Passa al contingut principal

LA REINA MARIA I EL PRIOR RAMÓN JOAN, CONFESSOR, CONSELLER I AMIC I SANT JERONI DE LA VALL D'HEBRON

    

Diferents estudis han fet particular esment d’en Ramón Joan, prior de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, i el seu significat paper com a conseller, amic i confessor de la reina Maria de Castella, esposa del Magnànim. Tot i això, a vegades les fredes opinions dels historiadors queden allunyades dels sentiments íntims que queden plasmats en la documentació, sobretot dins les cartes, en especial quan són escrites i enviades en primera persona.

Avui n’oferim una mostra en la qual es posa de manifest el sentiment de dolor d’una persona per la pèrdua de les seves cunyades, germanes del seu espòs, el rei Alfons. Crec entreveure una mostra de feblesa en aquesta reina que va governar els regnes peninsulars de la Corona d’Aragó amb gran saviesa, prudència i diplomàcia.

Ramón Joan va actuar en moltes ocasions no tan sols com a confessor i amic, sinó com a enviat diplomàtic de la reina per intentar evitar conflictes, sovint armats, amb els altres regnes de la península. Durant molts anys, Ramón Joan va restar sempre sol·lícit a les demandes de la reina Maria de manera continguda. A canvi, i malgrat les llargues i continuades absències del monestir per part del seu prior, aquest prosperà i enllestí moltes de les obres que havien quedat pendents de construir, gràcies en especial al suport reial.

En aquesta carta que seguidament recollim, malgrat la seva aparença formal, la reina demanava des de València al seu amic Ramón Joan la seva immediata presència, per tal de tenir el consol de la seva companyia i contenir el dolor que suposava la mort de les reines de Castella i Portugal. Al mateix temps, no oblidava el paper de Ramón Joan com a diplomàtic, avisant-lo que estigués amatent a marxar a Castella en representació seva en previsió dels greus conflictes que en aquell regne podien esclatar.

Lluís Jordà i Roselló


La Reyna.

Al venerable religiós e amat nostre lo prior del monastir de Sant Gerònim de la Vall d’Ebron.

Venerable prior. Al rebre de la present, haurets sabut com a Nostre Senyor ha plagut apel·lar al seu regne la molt Il·lustre e molt cara germana del Senyor Rey e de Nós, la Reyna de Castella. És al dit senyor Rey e a Nós cas de gran dolor e tristor, maiorment ésser tan freschas les làgremes de la mort de la reyna de Portugal e en tan poch temps haver perdudes dues reynes germanes. E si los qui resten en Castella visquessen en pau e en concòrdia, no haguérem pus causa de congoxa, sinó que prenguérem aquell conort que poguérem de çò que Nostre Senyor ha ordenat. Mas com veem al devant la gran tribulació que és en aquell regne e tant com és maior lo gran de la coniuncció, tant maior se prepare lo scàndel entre ells, e ser soltada la regna e lexat tan gran poder a l’enemich de humana natura, pensats que açò no es obra de poder-se’n aconortar, axí com d’eçò que Déu fa a la voluntat del qual som obligats, maiorment on veem los mals perseverar e encara augmentar. D’altra part, nos ha vengut accident no acostumat, axí que a Déu plau que tingam tribulació en la ànima e en lo cors. Desijam molt haver persones devotes ab qui·ns puxam en alguna manera aconsolar, per què us pregam ab tanta affecció com dir se pot que hun dia de la setmana qui ve, vullats venir a nostra presència. E provehits entretant de çó que haiats necessari, car porà ésser que haurets a tornar en Castella. E axí mateix, per totes aquestes coses e per les ànimes de les dites reynes farets fer commemoracions e specials oracions e que Nostre Senyor vulla remediar per sa misericòrdia en les dites congoxes e tribulacions. Açò són obres de gran mèrit e pròpries a Vós e de gran complacència a Nós.

                          Dada en València, a XXXI dies de març de l’any M CCCC XXXXV. La Reyna.

                                                                                    Domina regina mandavit michi, Guillermo

                                                                                                 Bernardo de Brugada. Probata.


Armes de Maria de Castella, procedent del Monestir, que actualment està al Museu Vicenç Ros de Martorell - Arxiu fotogràfic Jordi Vila Traguany



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

SANT JERONI A LA MUNTANYA - COMENTARIS DE JOAN AMADES

EXTRETS DEL LLIBRE AUCA DE LES FUNCIONS DE BARCELONA  Aquest dia tenia lloc un aplec al convent   de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, situat a mig aire de la muntanya del Tibidabo, vers el cantó de Tramuntana, damunt el vell camí de la Rabassada i de Vista-rica, a la carena de Collcerola. Era molt concorregut perquè marcava la darrera sortida camperola de l’any. Hi anaven els qui patien de l’estómac, per poder beure aigua   de la Font del Bacallà, a la qual eren atribuïdes grans virtuts digestives. La gent deia que coïa el menjar amb gran pressa. Segons la veu popular, si hom posa un bacallà sencer sota el seu raig, al cap de dues hores s’ha dissolt tot, és a dir, se l’ha menjat completament, i no en resta sinó l’espina. La fadrinalla del braç arremangat anaven a dinar a la Font Tenebrosa per veure si en sortia el diable; perquè, segons dir de la gent, dóna a l’infern. Les nits de gran tempesta en sortia en Banyeta amb la cua tota   enravenxinada i se’n baixava   muntanya avall a

El primer Aplec de Sant Jeroni del primer aniversari de la nostra Associació

  El primer Aplec de Sant Jeroni del primer aniversari de la nostra Associació l'hem fet al centre Cívic casa groga. Participant del seu 30è aniversari, i presentant-nos al barri. He de dir amb molt cordial acceptació i amb ganes d'ajudar-nos per part de les altres associacions, col.lectiu Agudells -no cal dir-, Associació de veïns, Associació de Joves...simpatitzant i col.laborant amb els nostres objectius, que també són del barri. Ens ha presentat el Colectiu Agudells, en Juli, i en nom dels Amics, jo mateix (l'Oriol)  he exposat que avui era també el dia de Sant Jeroni, el nostre primer aniversari com associació, i els nostres objectius. L'acte es va celebrar a l'exterior del Centre Cívic a les 19:30 hores. AAMSJVH

L'HOSPITAL DE POBRES DE SANT JERONI DE LA VALL D'HEBRON

Els ordres religiosos cristians incloïen l'Hospitalitat i l'Atenció als malalts, en seu sentit caritatiu i pietós. El monestir atenia i oferia hospitalitat, donava aixopluc i menjar als pobres i peregrins, transeünts i malalts del l’antic camí de Collserola que passava pel davant del monestir. Els allotjava i alimentava "ab la charitat acostumada" en especial en l'aplec que s'organitzava la diada de Sant Jeroni, el 30 de setembre, en que n'hi pujaven en gran nombre, superior al centenar. Si bé una provisió del rei Joan II, del 12 de novembre del 1478, obligava els vianants a desviar-se del monestir per anar a Sant Cugat, amb un ban o crida pública sota pena de mil florins de multa. Document que Josep Fiter recollia de l'antic arxiu del monestir i publicà el 1875: "Davant n(ostr)a Ma(gesta)t es stat exposat humilment p(er) part del prior e frares del monestir de sent Jeronim appellat de la val de bron situat en lo territori de la dita ciutat co