Passa al contingut principal

SANT JERONI PENITENT. PLACA DEVOCIONARI DELS SEGLES XVII-XVIII


Les plaques devocionals eren petites planxes de bronze amb una representació religiosa. La imatge estava emmarcada i disposava d’una petita nansa situada en un extrem per poder anar penjada.  Popularment eren conegudes com a portapaus. La tipologia d’aquestes peces, era de relleus fets en bronze, equiparables a una taula d’un retaule.


Portapau de Sant Jeroni. Segle XVII

En origen eren peces úniques i de luxe, elaborades per a nobles, monestirs o catedrals. Posteriorment, ja en els segles XVI i XVII es van anar popularitzant. A partir de motlles, els portapaus es replicaven i es fabricaven en sèrie. Aquest petits requadres de bronze tenien gairebé sempre una mida aproximada de deu centímetres o poc més. La possibilitat de fer tirades nombroses, va fer que la seva adquisició per part dels fidels fos més assequible, fent habitual el seu ús.

Òbviament, l’anomenada d’un sant tan popular com sant Jeroni va fer que fos molt reproduït en les plaques devocionals, i per tant existeix un nombre significatiu de portapaus amb l’efígie d’aquest sant. L’escena habitual que recull el portapau és la d’un sant Jeroni penitent, amb el lleó als seus peus i blandant un crucifix, en una situació gairebé d’èxtasi. El llibre, el birret bisbal, la calavera, són altres trets que sempre identifiquen el personatge.

Els portapaus van conèixer moments de màxima expansió durant els segles XVI al XVIII. A partir del segle XIX cauen en decadència, desapareixent el seu ús per complet a partir del segle XX com a conseqüència de la reforma del Concili Vaticà II.

Lluís Jordà i Roselló

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON I LES SEVES IL·LUSTRACIONS FINS LA FI DEL SEGLE XIX

L’existència des de temps reculats d’ermitans formant alguna mena de comunitat al voltant de Sant Genís dels Agudells, indret proper a la ciutat de Barcelona però alhora aillat, ens és coneguda documentalment des de 1386. La vall on vivien els ermitans, situada en un extrem de la serralada de Collcerola fou rebatejada de manera evocadora com a Vall d’Hebron, potser  buscant  una impossible similtud  amb suposats espais bíblics. Justament aquesta comunitat d’ermitans, fou el germen de la fundació d’un posterior monestir jerònim, feta a instàncies de   la reina Violant de Bar, després de conèixer de manera directe l’any 1392 la fama de santedat d’aquells   ermitans. Curiosament però els monjos que fundaren la nova comunitat   no foren aquests ermitans, sino uns altres procedents del monestir   jerònim valencià de Sant Jeroni de Cotalba,   d’on també procedia el   que fou el seu primer prior, Jaume Joan Ibañez o Yañez. Tot apunta que la comu...

Setena Jornada de desbrossament - les evidències - Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

Treball d'ahir Localització d'estructures de desaigua o magatzematge d'aigua annexes al distribuidor d'aigua. Ei! Bones troballes. Això és un no parar. un equip

RECERCA DE LA FONT TENEBROSA Jornades de recerca i desbrossament 28 d’abril i 26 de maig de 2024.

La Font Tenebrosa és un referent de la història del monestir de Sant Jeroni de la Vall Hebron. Es troba referenciada des de final del segle XVI en el Llibre de Costums del monestir on consta com un dels límits per les sortides dels monjos jerònims. Al llarg del temps és mencionada recurrentment per viatgers i personatges rellevants com Bernardo de Bransi, prohom del municipi d’Horta a finals del XVIII o el Baró de Maldà que la cita en diversos viatges a principis del segle XIX. (Veure cites bibliogràfiques)  Ja la segle XX quan el monestir havia estat desamortitzat i es trobava en ruïnes, són nombroses les referències per l’atracció que representava Collserola pels barcelonins. L’excursionisme pren l’espai de la font com lloc destí de sortides de joves i grans o per gaudir de la nova activitat que era l’esport o per intents d’explotació comercial de l’aigua.  L’interès de l’Associació d’Amics del Monestir de SJVH per recuperar la memòria i l’entorn del derruït mones...