Associació d'amics del monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

  Us vull convidar des d’aquestes pàgines a participar amb el vostres comentaris, observacions i aportacions que cregueu oportunes en el nostre bloc. La nostra idea és que aquest bloc sigui obert, a l’abast de tothom, i no propietat de cap minoria selecta. Pretenem que el bloc sigui el màxim de participatiu i extensiu a totes aquelles persones que tinguin voluntat d’aportar des de la seva posició individual tot el que sigui d’interès per fer més gran el coneixement del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron i el paratge natural en el qual es trobava enclavat. L’Associació té com objectiu prioritari la recuperació de la memòria història i la preservació de les restes de l’antic monestir i alhora la rehabilitació del seu entorn natural, d’alt valor ecològic i tan maltractat alhora, malgrat trobar-se dins del Parc Natural de la Serra de Collserola. La intenció final és que el barri on també he viscut, l’antic poble de Sant Genís del Agudells, recuperi,   gaudeixi i faci ...

  El llibre de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, escrit per Fèlix Olivé i Guilera, editat l’any 1995 per la parròquia de Sant Jeroni de Montbau, és a dia d’avui una raresa, només localitzable, molt de tant en tant, al mercat de vell. La seva edició va intentar ser el màxim de coincident amb el sisè centenari de la fundació del monestir jerònim, i emmarcat dintre del programa d’actes que en aquells moments es van fer en ocasió de tan important efemèride. El llibre va ser il·lustrat per un altre personatge que va dedicar una bona part de la seva vida a investigar la història i les ruïnes del monestir de Sant Jeroni,   Carles Quintana i Señer. En Carles Quintana,   va fer de les restes de Sant Jeroni un dels seus indrets de passeig habitual. Va recuperar restes ceràmiques que afloraven al seu voltant i   va intentar reconstruir, sobre el paper, la planta del conjunt monacal de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. De manera pràcticament coincident amb el llibre d’en Fèlix O...

  Com si d’un joc de pistes es tractés! Mireu de trobar les diferències més significatives...? I quin dels dos és el dibuix original...? LES SOLUCIONS EL PROPER DIA!

  Des de les pàgines del nostre bloc, volem avui donar a conèixer una associació que va néixer l’any 1981, amb la voluntat de protegir, recuperar i defensar el patrimoni natural, històric, cultural i espiritual que existeix a l’entorn d’un altre gran monestir jerònim, Santa Maria de la Murta. L’associació pren el nom d’ASSOCIACIÓ D’AMICS DE LA MURTA. El monestir de la Murta es troba ubicat a la vall d’aquest nom, la Vall de la Murta, un paratge d’alt valor natural i ecològic que des l’Associació d’Amics de la Murta porten més de quaranta anys lluitant per la seva preservació. La Vall de la Murta es troba dins del municipi d’Alzira, capital de la Ribera Alta, comarca del País Valencià. La voluntat d’aquesta associació que ens precedeix en el temps és amb la mateixa que la nostra. La plena recuperació de la memòria històrica i monumental de l’antic monestir jerònim i la preservació del seu espai natural. A tall d’exemple, permeteu-me que us faci arribar aquest enllaç amb la sev...

  L’orde jerònima a la Corona d’Aragó va néixer al País Valencià. El seu primer monestir, al marge d’una frustrada fundació al Pla de Xàbia, fou el de Sant Jeroni de Cotalba, però aquesta comunitat no fou l’única existent en aquest territori. D’aquesta casa matriu en varen néixer altres que es distribuïren per València i Catalunya. Avui parlarem d’un altre important cenobi fill de Cotalba, Santa Maria de la Murta, situat a la comarca de la Ribera Alta, dins del municipi d’Alzira. La seva història es remunta a finals de la primera dècada del segle XV, quan el prior de Sant Jeroni de Cotalba, Fra Domènec Lloret i un grup de monjos d’aquest monestir s’adreçaren a un indret proper a Alzira, la Vall de la Murta, per bastir una fundació. El nou monestir va prendre el nom de Santa Maria de la Murta. Consta també durant aquest primer període de la vida de la naixent comunitat jerònima la visita al cenobi de Sant Vicenç Ferrer. L’obra inicial que correspondria, a l’església i a alguna ...

  La subhasta del bens del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron produïda durant el Trienni liberal, té la virtut d’enumerar la seva tipologia i qualificació, aspecte aquest que permet identificar moltes de les possessions de l’antic cenobi jerònim. En el transcurs dels dies 17 i 18 de març de 1822, el Diari de Barcelona, va publicar la relació dels bens expropiats per l’estat al monestir de Sant Jeroni, (dels qual ja vam donar referència en un apunt anterior a aquest bloc (1) , de manera prèvia a la seva subhasta pública. Entre tots els bens ressenyats figurava: “un bosque llamado Tres Creus, de 8 mojadas...” (2) Aquesta denominació ens aporta una informació de gran interès, i ens indica que el nom d’aquest bosc procedia de l’existència òbvia de tres creus. La importància d’aquestes creus devia ser tan gran que li havia donat nom al bosc que era al seu voltant. I a on ens porta tota aquesta informació? Doncs òbviament al Calvari de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron que existia...

Els dubtes sobre la identitat real de Jaime Alfonso de Baena, o sobre Alfonso de Baena difícilment s’esvairan, tot i que en principi els especialistes, des de Salvador Sanpere i Miquel, a principis del segle XX   fins ara, pensen que es tracta de la mateixa persona. Del que no hi ha dubte és sobre el seu origen andalús, amb tota probabilitat cordovès i més concretament de la localitat de Baena.   Les primeres referències   que tenim a Catalunya sobre Jaime Alfonso de Baena   es remunten a la dècada de 1460, dades aquestes ja assenyalades per Sanpere i Miquel: “Encuentro, en efecto, un Jaime Alfonso maestro de casas, picapedrero, escultor y arquitecto, todo en una pieza, dando, a 29 de enero de 1468, recibo al Prior del Monasterio de San Gerónimo de Val de Hebrón de la cantidad de 45 libras y 10 sueldos,   que eran la cuarta parte de lo que le havia de abonar según contrata por la construcción   y labra del claustro de dicho monasterio” (1) L'any 1948 Jo...