Les plaques
devocionals eren petites planxes de bronze amb una representació religiosa. La
imatge estava emmarcada i disposava d’una petita nansa situada en un extrem per
poder anar penjada. Popularment eren
conegudes com a portapaus. La tipologia d’aquestes peces, era de relleus fets
en bronze, equiparables a una taula d’un retaule.
En origen eren
peces úniques i de luxe, elaborades per a nobles, monestirs o catedrals.
Posteriorment, ja en els segles XVI i XVII es van anar popularitzant. A partir
de motlles, els portapaus es replicaven i es fabricaven en sèrie. Aquest petits
requadres de bronze tenien gairebé sempre una mida aproximada de deu
centímetres o poc més. La possibilitat de fer tirades nombroses, va fer que la
seva adquisició per part dels fidels fos més assequible, fent habitual el seu
ús.
Òbviament,
l’anomenada d’un sant tan popular com sant Jeroni va fer que fos molt reproduït
en les plaques devocionals, i per tant existeix un nombre significatiu de
portapaus amb l’efígie d’aquest sant. L’escena habitual que recull el portapau
és la d’un sant Jeroni penitent, amb el lleó als seus peus i blandant un
crucifix, en una situació gairebé d’èxtasi. El llibre, el birret bisbal, la
calavera, són altres trets que sempre identifiquen el personatge.
Els portapaus van
conèixer moments de màxima expansió durant els segles XVI al XVIII. A partir
del segle XIX cauen en decadència, desapareixent el seu ús per complet a partir
del segle XX com a conseqüència de la reforma del Concili Vaticà II.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada