Magdalena Rialp fou monja professa del monestir de Sant Maties de Barcelona. Va néixer l'any 1668 al Pla d'Urgell i va morir al seu monestir l'any 1710.
L'any 1686 ingressà a la comunitat jerònima. Ben aviat es va distingir per la seva vocació pietosa, vivint arran de l'adopció d'una severa abstinència, diversos episodis d'èxtasi religiosa.
A partir de l'any 1693, Sant Josep Oriol, confessor seu, va actuar com a director espiritual de la religiosa. Sant Josep Oriol quedà profundament impressionat amb la trajectòria de santedat de sor Magdalena Rialp escrivint un Dietari on recollia la seva evolució religiosa.
Segons assenyala Serra Postius al seu llibre Prodigios y Finezas de los Ángeles, aquest autor va poder llegir en diverses ocasions aquest dietari, escrit de pròpia mà per Sant Josep Oriol i que figurava a l'arxiu del monestir de sant Jeroni de la Vall d'Hebron.
L'arxiver del monestir de la Vall d'Hebron era principis del segle XVIII fra Joan Baptista Carreras, que exercí aquest càrrec per espai de catorze anys i fou ell mateix qui facilità l'accés a Serra Postius a l'esmentat dietari. Segons assenyala el mateix Serra Postius a Prodigios y Finezas, en feu una puntual còpia d'aquest dietari que quedà guardat a la seva biblioteca personal.
Magdalena RIalp fou testimoni d'un dels miracles de Sant Josep Oriol, quan en ocasió d'una vista feta a aquesta monja, un dia de forta pluja, aquest no va quedar en absolut mullat, situació que es va reproduir en la seva tornada des de Sant Maties fins a la parròquia del Pi, on altres persones també foren testimonis presencials d'aquest mateix miracle.
Cal assenyalar que Magdalena Rialp fou una de les persones que aportaren el seu argument durant el procés de beatificació del sant, donant fe d'aquest miracle del que en fou testimoni directe.
Sant Josep Oriol va morir uns quants anys abans que sor Magdalena Rialp, motiu possiblement, pel que coneixedora de la simpatia i relació que aquest sant tenia amb el monestir de la Vall d'Hebron, els monjos d'aquest convent van rebre per donació expressa de la monja una imatge de sant crist que li va pertànyer en vida.
Sor Magdalena Rialp va morir el 15 de novembre de 1710, celebrant el dia 17 del mateix mes l'ofici de corpore insepulto el monjo de la Vall d'Hebron fra Antoni Rialp, germà de sor Magdalena.
Enterrada dintre de l'església de Sant Maties, a la capella del Sant Crist, fou proclamada venerable anys després de la seva mort per l'església catòlica.
Lluís Jordà i Roselló
Bibliografia
Olivé i Guilera, Fèlix. Sant Jeroni de la Vall d'Hebron. Parròquia de Sant Jeroni de Montbau. Barcelona 1995.
Serra Postius, Pere. Prodigios y Finezas de los Àngeles. Barcelona 1726.
Vergés i Forns, Tomàs.Les jerònimes de Barcelona (1475-1980). Monestir de Sant Maties. Barcelona. 1987.
Escut de l'orde (el lleó de Sant Jeroni, el capell de cardenal i la creu) - (Font Viquipèdia)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada