Passa al contingut principal

Píndola - La Salvaguarda reial i l’Ensenya reial de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron

 

Veieu a continuació l’Escut de Salvaguarda reial (segle XV), procedent de la Vall d’Hebron que actualment està al Museu Vicenç Ros de Martorell.

Arxiu fotogràfic Jordi Vila Traguany

“La reina Violant malgrat les adversitats no deixà mai de preocupar-se per la seva fundació monàstica fins el moment de la seva mort ocorreguda l’any 1431.

Fou aleshores l’esposa d’Alfons el Magnànim, Maria de Castella qui a la mort de Violant de Bar prengué el seu testimoni, testimoni que no va voler prendre en vida de la reina vidua, potser com a deferència envers la finada. La nova dinastia Trastàmara era procliu a afavorir la nova orde jerònima, d’igual manera que la dinastia Trastàmara regnant a Castella. Maria com a lloctinent dels regnes peninsulars de la corona, afavorí la continuació de les obres al monestir de la vall d’Hebron també sota tutela exclussiva de la casa reial com havia fet abans Violant.

És coneguda l’existència d’una visita de la reina Maria al cenobi l’any 1438, constatant la precarietat en el que es trobava, motiu pel que afavorí la continuació de les obres. Promogué l’obra del claustre i intervingué també en el refectori, dormitori i altres espais comunitaris, segons assenyala el pare Siguenza.

……

La participació de la reina Maria, al marge de la contradicció documental, la trobem en una pedra raconera, potser del claustre, en la que en un dels cantons figuren les armes de Sicilia i a l’altre el seu escut, on consten alhora les armes d’Aragó i les de Castella Lleó, no encapçalats per la corona reial, sino per l’anagrama Iesus, imatge propia del seu profund fervor religiós, que la portà a ser seguidora de Sant Bernadí de Siena de ma d’un dels seus deixebles, el sicilià Matteo d’Agrigento.”

Adjuntem Ensenya reial amb les armes de Maria de Castella, procedent del Monestir, que actualment està al Museu Vicenç Ros de Martorell.

Arxiu fotogràfic Jordi Vila Traguany

 

BIBLIOGRAFIA

JORDA i ROSELLÓ, Lluís – SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON I LES SEVES IL·LUSTRACIONS FINS LA FI DEL SEGLE XIX. Bloc Associació d’Amics del Monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Publicat el 7 de gener de 2021.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Aplec i Fotos dinar a Can Soler al peu de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

Un dia 13 del mes de juliol del 2023 una colla de joves somiadors, entre inaugurar la seu social i les "neteges de la muntanya", van trobar un espai i un moment en el temps per compartir, al mes pur estil jerònim, una amanida de llenties (estil Juli) amb verdures i fruits de l'hort (de l'Àngels) maridat amb vi trepitjat per algú que no coneixem. El resultat un acord rotund que ja voldrien moltes corporacions a l'hora de elaborar els seus plans d'acció. Nosaltres després d'un debat intens però entranyable sobre la qualitat de l'ombra, l'airet, el blau del mar, el blau del cel i els productes de la taula, vàrem acordar amb el permís dels no presents, que estem en condicions de repetir el dinar un altra dia.

MANIFEST PER A LA RECUPERACIÓ DE LES RESTES DEL MONESTIR DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON I DEL SEU ENTORN

L’any 2020 es va constituir l’Associació d’Amics del Monestir de Sant Jeroni de la Vall  d’Hebron amb l’objectiu d’estudiar i difondre la seva història, així com de recuperar i  museïtzar les seves restes arqueològiques, que es troben íntegrament dins del Parc Natural  de la Serra de Collserola. L’esmentat monestir i el seu entorn han estat sotmesos des de fa més d’un segle a un  procés continuat de degradació. A l’enderroc del nucli monàstic poc després de 1835, el  va continuar malmetent el traçat de la carretera de la Rabassada. En el transcurs del segle  XX, la incúria i la construcció d’una benzinera damunt del seu emplaçament original van  acabar d’esborrar gairebé el seu record. L’any 2023 es va demanar formalment a l’Ajuntament de Barcelona, a través del Districte d’Horta-Guinardó, l’elaboració d’un PLA DIRECTOR per protegir el monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron i el seu entorn natural i paisatgístic.  CONSIDEREM que ha arribat el moment de recuperar les seves restes a

Capítol 1 - Can Gallart i La Hispano-Suiza

Aquesta vegada, parlem dels cotxes que la família Gallart fabricava a principis del segle XX, fins l'any 60 a la Sagrera. Aquests vehicles van gaudir d'un prestigi i renom mundial, això era luxe... però després d'un inici espectacular, "la guerra civil" va canviar-ho tot fins a la seva desaparició. Comencem una sèrie de 7 capítols de cotxes. 07032004-Horta-Can Gallart - Cotxes i Camions Hispano-Suiza- Foto. Desc.-Colec.-Jordi Vila Traguany.-Hispano_bordeaux 09012009-Hispano-Suiza-1923hispanosuizaa 11072008-Horta-Can Gallart - Cotxes i Camions Hispano-Suiza- Foto. Desc.-Colec.-Jordi Vila Traguany.-Hispano-Suiza-10593 12012011-Horta-Can Gallart - Cotxes i Camions Hispano-Suiza- Foto. Desc.-Colec.-Jordi Vila Traguany.-Hispano-Suiza-autowp.ru_hispano-suiza_j12_sedanca_de_ville_1 13012011-Horta-Can Gallart - Cotxes i Camions Hispano-Suiza- Foto. Desc.-Colec.-Jordi Vila Traguany.-Hispano-Suiza-made-for-movie-hispano-suiza-07 16042012-Horta- Can Gallart-1900 aprox.-Hispa