de 2021.