EDICTE DEL REI FERRAN PROHIBINT TALLAR LLENYA DINS LES PROPIETATS DEL MONESTIR DE SANT JERONI DE LA VALL D'HEBRON

 

A instàncies del Prior del Reial Monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, el rei Ferran II el Catòlic va emetre l’any 1480 un edicte prohibint fer llenya en totes els boscos i propietats que pertanyien al monestir. La causa vindria derivada per la necessitat o abús dels vilatans d’aconseguir llenya per a ús propi o per mercadejar (traginers i llenyataires). La proximitat  del monestir al camí que travessant Collserola anava al Vallès devia afavorir aquesta intrusió.

La pena, considerable, cent assots i pèrdua dels arreus, és a dir de tot allò que portessin els furtius que s’atrevissin a tallar llenya, podia limitar la intrusió de terceres persones, però difícilment devia acabar amb aquesta pràctica. La necessitat de disposar de llenya per a ús domèstic era peremptòria i indispensable per a la supervivència, motiu pel qual els talls de llenya dins de les propietats monacals devien continuar malgrat la prohibició reial.

El document que seguidament publiquem va ser transcrit per l’historiador Carles Diaz Martí. A dia d’avui es troba custodiat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó. ACA C, reg, 3546 f. 85r-85v.

Lluís Jordà i Roselló

Don Fernando et cetera a tots e qualsevol oficials de la nostra cort e de la ciutat de Barchinona o altres persones o altres persones a qui les presents pervendran e cascú d’ells, salut e dilectió. Per quant Nos, volents preservar de inquietacions e damnatges lo Monastir de la Vall de Ebron, de la orde de Sent Ihierònim, per la molta devoció que tenim a la dita orde e religió, havem provehit e manat, segons ab la present expressament provehim e manam, que ningun azembler de nostra casa e cort o de qualsevol altra persona, ciutat o loch que sie, no sie gosat tallar ne fer ne  traure lenya alguna del bosch o altre qualsevol loch que sie del dit monastir de Sant Iherónim de la Vall de Ebron, ius pena que lo que ho farà o atemptarà fer encorrega en pena de cent açots e perdre los arreus que portaran en les atzembles, los quals dits cent açots li hagen èsser donats per los lochs acostumats de la ciutat de Barchinona, la qual pena volem que sie executada per lo oficial que per lo prior de lo dit monastir ne serà request.

Per tant, intimant e notificant-vos la nostra dita provisió e appsosició de pena, ab tenor de la present, scientment e deliberada, vos diem, encarregam e manam que sots incorriment de nostra ira e indignació e pena de cinc-cents florins d’or dels bens dels ... contrafaents havedors e a nostres cófrens applicadors, que no permeteu, quant en vós sia, que azembler o persona alguna faça lenya en algun loch del dit monastir,  ans tot(h)ora e quant per part del dit monastir o de algun frare o familiar de aquell ne sereu requests o algun de vosaltres serà request, per observació de la present nostra provisió e manament presteu en favor del dit monastir tota aquella ajuda que us serà possible quant a la exequció de la desús dita pena fahedora contra los desús dits qui farien, com dit és, o se’n portarien de la lenya del dit monastir o de bosch o de terra sua. E vosaltres, dits oficials, en tal cas executeu los tals atzemblés o lenyadors en la dita pena dels dits cent açots e perdre los arreus. E perquè degú ignorància no puga al·legar, vos manam que la present nostra provisió e edicte ab veu de pública crida (façau) publicar per los lochs acostumats de les ciutats, viles e lochs a vostra iuredicció sotmesos. E no façau en alguna manera lo contrari, si les dites penes desijau no incórrer.

Data in Barchinona, a XII dies del mes de novembre de l’any de la Nativitat de Nostre Senyor mil CCCC LXXX, Yo el Rey.

                                                                                            Dominus Rex Mandavit michi, Petro

                                                                                                                    Camanyas, Probata.

Font Viquipèdia - Retrat de Ferran el Catòlic d'autor anònim (ca. 1470–1520)