Associació d'amics del monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

Francesc Eiximenis fou un dels autors que més empremta deixà a finals del segle XIV i principis del XV. Vinculat a la cort des del temps de Pere el Cerimoniós, serví com a conseller de Joan I i Martí l'Humà i fou un dels intel·lectuals més reputats de l'època. Els seus llibres serviren d'exemple i ensenyament, tant des de l'àmbit públic com social, amb obres com   Regiment de la cosa pública  o el  Llibre de les dones , però fou amb els llibres de caire religiós quan obtingué un reconeixement majoritari per part de les institucions religioses, adquirint gran ressò internacional. Els seus llibres formaven part indispensable de les Biblioteques monacals, des de Ripoll a Montserrat, els seus manuscrits primer i els incunables després, sempre tenien un espai privilegiat a les seves lleixes. Les seves diferents obres com  Lo Crestià , dividida en quatre parts parts,  Scala Dei , o una  Vida de Jesucrist , per citar només els més religios...

Magdalena Rialp fou monja professa del monestir de Sant Maties de Barcelona. Va néixer l'any 1668 al Pla d'Urgell i va morir al seu monestir l'any 1710.  L'any 1686 ingressà a la comunitat jerònima. Ben aviat es va distingir per la seva vocació pietosa, vivint arran de l'adopció d'una severa abstinència, diversos episodis d'èxtasi religiosa. A partir de l'any 1693, Sant Josep Oriol, confessor seu, va actuar com a director espiritual de la religiosa. Sant Josep Oriol quedà profundament  impressionat amb la trajectòria de santedat de sor Magdalena Rialp escrivint un Dietari on recollia la seva evolució religiosa. Segons assenyala Serra Postius al seu llibre Prodigios y Finezas de los Ángeles, aquest autor va poder llegir en diverses ocasions aquest dietari, escrit de pròpia mà per Sant Josep Oriol i que figurava a l'arxiu del monestir de sant Jeroni de la Vall d'Hebron. L'arxiver del monestir de la Vall d'Hebron era princip...

Jeroni Pujades fou un reconegut advocat, historiador i cronista català. Va néixer a Barcelona l'any 1568 i va morir a Castelló d'Empúries l'any 1633. El seu Dietari abasta un període que comença l'any 1601 i arriba possiblement fins el final de la seva vida, tot i que una part significativa d'aquest ha desaparegut. Avui vull fer esment d'uns fets que el cronista considera extraordinaris ocorreguts el dia 30 de setembre de 1604, dia de Sant Jeroni, però deixem que sigui Jeroni Pujades qui ens expliqui que va passar aquell dia: "Dijous a 30 de setembre de 1604 dia de Sant Hierònym fou molt portentós per diverses coses prodigioses que es veren en diverses parts de Catalunya. Perque en la matinada ya clara, en la vila de Pons o prop de ella, a la volta de las Belianas, tot bisbat de Urgell, se veren en lo ayre però molt baxos, prop terra grans esquadrons de gent de armes que batallaven ab gran furor y remor de armas. Y los primers que descubriren assò fore...

Reprenent la investigació que pretén, poc a poc, treure de l'oblit en el que malhauradament ha caigut el nostre monestir, aprofundim en el coneixement de la seva importància religiosa i intel·lectual, mentre seguim rastrejant tots aquells monjos integrants de la comunitat  que hi van deixar una petjada profunda, moltes vegades anònima per la humilitat vital en la que vivien. Aquest seria el cas de MIquel Comalada, monjo de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron que va viure a cavall dels segles XV i XVI, a qui se li atribueix una de les obres més importants d'inicis del segle XVI, escrita en català i que més difusió fora de casa nostra va tenir,  L'espill de la Vida Religiosa. (Font Wordpress.com) L ' Espill de la vida religiosa , fou distribuida en principi dins de l'orde jerònima de manera manuscrita, però fou impresa aviat a Barcelona, el 20 d'octubre de l'any 1515 per Johan Rosenbach. La seva autoría, en principi anònima, ràpidament va ser atribuïda a fra M...

REAL ACADEMIA DE LA HISTORIA Edició pòstuma. Madrid 1851 CARTA CXXXII. Pags. 41-42 Viniendo después al monasterio de Padres jerónimos de Valdebron donde hallamos en su biblioteca algunas buenas ediciones españolas del siglo XV. Tal es la traducción castellana de Q. Curcio, hecha por Lluís Fenollet, natural de Játiva, impresa en Barcelona en 1481, de que ya habló XImeno. El Arbor Scientiae de   Raimundo Llull, impreso allí mismo por Pedro Posa, catalán, en 1482, edición desconocida a Nicolás   Antonio. Tampoco conoció este bibliógrafo una obra de fr. Petrum de   Castrovol, que hay aquí con este epígrafe:   Incipit Tractatus super libros Phisicorum compilatus   per Fr.   Petrum   de Castrovol, ordinis fratrum minorum at de sacrae theologiae magistrum, natione hispanum, de regió Legionense, et de villa vocata Mayorga . Sábese con esto también su patria; el libro es impreso en Lérida en 1489. En la sacristía guardan la mandíbula inferior de San And...

L'any 1935 Agustí Duran i Sanpere, director aleshores de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona va ser el responsable  de dur a terme unes prospeccions, no m'atreviria a dir excavacions, a l'indret on havia estat ubicat el monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron. Les escadusseres restes recuperades durant aquesta intervenció es van guardar en principi a l'Arxiu Històric i posteriorment van ser traslladades al Museu d'Història de la Ciutat, museu que no es va constituir oficialment fins després de la guerra civil. Cercant informació relativa a aquestes excavacions, finalment vaig anar a raure a un article periodístic que Duran i Sanpere va escriure per al Diari de Barcelona, article que es va publicar el dia 29 de març de 1970.  Aquest article pràcticament desconegut a dia d'avui, té  un notable interès i considero interessant fer-ne difusió. Lluís Jordà i Roselló Accés de + qualitat:  Diario de Barcelona 1970      ...

No disposem de molta informació sobre les relacions que el nostre monestir de Sant Jeroni  de la Vall d'Hebron va mantenir amb altres monestirs catalans. Sabem de l'estreta relació de germanor mantinguda amb l'immediat monestir del mateix orde de Sant Jeroni de la Murtra, però no tenim massa dades de com es produí amb altres cenobis.   Tenim notícia que l'abat del monestir de Sant Cugat, Antoni de Solanell, penúltim president de Generalitat austriacista, va escollir Sant Jeroni, un cop condemnat a l'ostracisme pels borbònics per la seva participació a favor dels Habsburg durant la guerra de Successió. La primera raó per escollir Sant Jeroni va ser, sens dubte, la proximitat, però de ben segur que  per acollir aquest abat per espai de més de deu anys, havia d'existir, entre ambdós monestirs, una bona relació que no era tan sols producte del veïnat.   Desconeixem hores d'ara, l'abast d'aquesta relació i la seva intensitat, p...