La construcció del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, fundat
l’any 1393 i l'erecció d'una murada de tancament del recinte conventual i
les seves hortes, va comportar un canvi en el camí tradicional que procedent de
Sant Genís dels Agudells enfilava cap a Collserola, per seguir d'aquesta manera
via cap el Vallès.
Els caminants, moltes vegades amb afany d’estalviar-se una petita volta
seguien el curs del camí històric, cosa que suposava passar per l’interior de
l’àmbit conventual i també per dins de les hortes de Sant Jeroni.
És de tots coneguda l’existència de trifulgues entre els pagesos i
monjos del monestir amb els passavolants per aquesta alteració del camí
tradicional. La causa, vindria derivada no tan sols per les molèsties del pas de
persones de manera immediata al monestir amb el natural destorb que això
comportava, sinó per l’apropiació indeguda, però sovintejada, de fruits i
altres vegetals que hi havia a les hortes. En ocasions és sabut que la resposta
a l’apercebiment als estranys que gosaven passar pel clos monacal no quedava
limitat a les paraules o a simples amenaces.
(I les paraules dels vianants, per malsonants, esveraven sovint la pau dels
monjos...)
Per tots aquests motius i a instàncies del prior del monestir, el rei Martí
l’Humà elevà comunicació al veguer de Barcelona fent esment que Sant Jeroni de
la Vall d’Hebron estava sota salvaguarda reial, per decisió expressa seva, a fi
que comminés als vianants a no passar pel camí que menava al monestir, sinó pel
camí general de Collserola. En cas contrari, el rei donava autoritat al
veguer de Barcelona per actuar contra els infractors i castigar-los amb la
imposició d’una pena de mil florins. El rei fa especial esment dels habitants
de la Vall de Sant Medir, els quals per la seva proximitat al monestir devien
fer cas omís, de manera habitual, a les prohibicions de pas fetes pels monjos
de Sant Jeroni i continuaven passant pel camí que consideraven més curt.
Aportem com a constatació de tot plegat aquest interessant document
conservat actualment a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, transcrit pel nostre
distingit amic i col·laborador l’historiador Carles Díaz Martí.
Lluís Jordà Roselló
Monasterii
Santi Jeronimi
En
Martí et cetera... al noble e amat nostre n’Arnau Guillem de Bellera, veguer de
Barchinona e de Valles a son lloctinent, salut e dilecció. Segons per humil
exposició a Nós feta per part del prior e frares del Monestir de Sent Jerònim,
situat en lo territori de aquexa ciutat, havem entès los de la vall de Sent
Madir e alcuns altres, axí hòmens com fembres, fan camí e continuen passar
aprés lo dit monestir, lexants lo camí general qui va o passa per lo Coll de
Çerola, çò qui torna en dan del monestir, prior e frares damunt dits, com per
lo dit passament de homèns e fembres sia prest de seguir e de dar-hi occasió de
mal. E com los dits frares gosen dir a aquells que no vullen passar o fer via
per lo monestir damunt dit, raonant-los e del mal qui·ls en poria seguir, menacen-los
e·ls dient paraules iniurioses per les quals los dits frares romanen spaordits
e maltractats. Per què Nós, volent preservar en quant en Nós serà de tot
sinistre lo dit monestir, lo qual stà en protectio e salvaguarda nostra, e
donar loch a cessar tota matèria scandalosa qui s’i pogués seguir, dehim e
manam vós de certa sciència e expressament, sots pena de mil florins, que de continent
inhibiscats ab aquelles provisons que us parrà hi sien necessàries que algú de
la dita vall ni d’altre qualsevol loch no gos fer generalment o contínua camí
per lo dit monestir ni prop d’aquell, sinó per los camins generals per on són
acostumats passar, imposant-los aquelles penes les quals remetem a vostre bon
arbitre. E per açó vos informets de tots
aquells qui per la raó demunt dita los han menaçats e aquells e tots los qui
per semblant raó los menaçaran d’aquí avant castiguets e puniscats, de manera que
a ells sia càstich e a altres eximpli.
Dada
en València, sots nostre segell secret, a XXVI dies de setembre en l’any de la
Nativitat de Nostre Senyor MCCCCIII. Dalmacius vidit.
ACA, C, reg. 2178, f. 39
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada