Passa al contingut principal

LA PARRÒQUIA DE SANT MARTÍ DE CERDANYOLA I LA SEVA DEPENDÈNCIA DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON

 

El monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron es va fer càrrec de la parròquia de Sant Martí de Cerdanyola a partir de l’any 1546. Per una butlla emesa a Roma pel papa Pau III, la parròquia va perdre la seva autonomia i dependència del bisbat de Barcelona, transformant-se en un vicariat perpetu sota el control directe del monestir jerònim.

Sant Jeroni va passar a tenir control directe del seu servei litúrgic, a través d’un monjo de l’ordre que actuà com a vicari, desapareixent la figura del rector de la parròquia fins l’any 1835, moment en que l’establiment de les lleis de desamortització van comportar el retorn de la parròquia sota control del bisbat de Barcelona.

Durant gairebé tres-cents anys, Sant Jeroni de la Vall d’Hebron va exercir a més de la cura de les ànimes el control econòmic de les rendes parroquials, és a dir ostentava el domini administratiu i econòmic dels bens de l’antiga parròquia. Aquesta situació lluny de ser acceptada, va comportar sovint nombroses tensions amb els habitants de Cerdanyola que consideraven la posició del monestir egoista i alhora absentista.

Un dels moments en el que es va fer palesa aquesta actitud, va ser quan els habitants de la contrada van demanar el suport de la comunitat jerònima per a la construcció d’una nova església , atès que l’original situada  a la serra havia quedat petita i massa allunyada dels nous assentaments humans al pla.

El monestir jerònim no va ajudar en absolut a la construcció de la nova església, i va ser la comunitat pagesa qui va córrer amb tot l’esforç econòmic i humà per dur a terme la nova construcció.

Davant les queixes del mal estat de l’església vella per part del visitador pastoral, conscient de l’amenaça de ruïna que planava, es va instar a través del bisbat, malgrat no tenir autonomia sobre l’antiga parròquia, a reparar la vella església o construir  de bell  nou una altra església.

L’any 1591, congregats al cementiri pel visitador la comunitat de parroquians de Cerdanyola, encapçalada pels propietaris dels masos que la composaven, es va prendre finalment la decisió de no reparar la vella i construir-ne una de nova al pla, a la ubicació on es troba l’actual cementiri municipal.

En tot aquest procés no hi era representat el monestir de Sant Jeroni a través del seu vicari perpetu, així com tampoc el senyor del terme del castell de Sant Marçal, malgrat que van donar la seva acceptació per portar a bon port la nova obra. Cal assenyalar que sense l’acceptació dels regents, és a dir, el senyor de Plegamans que ostentava la titularitat del castell, i el vicari perpetu jerònim, l`obra no podia anar endavant malgrat no oferir ningun d’ells cap mena de suport econòmic.

L’obra de l’església nova va ser encarregada al mestre de cases de Terrassa Pere Pomés, tal i com resa el contracte signat entre les parts el dia 23 de març de 1593 amb l’obligació que un cop iniciada l’obra acabés en el termini de quatre anys.

La gestació de la nova església comportà, pel seu cost, i la manifesta manca de suport econòmic dels regents, molts maldecaps al consell de parroquians de Sant Martí de Cerdanyola, que sovint s’endarrerien en els seus pagaments. Malgrat tots els entrebancs, a principis del segle XVII l’església nova ja estava  gairebé del tot enllestida.

No cal dir que entre els caps de casa de Cerdanyola l’actitud dels jerònims fou interpretada com una manca de solidaritat i suport vers les necessitats de la parròquia. Criteri que amb els anys anà adquirint cada vegada més força, en tant que consideraven la comunitat jerònima només interessada en les rendes que podia obtenir, tal i com deixa entreveure un document existent a l’Arxiu Diocesà de Barcelona de l’any 1767, en el que els jerònims es justificaven dels motius pels quals s’havia sol·licitat d’antic l’adscripció al seu convent de la parròquia de Cerdanyola: “...que su monasterio está distante de poblado, que sus rentas eran cortas: que muchos  pobres y otros fieles ivan por motivo de devoción, los quales por no poder socorrerles con un pedazo de pan, se quedavan sin comer por las noches: y que estando cercana  la Iglesia de Sardañola, podrían servirla comodamente los Religiosos y con su unión ejercitan la hospitalidad...que las rentas ahora son suficientes para mantenir unos 30 monges...el valor del Curato de Serdanyola porque el Monasterio recoge y percibe sus frutos y emolumentos, pero asseguran que excede en mucho de los cinquenta ducados de oro de Cámara. ”

Malgrat l’import de les rendes obtingudes, la pobresa material de la parròquia de Sant Martí de Cerdanyola, rural i molt poc urbana durant tot el segle XVIII, continuà sent molt notòria, i les seves rendes, si bé ajudaven a l’economia del monestir, mai eren considerades per aquest suficients per cobrir les seves necessitats.

Antoni Milà, que regentava la parròquia l’any 1815, encara sota control del monestir de Sant Jeroni malgrat que des de 1778 era el bisbe de Barcelona qui proposava al prior una terna de vicaris perpetus (seculars), es queixava al bisbe que la parròquia de Cerdanyola: “necessitava casera, monacillo, criado y mulo de precisión, ya por la conducción  de leña, ir al molino, y demàs necesario a dicho Curato” .

En definitiva la pobresa de la parròquia de Sant Martí de Cerdanyola va perdurar durant tot el temps que va estar agregada al monestir de Sant Jeroni, i només a partir de la segona meitat del segle XIX, quan ja s’havia deslliurat de la tutela dels jerònims, va començar a fer-se més forta i més rica, erigint una nova església parroquial a finals del segle XIX dintre del florents casc urbà. 

En l’actualitat l’església parroquial de Sant Martí de Cerdanyola erigida a finals del segle XVI i principis del XVII, coneguda com l’església vella, continua dempeus, embeguda però dins del cementiri municipal que dificulta el seu lliure accés, malgrat haver estat objecte d’una acurada restauració.

Lluís Jordà i Roselló


BIBLIOGRAFIA

SANCHEZ I GONZÁLEZ, Miquel. Història de Cerdanyola. Dels orígens al segle vint. Montflorit Edicions i Assessoraments. S.L. Cerdanyola 2005.

SANCHEZ I GONZALEZ., Miquel. El Vallès: El monestir dels jerònims de la Vall d’Hebron. (Cerdanyola i els Agudells. 1546-1837). Dins El Vallès: De l’Edat Mitjana a la Moderna. Recull de Ponències del V Curs d’Història del Vallès.Octubre-novembre 2018. Fundació Bosc i Cardellach. Sabadell 2018.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Aplec i Fotos dinar a Can Soler al peu de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

Un dia 13 del mes de juliol del 2023 una colla de joves somiadors, entre inaugurar la seu social i les "neteges de la muntanya", van trobar un espai i un moment en el temps per compartir, al mes pur estil jerònim, una amanida de llenties (estil Juli) amb verdures i fruits de l'hort (de l'Àngels) maridat amb vi trepitjat per algú que no coneixem. El resultat un acord rotund que ja voldrien moltes corporacions a l'hora de elaborar els seus plans d'acció. Nosaltres després d'un debat intens però entranyable sobre la qualitat de l'ombra, l'airet, el blau del mar, el blau del cel i els productes de la taula, vàrem acordar amb el permís dels no presents, que estem en condicions de repetir el dinar un altra dia.

Capítol 3 - Tramvia Elèctric a Horta

05072022 - Horta - Tramvia a la Plaça del Mercat (Pl.Eivissa)- 1916 - Foto.Desc.- Colec. Jordi Vila Traguany.- SCAN.097   05072022 - Horta - Tramvia elèctric. Línia Pl.Urquinaona_Horta - 1930 aprox.- Foto. Desc.- Colec. Jordi Vila Traguany.-  SCAN.133 06032012-Horta-Tramvia bústia correus-1915 (Pg.Maragall)-Foto. Desc.- Colec. Jordi Vila Traguany.- trambústia_ 07042018-Horta-Tramvia 45 -Arribada a l'actual Pl.Eivissa , per carrer Fúlton -1906-Foto.Desc.-Colec. Jordi Vila Traguany.-SCAN.850 08072022 - Horta - Pg.Maragall, vist des dels Quinze. A la dreta, Torre LLobeta - 1915 aprox.- Foto. Arxiu Torre LLobeta - Colec. Jordi Vila Traguany.- SCAN.364 09042018-Horta-Plaça Maragall -1940-Foto.Desc.-Colec. Jordi Vila Traguany.- maragall40 10122022- Horta- Inauguració Tramvia a Horta - 1901 -2004- Pintura Autor. Joan Solé _Nito_-Colec. Jordi Vila Traguany.- tramvia 1901_

MANIFEST PER A LA RECUPERACIÓ DE LES RESTES DEL MONESTIR DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON I DEL SEU ENTORN

L’any 2020 es va constituir l’Associació d’Amics del Monestir de Sant Jeroni de la Vall  d’Hebron amb l’objectiu d’estudiar i difondre la seva història, així com de recuperar i  museïtzar les seves restes arqueològiques, que es troben íntegrament dins del Parc Natural  de la Serra de Collserola. L’esmentat monestir i el seu entorn han estat sotmesos des de fa més d’un segle a un  procés continuat de degradació. A l’enderroc del nucli monàstic poc després de 1835, el  va continuar malmetent el traçat de la carretera de la Rabassada. En el transcurs del segle  XX, la incúria i la construcció d’una benzinera damunt del seu emplaçament original van  acabar d’esborrar gairebé el seu record. L’any 2023 es va demanar formalment a l’Ajuntament de Barcelona, a través del Districte d’Horta-Guinardó, l’elaboració d’un PLA DIRECTOR per protegir el monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron i el seu entorn natural i paisatgístic.  CONSIDEREM que ha arribat el moment de recuperar les seves restes a