Passa al contingut principal

TORNEM A PARLAR DEL CAMPANAR DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON

El campanar de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron tenia una estructura similar al del convent dominic de Santa Caterina de Barcelona, si bé no era tan alt, segons els cronistes de l’època.


           Gravat francès del segle XIX. Santa Caterina.                            Dibuix del plet de Sant Jeroni contra Maria Guitart 1785

Les representacions del campanar de Sant Jeroni són sempre simples i sovint captades des de la distància, circumstància que fa difícil interpretar la similitud estructural d’ambdós campanars, tal i com apuntaven aquells que els van contemplar amb anterioritat a l’any 1835.

Francesc Curet a la seva obra Muralles enllà, un dels deu volums de les celebres Visions Barcelonines, obra que publicà mitjançant el segle XX, es feia ressò d’aquesta opinió i deia el següent al respecte:

“Destacaven del conjunt l’amplia porxada, típicament catalana, que ostentava la construcció annexa a l’església, i l’esvelt campanar de tres cossos, de forma vuitavada i amb un doble rengle de finestrals, coronat per una agulla o pinacle, revestida de rajola de València. Aquesta torre que tenia una certa semblança amb el campanar de Santa Caterina de Barcelona encara que no tan alta, era obra més moderna del monestir de sant Jerònim de la Vall d’Hebron, construïda segurament a darreries del segle XVII.”

Santa Caterina i el seu campanar segons Lola Anglada. Visions Barcelonines de Francesc Curet

Sant Jeroni de la Vall d’Hebron i el seu campanar, segons Pau Rigalt. MNAC.

Malgrat les aparents semblances, a diferència de Santa Caterina, Sant Jeroni ostentava un finestral a cadascuna de les cares del seu campanar, mentre que a Santa Caterina només n’hi havia de manera alterna. També cal assenyalar que el darrer pis del campanar de Sant Jeroni era més petit en tamany en relació al cos inferior, mentre que a Santa Caterina el tamany de tots els pisos era uniforme. La darrera diferència que podríem trobar en el campanar era en el pinacle, gòtic en el cas de Santa Caterina i barroc (amb tota probabilitat del segle XVII) a Sant Jeroni de la Vall d’Hebron.

Lluís Jordà i Roselló

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON I LES SEVES IL·LUSTRACIONS FINS LA FI DEL SEGLE XIX

L’existència des de temps reculats d’ermitans formant alguna mena de comunitat al voltant de Sant Genís dels Agudells, indret proper a la ciutat de Barcelona però alhora aillat, ens és coneguda documentalment des de 1386. La vall on vivien els ermitans, situada en un extrem de la serralada de Collcerola fou rebatejada de manera evocadora com a Vall d’Hebron, potser  buscant  una impossible similtud  amb suposats espais bíblics. Justament aquesta comunitat d’ermitans, fou el germen de la fundació d’un posterior monestir jerònim, feta a instàncies de   la reina Violant de Bar, després de conèixer de manera directe l’any 1392 la fama de santedat d’aquells   ermitans. Curiosament però els monjos que fundaren la nova comunitat   no foren aquests ermitans, sino uns altres procedents del monestir   jerònim valencià de Sant Jeroni de Cotalba,   d’on també procedia el   que fou el seu primer prior, Jaume Joan Ibañez o Yañez. Tot apunta que la comu...

Setena Jornada de desbrossament - les evidències - Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

Treball d'ahir Localització d'estructures de desaigua o magatzematge d'aigua annexes al distribuidor d'aigua. Ei! Bones troballes. Això és un no parar. un equip

RECERCA DE LA FONT TENEBROSA Jornades de recerca i desbrossament 28 d’abril i 26 de maig de 2024.

La Font Tenebrosa és un referent de la història del monestir de Sant Jeroni de la Vall Hebron. Es troba referenciada des de final del segle XVI en el Llibre de Costums del monestir on consta com un dels límits per les sortides dels monjos jerònims. Al llarg del temps és mencionada recurrentment per viatgers i personatges rellevants com Bernardo de Bransi, prohom del municipi d’Horta a finals del XVIII o el Baró de Maldà que la cita en diversos viatges a principis del segle XIX. (Veure cites bibliogràfiques)  Ja la segle XX quan el monestir havia estat desamortitzat i es trobava en ruïnes, són nombroses les referències per l’atracció que representava Collserola pels barcelonins. L’excursionisme pren l’espai de la font com lloc destí de sortides de joves i grans o per gaudir de la nova activitat que era l’esport o per intents d’explotació comercial de l’aigua.  L’interès de l’Associació d’Amics del Monestir de SJVH per recuperar la memòria i l’entorn del derruït mones...