Passa al contingut principal

FRA FRANCESC PI NOMENAT HISTORIADOR GENERAL DE L’ORDE DE SANT JERONI


El dia 9 de juny de l’any 1762 el pare Francesc Pi , prior en dos ocasions de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron (1) és elegit com a nou historiador general de l’orde de sant Jeroni. El pare general de l’orde Fra Manuel Zafra (2) fa una comunicació en els termes següents:

“En atencion a las facultades que nuestro Capítulo General me concedió, (h)echa reflexión de la literatura, crítica de alguno de los sujetos que podían desempeñar el oficio de Historiador General de la Orden, tube por conveniente elegir para dicho empleo al P. fray Francisco Pi, Prior de San Gerónimo de Valdehebrón. Lo que participo a V.PP. para que sepan a quien han de recurrir con las apuntaciones de las vidas de varones ilustres del siglo correspondiente, para que esten estendidas y formalizadas por dicho P. Historiador puedan merecer la deseada luz pública.”(3)

Tenim constància que el Pare Pi va escriure una coneguda obra sobre les vides dels sants barons, però no hi ha en l’actualitat cap constància que continués o escrivís res sobre la història general de l’orde de Sant Jeroni. L’obra en concret és Memorias venerables de los más insignes profesores del Instituito que plantó en la Iglesia su Doctor máximo el gran Padre San Gerónymo, renovadas por el R. P. Francisco Pi, dos veces Prior de su Real Monasterio de San Gerónymo de Val de Hebrón, Exdefinidor e Historiador General de su Sagrada Religión en los Reynos de España. Barcelona por Juan Nadal impresor, Año 1776.(4)

Tot i així, aquesta obra escaparia a la idea que el P. General de l’orde havia donat, car aquest llibre del Pare Pi fa referència gairebé exclusiva al monacat de Betlem, com assenyala en el seu proemi i per tant allunyat per complet d’un treball general sobre l’orde:

“Escribo las Memorias Venerables de los más insignes Profesores del Instituto Monástico Belemítico para los que tenemos la gloria de profesar en el mismo Instituto.”

A la mort del Pare Pi el càrrec va quedar vacant, fins que el Pare General de l’Orde del Jerònims Fra Antonio de San Pedro Carrasco, va nomenar l’any 1787 el Pare Juan Nuñez com a nou historiador general de l’orde de Sant Jeroni.

“Habiendo Ntro. Rvdmo. Padre Maestro General dado parte al Capítulo del nombramiento que tiene hecho su Reverendísima a favor del P, Juan Nuñez para Historiador General de Nuestra Religión que se hallaba vacante por la muerte del P. fray Francisco Pi.”(5)

Cal assenyalar que en haver estat en el càrrec d’historiador General de l’orde no més enllà de deu anys, possiblement no el possibilità d’escriure cap continuación de la història general de l’orde  per manca de temps, atenent la dificultat que comportava recollir la documentació de tots els monestirs jerònims hispànics i després d’ordenar-la, reescriure-la.

El continuador de la Història General de l’orde, la coneguda com a Quinta Parte de la Historia de la orden de San Jerónimo, va ser el propi P. Juan Nuñez qui malgrat comptar amb una edat avançada va encarar amb valentia el treball d’aquesta obra després de rebre el nomenament com Historiador General. El Pare Juan Nuñez, va aprofitar per narrar en la seva obra l’apartat relatiu a la Vall d’Hebron un resum de la història del nostre monestir escrit pel seu antecessor en el càrrec, fra Francesc Pi. Fou un monjo profés d’aquesta casa, fra Joan Arnó, qui després d’extractar la documentació manuscrita del Pare Pi la va enviar directament al Pare Nuñez, segons consta assenyalat per ell mateix, en data  27 de maig de 1788.(6)  Aquest resum fou incorporat a la continuació de la Historia General de l’orde.

De la història manuscrita i mai publicada sobre el monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron que el Pare Francesc Pi elaborà, no n’ha quedat cap testimoni. Ens hem de conformar amb les quatre dades que el pare Arnó va extreure per al Pare Juan Nuñez i, que quedaren incorporades a la seva obra.(7)

A manera de cloenda, caldria assenyalar que existeix un darrer monjo el P. Francisco Salgado qui també escriu una Quinta Parte de la Historia de la Orden de San Jeronimo, de manera pràcticament simultània al Pare Juan Nuñez i mai editada. Aquest historiador que s’atribueix així mateix com autor de la Quinta Parte, dona informació fins l’any 1800(8) (1678-1800), situació aquesta que indueix a controversia entre els historiadors que han estudiat els diferents autors de la Història General de l’orde de Sant Jeroni.

Lluís Jordà i Roselló


NOTES

1.- Prior en un primer trienni 1753-1756 i en 2on entre 1759-1762. Veure Aproximació al priorologi de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Lluís Jordà i Roselló. (20 agost 2023) Pàgina webb de l’Associació d’amics del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron.

2- F.J. Campos y Fernández de Sevilla. O.S.A. Historiografia de la Orden de San Jerónimo. La Ciudad de Dios Revista Agustiniana. Nº 3. Real Monasterio de San Lorenzo del Escorial. Madrid 2006.

3.-  Archivo Monasterio  Santa Maria del Parral (AMP). Libro de los Actos de los Capítulos Generales y Privados de la Orden de San Gerónimo.  ( Actas Capitulares) Vol. VI f.181

4.- TORRES AMAT, Fèlix. Memorias para ayudar a formar un Diccionario Crítico de los Escritores Catalanes y dar alguna idea de la Literatura Catalana, Barcelona 1836. PI (Fra Francisco), monje de San Gerónimo de Vall de Hebron, dos veces prior de dicho monasterio, ex-definidor, é historiador general de su sagrada religión en los reinos de España.- Memorias venerables de los mas insignes profesores del instituto que plantó en la iglesia su doctor máximo el grande PS. Gerónimo, renovadas por el P. Fra Francsico Pi etc.. Barcelona por Juan Nadal año 1776 I tomo en fol. de 420 pags.”

5.- AMP. Actas Capitulares, Vol VII f. 129

6.- Biblioteca Real del Monasterio del Escorial. E J.J.9 f. 1637-1638v

7.- NUÑEZ, Juan. Quinta parte de la Historia de la Orden de San Jerónimo (1676-1777). Edición F.J. Campos. 2 Vols. San Lorenzo del Escorial 1999.

8.- SALGADO, Francisco. Quinta Parte de la Historia General de la Orden de San Gerónimo (1828). Manuscrito. Biblioteca del Monasterio del Escorial, ms. J.I.3, ASMP

 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON I LES SEVES IL·LUSTRACIONS FINS LA FI DEL SEGLE XIX

L’existència des de temps reculats d’ermitans formant alguna mena de comunitat al voltant de Sant Genís dels Agudells, indret proper a la ciutat de Barcelona però alhora aillat, ens és coneguda documentalment des de 1386. La vall on vivien els ermitans, situada en un extrem de la serralada de Collcerola fou rebatejada de manera evocadora com a Vall d’Hebron, potser  buscant  una impossible similtud  amb suposats espais bíblics. Justament aquesta comunitat d’ermitans, fou el germen de la fundació d’un posterior monestir jerònim, feta a instàncies de   la reina Violant de Bar, després de conèixer de manera directe l’any 1392 la fama de santedat d’aquells   ermitans. Curiosament però els monjos que fundaren la nova comunitat   no foren aquests ermitans, sino uns altres procedents del monestir   jerònim valencià de Sant Jeroni de Cotalba,   d’on també procedia el   que fou el seu primer prior, Jaume Joan Ibañez o Yañez. Tot apunta que la comu...

Setena Jornada de desbrossament - les evidències - Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

Treball d'ahir Localització d'estructures de desaigua o magatzematge d'aigua annexes al distribuidor d'aigua. Ei! Bones troballes. Això és un no parar. un equip

RECERCA DE LA FONT TENEBROSA Jornades de recerca i desbrossament 28 d’abril i 26 de maig de 2024.

La Font Tenebrosa és un referent de la història del monestir de Sant Jeroni de la Vall Hebron. Es troba referenciada des de final del segle XVI en el Llibre de Costums del monestir on consta com un dels límits per les sortides dels monjos jerònims. Al llarg del temps és mencionada recurrentment per viatgers i personatges rellevants com Bernardo de Bransi, prohom del municipi d’Horta a finals del XVIII o el Baró de Maldà que la cita en diversos viatges a principis del segle XIX. (Veure cites bibliogràfiques)  Ja la segle XX quan el monestir havia estat desamortitzat i es trobava en ruïnes, són nombroses les referències per l’atracció que representava Collserola pels barcelonins. L’excursionisme pren l’espai de la font com lloc destí de sortides de joves i grans o per gaudir de la nova activitat que era l’esport o per intents d’explotació comercial de l’aigua.  L’interès de l’Associació d’Amics del Monestir de SJVH per recuperar la memòria i l’entorn del derruït mones...