Hem parlat en diverses
ocasions de la descoberta del que quedava de l’arxiu de Sant Jeroni de la Vall
d’Hebron que es trobava a les golfes de la rectoria de l’antiga església
parroquial de Sant Joan d’Horta. Hem esmentat també el paper que va tenir Josep
Fiter Inglés, insigne prohom de la Renaixença, en la descoberta d’aquest arxiu,
la seva divulgació, i la preservació de més de cent manuscrits que després van
dormir molts anys a l’arxiu històric del C.E.C. També vam intentar reivindicar
la figura de l’humil rector Mn. Tomàs Casas, rector d’Horta de 1871 fins a 1903,
qui possiblement alertà Fiter del mal estat en el que es trobava preservat
aquell històric arxiu. Ara tocaria parlar del paper de Gaietà Barraquer,
personatge aquest molt crític amb l’actuació de Mn. Casas, per la dispersió a
la que sotmeté l’arxiu, però responsable a la fi, (tard i malament) del
salvament i trasllat del que quedava de l’arxiu de Sant Jeroni a l’Arxiu Diocesà
de Barcelona.
El 19 de novembre
de 1902, és a dir durant els darrers moments de Mn Casas com a rector de la
parròquia d’Horta, el canonge Gaietà Barraquer, es va fer responsable del
trasllat a l’Arxiu Episcopal de Barcelona de la documentació de Sant Jeroni que
restava a Horta. Abans havia posat en antecedents del mal estat en el que es
trobava al cardenal Casañas, bisbe de Barcelona, qui va donar el vist i plau oportú
per fer totes les actuacions necessàries per portar a bon port l’esmentat
trasllat.
Gaietà Barraquer,
Josep M, d’Alós, i l’arxiver diocesà Josep de Peray, es feren càrrec de sis
sacs de documentació que contenien 9 paquets de pergamins i 36 de papers diversos(1).
Curiosament, tot fa pensar que després d’aquest trasllat a l’arxiu actualment diocesà, els documents procedents de l’antic
arxiu de sant Jeroni va tornat a dormir el somni dels justos.
En un article
escrit i publicat per Mn. Josep Martí Bonet en qualitat d’arxiver diocesà,(2) assenyalava
que el contingut de l’arxiu de Sant Jeroni va romandre intacte en les
dependències de l’esmentat arxiu Diocesà, es a dir guardat dins dels mateixos paquets del
trasllat, des de 1902 fins 1974, sense classificar, inventariar, ni catalogar. Aquesta
situació d’oblit, com matisa el propi Martí Bonet es troba actualment esmenada.(3)
Abona aquesta tesi
el que assenyala Mn. Josep Sanabre l’any 1946 (4) quan fa referència a l’estat en
la que es trobava la documentació de Sant Jeroni en el seu moment a l’arxiu
Diocesà: “El desorden en el que hemos encontrado esta serie para redactar esta nota-resumen,
indica su estado al ser traslladada a
nuestro Archivo (Diocesà). No obstante hemos de señalar que de ninguna casa de religiosos
de la diòcesis se guarda en nuestro Archivo tan abundante documentación como
del Monasterio de San Jerónimo de la
Vall de Ebrón. La otra parte, que en los días del asalto del Monasterio fue
escondida en casa de un buen amigo del
convento, lentament fue desapareciendo hasta no quedar resto de la misma.
La documentación
de esta sèrie no solamente tiene
interès para la historia de la
institución a que perteneció, sinó también a la de las parroquias que de él dependieron durante mucho tiempo:
San Ginés de Agudells, Horta y Sardañola; también muchos documentosse refieren
a Tamarit (Tarragona), legados al convento por Jaime Cristóbal de Guimerà en 1613...
Aunque esta
sèrie no está ordenada totalment, vamos a dar una impresión general de la
misma. Unos seiscientos veinte pergaminos, entre los cuales se encuentran alguna bulas pontifícies y no pocos perivilegios relaes, testamentos,
ventas, establecimientos de censos, ápocas. Un registro con la profesiones de
los religiosos, 1669-1805; otro con las defunciones, 1800-1835, y el registro
de Actas de sesiones de la comunidad,
1753-1835. Quince libros del Monasterio;
destacando entre ellos un estudio de La Rodalia redactado por Bruniquer, desgraciadamente muy
mutilado; y un índice general de todas las pensiones que percibía el convento. Ocho registros y pequeños cuadernos sobre la celebración de misas. Cuatro
registros de contabilidad de la casa y cuatro grandes legajos de establecimientos de censos, ventas,
testamentos, inventarios, etc.; otro con
procesos relacionados con los derechos del convento; cuarenta y un expedientes para
demostrar la pureza de sangre de los miembros de la comunidad;
siete manuales notariales, etc.
Hemos indicado
que solamente una parte del Archivo de San Jerónimo fue trasladado al Archivo
Diocesano; pero se salvó de la destrucción un registro índice del patrimonio documental de aquel Monasterio,
clara demostración de la importància de
aquel archivo.”
Les paraules de
l’insigne historiador i arxiver Mn. Josep Sanabre, contradiuen d’alguna manera
l’expressió feta per Mn. Martí Bonet de que no s’havia fet res amb aquella
documentació. Segurament no s’havia classificat, ni inventariat amb criteris
arxivístics actuals, però si s’havia pres nota del seu contingut, com queda
referit a l’obra de Mn. Sanabre relativa a l’Arxiu Diocesà.
Sigui com sigui,
considero d’interès per a tots els que estimen Sant Jeroni de la Vall d’Hebron
conèixer la classificació feta per l’Arxiu Diocesà del contingut de la
documentació procedent de Sant Jeroni a fi i efecte de ser sabedors del
contingut i abast de la documentació salvada, aspecte aquest que reproduïm
literalment de l’article de Mn. Martí Bonet, tot i que traduït al català:
I. PERGAMINS I HISTORIAL (5)
1.1. (Caixa 12) Privilegis
reials i papals: Butlles dels papes Climent VII d’Avinyó, Nicolau V, Pau III...privilegis
dels reis Joan II, Felip II..., de la reina Violant . hi ha també un llibre
enquadernat en pergamí que té el següent epígraf: <Privilegis reials
concedits per diferents reis d’Aragó i confirmats per molts reis d’Espanya al
Reial Monestir de Vall d’Hebron>. També es troba un lligall un <decretum
in favorem praelatorum regularium> del Concili tridentí.
1.2. (Caixa 25) Privilegis
reials. El lligall consta de 50 peces
que van del segle XV al XIX. Hi ha privilegis dels reis (Joan II, Ferran II, Martí
l’Humà..., També s’inclouen en aquest
lligall tres breus pontificis del papa Benet XIII per a la reducció de les
misses, així com testaments, reducció d’impostos, etc...
1.3. (Caixa 7) Pergamins de compra-venda dels anys
1541-1656 i de la fundació del monestir
per la reina D. Violant/any 1393. Hi ha dotalies i altres drets sobre
Cerdanyola, Horta, Mas Alió...també hi
ha un opuscle que té el següent epígraf: <directori de l’administració de les principals finques del monestir>.
1.4. (Caixa 8)
Índex de butlles i registre de drets del Monestir: 3 llibres y 4 quadernets.
Entre els primers hi ha un llibre de
<Actes del Monestir> referents a les possessions a la ciutat i territori
de Barcelona.
II.
ACTES
CAPITULARS , PROFESSIONS I ÒBITS.
2.1. (Caixa 20) Actes Capitulars: Llibre enquadernat en
pergamí de 477 folis enumerats en el
qual es transcriuen les actes del monestir de l’any 1752 al 1835.
2.2. (Caixa 20) Professions religioses: relació de tots els que professaren en el monestir des de l’any 1669 al 1805.
2.3. (Caixa 20) Òbits:
llibre enquadernat en pergamí sense
foliar en l’epígraf del qual diu: <llibre d’òbits de religiosos morts en el
Monestir des de 1809 al 1849>.
III.
CELEBRACIÓ
DE MISSES
3.1. (Caixa 30):
<Memorial dels aniversaris i Misses celebrades en Vall d’Hebron>
1777-1834. Fulls solts.
3.2. (Caixa 14):
Llibre enquadernat en cartró que té el
següent epígraf: <Misses que s’han de celebrar cada any en nostre Reial
Monestir de Sant Geroni de Vall de Hebron segons l’última reducció del 1819>.
98 Folis.
IV.
ADMINISTRACIÓ
4.1. (Caixes 5 i
6) Renda ordinària i extraordinària: dos llibres enquadernats en pergamí
de 200 folis cadascun. Alguns folis estan en blanc. Van de l’any 1815 al 1835.
4.2. (Caixes 17/1,
17/2, 17/3, 17/4, 17/5) Establiments, vendes, censals, concòrdies,
fundacions. Hi ha 500 quadernets molt mesclats que van del s. XVI al XIX.
4.3. (Caixa 9) Capbreus
i llevador de delmes del monestir.
Tres llibres i deu peces referents a
l’administració del monestir (segles XV-XVIII).
4.4. (Caixa 11) Establiments
i la seva administració. Conté 3 llibres i 13 quadernets referents a les
diverses entrades i sortides de censos, censals, compres i vendes (segles XVI-XIX).
4.5. (Caixa 4) Procura:
<llibre de la despesa ordinària de la Procura y comensa en lo any 1815>. Enquadernat
en pergamí, sense numerar. Comença en el mes de gener del 1815 i acaba el 1835.
Té 444 folis.
4.6. (Caixa 3) Notes
del monestir: 50 quadernets i fulls solts referents a despesa de
vestimenta, oli, calçat, neteja de roba...de l’any 1779 al 1820.
V.
TESTAMENTS
5.1. (Caixa 18) Testaments
(ss. XV-XIX). Té 440 fulls solts.
VI.
PROCESSOS
6.1. (Caixa19) Processos (ss. XVI-XIX). Té 440 fulls solts.
VII.
NETEJA
DE SANG
7.1. (Caixa 26) <Exploració dels que pretenen professió religiosa
segons vida, bones costums i llimpiesa
de la seva descendència que són cristians vells, nets de tota raça de jueus,
moros, conversos y de altra quansevol secta reprovada>. Llibre
enquadernat en pergamí. 440 folis. Anys 1714-1754.
7.2. (Caixa 27) Exploració de religiosos. 42 lligalls
amb el següent epígraf:<Exploració dels religiosos que pretenen professió, segons
vida, bones costums y neteja de la descendència que son cristians vells, nets
de tota raça de jueus, moros, conversos y de altra quansevol secta reprovada>.
Anys 1756-1804.
VIII.
POSSESSIONS,
DRETS FORANIS AL TERRITORI DEL MONESTIR
8.1. (Caixa 15) Límits
de la parròquia de Sant Genís dels Agudells. 15 lligalls amb còpies de
documents que comencen l’any 1307.
8.2. (Caixa 16) Possessions
i la seva administració de Sant Genís dels Agudells. 10 llibres i 5
quadernets, (ss. XVII-XVIII).
8.3. (Caixa 16) Marmessories:
10 llibres i 5 quadernets sobre l’execució de testaments (ss. XVI-XVII). Es fa
menció dels marmessors de Rafael Castelló, Felix Casalims, Casau de Sant Pere
de Martorell, Salvador Camps, Joan Xixons.
8.4. (Caixa 24) Manuals
notarials referents a les
possessions d’Horta i Sant Genís dels
Agudells. Hi ha 3 llibres que van del 1696 al 1733. Annex a un llibre d’aquests,
hi ha la llibreta de comunions de Sant Genís dels Agudells que abasta els
anys 1786-1852.
8.5. (Caixa 13) Drets
del monestir a les dècimes d’Horta i Agudells: 7 llibres que van dels anys 1627 al 1792 i 13 quadernets (ss.
XVII-XVIII). Entre aquests llibres n’hi ha un que té l’epígraf següent: <Vindicació
dels drets parroquials sobre la parròquia de Sant Genís dels Agudells>
145 folis numerats. (Principis del segle XVIII). Té un gran interès pel fet de fer
una descripció de les masies d’Horta.
8.6. (Caixa 10) Llibres
d’obreria de Sant Genís dels Agudells y aniversaris de misses: 4 llibres i
12 quadernets des de l’any 1591 al 1790.
8.7. (Caixa 22) Administració de la parròquia de Cerdanyola: 50
quadernets en els quals hi ha mesclats memòries històriques, masies, censals,
aniversaris de misses, primícies, etc...(ss. XVI-XVIII).
8.8. (Caixa 29) Contractes.
Parròquia de Cerdanyola. 4 llibres (anys 1465-1622). Referències a Miquel
Mir.
8.9. (Caixa 2) Memorials
de la carlania de Tamarit. Censos, capbreus...33 quadernets que dels anys 1380 al 1613.
8.10.
(Caixa 21) Documentació
de la casa de Guimerà, Bruguera i Flaquer (testaments, concòrdies,
rebuts...) 60 quadernets que van dels anys 1440 al 1690.
8.11.
(Caixa 1) Documentació
vària de les possessions del monestir a Barcelona i Tamarit (ss.
XVI-XVII). 34 quadernets.
8.12. (Caixa 23) Marmessories del poble de Montroig, Horta, Martorell: 4 llibres i 6 quadernets (ss. XVI-XIX).
<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<
Aquesta és la
relació que fa Mn. Josep M. Martí Bonet, en qualitat d’arxiver diocesà, dels
fons de l’arxiu de Sant Jeroni que s’han preservat dins l’Arxiu Diocesà de
Barcelona. Caldria aquí sumar els altres fons repartits en diverses
institucions, tot i que menys nombrosos, com l’Arxiu de la Corona d’Aragó,
l’Arxiu Nacional de Catalunya (fons CEC), La Biblioteca de Catalunya i l’Arxiu
Històric de la ciutat de Barcelona.
Faig esment de la
nombrosa documentació existent a l’Arxiu Diocesà que és posterior als segles
medievals, justament aquests, és a dir els que van del segles XVI al XIX, són
encara els menys estudiats pels historiadors. Com en diverses ocasions ha
assenyalat en Carles Diaz Martí, l’historiador que més estudis ha fet sobre
l’orde jerònima a Catalunya, ara cal conèixer la història moderna i la
contemporània (fins 1835) de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron.
Cal assenyalar també
que la parròquia de Sant Martí de Cerdanyola, a diferència de les parròquies
d’Horta i Sant Genís dels Agudells, ha estat els últims anys, força més
estudiada que aquestes darreres. Cal apuntar aquí els treballs sobre la
parròquia de Cerdanyola publicats per Miquel Sánchez i González (Història de
Cerdanyola), i el més específic de Marta Argelagués (L’església vella de Sant
Martí de Cerdanyola).
No hi ha dubte que
queda encara molta feina per fer i segur que en un futur pròxim tindrem moltes
sorpreses que vindran donades per un major coneixement del nostre monestir de
Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, a dia d’avui perdut, però mai oblidat.
NOTES
(1(1) SANABRE,
Josep. El Archivo Diocesano de Barcelona. Monasterio
de San Jerónimo de la Vall de Hebron. Pàg. 116.
(2(2) MARTÍ
BONET, Josep M. Archivo de San
Jerónimo de la Vall d’Hebron. Dintre de MEMORIA ECCLESSIAE VII. Pàgs. 45/56.
(3(3) MARTÍ
BONET, Josep M. Id. article anterior. Archivo de San Jerónimo de la Vall d’Hebron. Dintre de MEMORIA ECCLESSIAE VII.
(4(4) SANABRE, Josep. Obra
citada El Archivo Diocesano de Barcelona.
(5(5) MARTÍ
BONET, Josep M. Relació dels fons procedents de l’arxiu
de Sant Jeroni existents a l’arxiu
Diocesà de Barcelona. Veure l’article abans esmentat a Archivo de San Jerónimo
de la Vall d’Hebron. Dintre de MEMORIA ECCLESSIAE VII. Pàgs. 51 a 54.
BIBLIOGRAFIA
BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà. Las casas de Religiosos en
Catalunya durante el primer tercio del siglo XIX. 2 vols Barcelona 1906
BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà. Los religiosos en Cataluña durante
el primer tercio del siglo XIX. 4. Vols
Barcelona 1918
DIAZ I MARTÍ, Carles. Pergamins referents a la Fundació
de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Acta Arqueológica Medievalia. Barcelona 2008
MARTÍ BONET, Josep Mª. MEMORIA ECCLESSIAE VII; Archivo de
San Jerónimo de la Vall d’Hebron. Memoria Ecclesiae. Ordenes monásticas y
archivos de la iglesia Vol. II. Actas del IX congreso de la Asociación de Archiveros celebrado en
Oviedo – Valdediós 2a. Parte. Oviedo 1995
SANABRE, José. El Archivo Diocesano I, Fidel
Rodriguez Impresor. Barcelona 1947
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada