Passa al contingut principal

Píndola - La Salvaguarda reial i l’Ensenya reial de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron

 

Veieu a continuació l’Escut de Salvaguarda reial (segle XV), procedent de la Vall d’Hebron que actualment està al Museu Vicenç Ros de Martorell.

Arxiu fotogràfic Jordi Vila Traguany

“La reina Violant malgrat les adversitats no deixà mai de preocupar-se per la seva fundació monàstica fins el moment de la seva mort ocorreguda l’any 1431.

Fou aleshores l’esposa d’Alfons el Magnànim, Maria de Castella qui a la mort de Violant de Bar prengué el seu testimoni, testimoni que no va voler prendre en vida de la reina vidua, potser com a deferència envers la finada. La nova dinastia Trastàmara era procliu a afavorir la nova orde jerònima, d’igual manera que la dinastia Trastàmara regnant a Castella. Maria com a lloctinent dels regnes peninsulars de la corona, afavorí la continuació de les obres al monestir de la vall d’Hebron també sota tutela exclussiva de la casa reial com havia fet abans Violant.

És coneguda l’existència d’una visita de la reina Maria al cenobi l’any 1438, constatant la precarietat en el que es trobava, motiu pel que afavorí la continuació de les obres. Promogué l’obra del claustre i intervingué també en el refectori, dormitori i altres espais comunitaris, segons assenyala el pare Siguenza.

……

La participació de la reina Maria, al marge de la contradicció documental, la trobem en una pedra raconera, potser del claustre, en la que en un dels cantons figuren les armes de Sicilia i a l’altre el seu escut, on consten alhora les armes d’Aragó i les de Castella Lleó, no encapçalats per la corona reial, sino per l’anagrama Iesus, imatge propia del seu profund fervor religiós, que la portà a ser seguidora de Sant Bernadí de Siena de ma d’un dels seus deixebles, el sicilià Matteo d’Agrigento.”

Adjuntem Ensenya reial amb les armes de Maria de Castella, procedent del Monestir, que actualment està al Museu Vicenç Ros de Martorell.

Arxiu fotogràfic Jordi Vila Traguany

 

BIBLIOGRAFIA

JORDA i ROSELLÓ, Lluís – SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON I LES SEVES IL·LUSTRACIONS FINS LA FI DEL SEGLE XIX. Bloc Associació d’Amics del Monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Publicat el 7 de gener de 2021.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON I LES SEVES IL·LUSTRACIONS FINS LA FI DEL SEGLE XIX

L’existència des de temps reculats d’ermitans formant alguna mena de comunitat al voltant de Sant Genís dels Agudells, indret proper a la ciutat de Barcelona però alhora aillat, ens és coneguda documentalment des de 1386. La vall on vivien els ermitans, situada en un extrem de la serralada de Collcerola fou rebatejada de manera evocadora com a Vall d’Hebron, potser  buscant  una impossible similtud  amb suposats espais bíblics. Justament aquesta comunitat d’ermitans, fou el germen de la fundació d’un posterior monestir jerònim, feta a instàncies de   la reina Violant de Bar, després de conèixer de manera directe l’any 1392 la fama de santedat d’aquells   ermitans. Curiosament però els monjos que fundaren la nova comunitat   no foren aquests ermitans, sino uns altres procedents del monestir   jerònim valencià de Sant Jeroni de Cotalba,   d’on també procedia el   que fou el seu primer prior, Jaume Joan Ibañez o Yañez. Tot apunta que la comu...

Setena Jornada de desbrossament - les evidències - Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

Treball d'ahir Localització d'estructures de desaigua o magatzematge d'aigua annexes al distribuidor d'aigua. Ei! Bones troballes. Això és un no parar. un equip

LA BIBLIOTECA DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON

Rastrejar els fons de les biblioteques monacals és sempre dificultós, sobretot perquè arran de la desamortització de Mendizábal l’any 1835, els continguts d’aquestes biblioteques van ser destruïts i en gran part dispersats abans de poder ser recollits. La Biblioteca de la Universitat de Barcelona va ser el destinatari final al cap d’uns anys i va servir de dipòsit del que es va poder salvar  de les biblioteques de molts monestirs barcelonins. Desgraciadament, la pèrdua també de molts dels inventaris de les biblioteques impedeix saber amb profunditat la composició de la major part de biblioteques monàstiques, tot i que per comentaris dels viatgers il·lustrats, sovint podem fer-nos una petita idea de la seva importància. En el cas de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, la seva biblioteca va ser molt malmesa, car aquest   monestir jerònim ja havia patit prèviament l’any 1812 un incendi causat per les tropes napoleòniques. Cal recordar també que Sant Jeroni va patir els efectes d...