Què tenien en comú
aquests dos retaules?
Doncs en la forma i disposició
del retaule!
Quan l’any 1484 es va signar el contracte entre el
prior del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron i el pintor Jaume Huguet
per tal de pintar el retaule major de l’església del monestir, es deixà palès
que aquest havia de ser a semblança del que havia fet vint anys abans per a la
capella reial de Santa Àgata(1). En definitiva el retaule de la
Epifania, conegut també com a retaule del Conestable de Portugal (Pere IV), per
ser aquest personatge qui el va contractar per ocupar l’espai central de Santa
Àgata.
Jaume Huguet.
Retaule de l’Epifania. Capella reial de santa Àgata
Els
capítols també marcaven la disposició de l’obra, tant de les taules com del
bancal o les imatges que haurien d’estar col·locades al centre del retaule. Tres
històries per carrer i el bancal, potser
amb quatre històries, també com el de l’Epifania? Al centre havia d’haver un espai reservat per
a dues imatges escultòriques, de cos sencer, representant la Mare de Déu i Sant
Jeroni.Estructura del retaule de sant
Jeroni. Segons Agustí Duran i Sanpere. Arxiu Comarcal (Cervera)
En cap
moment el contracte original parla d’encapçalar les escultures de la Mare de Déu
i Sant Jeroni amb un calvari, com és habitual en altres retaules gòtics i en
les obres d’Huguet. Tampoc coneixem la distribució dels carrers laterals, ni els
passatges de la vida de Sant Jeroni que havien de ser contemplats. No sabem res
del tipus d’imatges destinades al bancal, i tampoc si eren quatre o cinc les petites
taules que l’havien de conformar. Es previsible que una de les taules laterals fos
la de l’espina del lleó i una altra escrivint la Vulgata, poc més podem suposar.
Jaume Huguet, tot i
acceptar el repte de pintar el retaule major de Sant Jeroni, era en aquells
moments un home d’edat avançada, motiu pel qual només va poder completar el
bancal del retaule, però continuem sense saber la disposició de les diferents
històries incorporades al retaule. Del que no hi ha cap mena de dubte és que
Francesc Mestre va ser qui pintà Sant Pere i Sant Pau a les dues portes del
retaule i que recau en Pere Alemany i Rafael Vergós l’acabament per complet de
l’obra.
Possible
estructura i disposició del retaule de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Autor
Lluís Jordà (2)
Tot apunta que
l’any 1835, el retaule major de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron va ser destruït
per complet com a conseqüència de la violència
de la febre desamortitzadora. Potser mai estarem en disposició de conèixer la
veritable història de les pintures del retaule i el seu contingut, possiblement
cremades per l’acció de les masses exaltades provinents de Sant Andreu de
Palomar.
NOTES
1.- Agustí Duran i
Sanpere apunta en el seu llibre
Barcelona i la seva història. La formació d’una gran ciutat. Documents
de cultura. Curial. Barcelona 1972. Pàg 700. “L’any 1484, Jaume Huguet
capitulà amb el prior la pintura de l’altar major que havia fet el fuster Juan de
Formoso. L’obra completa contemplava dues imatges corpòries, una de la Mare de
Déu i l’altra de Sant Jeroni, amb tres històries pintades a cada costat, a més
del bancal i dues portes, a semblança del retaule que ell mateix havia pintat
vint anys abans per a la capella reial de Santa Àgata.”
2.- Veure apunt al
bloc de l’associació d’amics del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, anomenat
El retaule major de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, publicat en data 20
de març de 2021.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada