INCENDI I DESTRUCCIÓ DE L’ANTIGA ESGLÉSIA DE SANT JOAN D’HORTA

 

L’antiga parròquia rural de Sant Joan d’Horta té una tradició gairebé mil·lenària. Situada al peu de la Serra de Collserola no serà fins el segle XX, que després de ser reedificada en un nou indret, passa a formar part d’un espai urbà.

Arran del canvi, produït a principis del segle XX, l’antiga parròquia restà convertida en ermita que un cop cremada i abandonada deixà de ser el centre religiós de la vila d’Horta per ocupar un espai marginal dins de la vida cultual d’aquest antic municipi, cosa que explicaria el seu complet oblit i abandó.

Durant segles l’església d’Horta, fins esdevenir parròquia l’any 1860, fou sufragània de Sant Genís dels Agudells i per tant va girar sempre sota el domini del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Aquesta tutela per part del monestir jerònim acabà de manera gairebé violenta amb la imposició del decret de desamortització dels bens de l’església de l’any 1835. Durant més de mig segle la parròquia d’Horta serví de refugi d’una part important de l’arxiu del monestir que va quedar protegit a les golfes de la casa rectoral.

Horta era en origen un petit llogarret rural voltat de masies al peu de Collserola i sense nucli urbà significatiu. Fins l’any 1811 era conegut com Sant Genís d’Horta, moment en el que passà a anomenar-se Sant Joan d’Horta i Sant Genís dels Agudells. Caldrà esperar fins l’any 1860 perquè Sant Genís dels Agudells passi a dependre definitivament de la nova parròquia de Sant Joan D’Horta.

Les cròniques parlen d’una consagració de Sant Joan d’horta produïda l’any 1262, probablement sobre una església anterior. La descripció històrica d’aquesta església ens parla d’una construcció pròpia d’un arraconat espai rural, humil i sense elements de fàbrica massa treballats, tot i que d’origen romànic, de planta rectangular amb tres naus i volta de canó. Disposava de manera annexa a la façana d’un robust campanar que sobresortia àmpliament de la construcció,  rematat amb merlets feia les vegades de torre de defensa.

La setmana tràgica de l’any 1909 va comportar el seu incendi i a la pràctica, la seva definitiva destrucció. La volta s’esfondrà deixant les naus obertes a la intempèrie. Aquesta situació va accelerar les obres de la nova església que s’estava construint al carrer Campoamor sota la direcció de l’arquitecte Enric Sagnier. Aquest edifici inaugurat finalment l’any 1917 és la seu de l’actual parròquia de Sant Joan d’Horta.

L’església vella durant anys va romandre abandonada, oberta a l’espoli i la destrucció. Aquesta església es trobava a tocar dels terrenys de l’actual Club de tennis d’Horta, en el qual a manera de tanca encara queden paraments que pertanyien a Sant Joan.

L’església fou aterrada de manera definitiva l’any 1922, però encara resten diverses parts del conjunt d’immobles que el conformaven integrades dins el Club de Tennis d’Horta, fragments històrics poc susceptibles de tenir el respecte que mereixen aquestes velles pedres, entre elles part de la que fou la icònica rectoria de l’església vella de Sant Joan. Tot apunta que la trista dissort d’aquesta mil·lenària església passà també per servir de pedrera de la nova.

Disposem de molts dibuixos i fotografies de l’exterior d’aquesta església, en els quals s’aprecia sempre aquest aire marcadament rural de l’entorn, (siguin d’abans o posteriors a l’incendi de la setmana tràgica), però pocs, molt pocs del seu interior.

Arxiu Municipal  del Districte d’Horta-Guinardó

L’església després de l’esfondrament de la volta

Aquest dibuix a la ploma de l’interior de l’església, un cop esfondrades les voltes, signat per Julio Pascual Soler ens ofereix una imatge única dels seus paraments completament descarnats. Si ens fixem en el mur del costat esquerra de la nau central, podem apreciar que en algun moment, potser durant el segle XVII, la volta havia estat rebaixada construint una falsa volta de rajola. La volta original doncs devia haver estat objecte d’alguna reforma o fins i tot haver desaparegut per complet, en un moment posterior a l’època medieval, alteració que no devia  facilitar la seva estabilitat, cosa que explicaria el seu ràpid esfondrament com a conseqüència del foc.

Aquest dibuix altera la descripció històrica feta sempre sobre l’edifici vell de Sant Joan, quan se’l defineix sempre com cobert per volta, com si aquesta fos de canó de mig punt o volta apuntada, pròpia d’un edifici romànic tardà. No s’aprecia cap arrencament de volta medieval amb l’excepció de la de llunetes habitual del segle XVI-XVII, com queda recollit al dibuix fet per Pascual, en el qual es percep l’arrencament de volta d’un dels trams en els quals es trobava dividida la nau central.

La conclusió és que si mai Sant Joan d’Horta havia estat una església romànica o tardo-romànica, l’edifici que arribà fins el segle XX havia estat transformat de tal manera que les restes originals havien quedat pràcticament esborrades, embegudes per les reformes posteriors produïdes durant l’època moderna.

Lluís Jordà i Roselló