Passa al contingut principal

CERIMÒNIA D'AUTENTICACIÓ DE RELIQUIES FETA A L’ESGLÉSIA DEL MONESTIR DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON EL DIA 3 D’OCTUBRE DE 1530

 

L’incendi de la sagristia antiga del monestir l’any 1433 va malbaratar moltes relíquies, i de moltes altres en va fer perdre coneixement de qui pertanyien i també qui les havia donat. Això va provocar desconcert en la comunitat en no saber reconèixer quines podien ser autèntiques i quines falses.

“Otras muchas relíquias dexo la misma reyna (Violant de Bar) para gua(r)necer de las quales se ha perdido el nombre, por ocasion que se pego fuego en la sacristia antigua quando aun estavan los religiosos en el monasterio antiguo, y assi se quemaron los titulos de las dichas relíquies y aun mucha parte dellas que fue en el año de 1433, y las que quedaron se pusieron todas juntas dentro de un reliquiario muy precioso, y son muchas estas relíquias que allí estan.”

Molts anys després, ja en ple segle XVI, el prior del monestir de Sant Jeroni es va adreçar al bisbe auxiliar de Barcelona i bisbe de Tessalònica, Joan Miralles, a fi i efecte que mitjançant una cerimònia solemne donés carta de fe de les relíquies que havien perdut el rètol identificador de resultes de l’incendi de l’any 1433.

La cerimònia per validar les relíquies de les quals s’havia perdut memòria va ser recollida per l’autor anònim de la Historia Breve de la Fundación del Monasterio de San Hyerónimo de Val de Hebron.

“Tambien ay otro Lignum Crucis engastado en otra cruz mayor a esta de plata, (Lignum Crucis de la reina Maria) y esta està provada también con otras relíquias de las quales como se dudasse por su antiguedad si eran verdaderas, o, no porque no tenian en casa escriptura dello por ende un Obispo de Thesalonica llamado Don Joan Miralles, a peticion del Prior y convento quiso hazer prueva de dichas relíquias con solemnidad que en semejantes casos se suele fazer, y dixo  primero Missa, y despues poniendo un brasero  con carbones bivos sobre el altar Mayor puso muchas de las relíquias de que se dudava salvo las que dieron las Reynas porque desas no tenian duda y sobre las brasas y fuego, y las mas dellas se quemaron y convirtieron en cenizas, y dellas solo quedo este otro Lignum Crucis que nunca se quemó, un huesso de San Lazaro y otro de Santa Ursula y una costilla de uno de los Santos innocentes que todas estas quedaron sin lesion y muy enteros”.

El detall de la cerimònia ens sembla del màxim interès antropològic i queda perfectament explicada per l’autor anònim. El bisbe Miralles, després de celebrar missa, va fer posar damunt del mateix altar major de l’església un braser amb brases de carbó vives, sobre les quals es van depositar les relíquies. Les relíquies que no es van cremar van ser considerades autèntiques i verificades pel mateix bisbe Joan Miralles. Un os de Sant Llatzer, un altre de Santa Úrsula, una costella dels sants innocents i un Lignum Crucis del qual no es tenia constància qui l’havia donat al monestir.

En no cremar-se el Lignum Crucis, ningú va dubtar de la seva autenticitat i per la seva importància, a instàncies del propi bisbe Miralles, va ser incorporat en un reliquiari de nova construcció, en forma de creu, que encara a dia d’avui es conserva.

“Y hecho esto tubieron las estas relíquias por muy verdaderas con este testimonio y milagro, y en hazimiento de gracias llevaron las dichas relíquias de allí haziendo procession con Te Deum Laudamus, y acabada la procession las pussieron en la sacristia con las demas, y son tenidas en mucha devocion; y desto ay testimonio y escriptura en la misma sacristia firmado de mano del mismo Arçobispo de Thesalonica fecho a 3 de octubre de 1530.”

Aquesta escriptura que es guardava a la sagristia es va perdre arran de la desamortització. No obstant això, el Lignim Crucis autentificat pel bisbe Miralles es va preservar i la filactèria que envoltava la creu reliquiari del LIgnum Crucis, feta a instàncies del bisbe Miralles, confirma aquest extrem. El Pare Jaime Villanueva, en la visita que va fer a Sant Jeroni a principis del segle XIX, va transcriure de manera integra la filactèria que aleshores es conservava completa. A dia d’avui només es conserva de manera parcial. 

“un lignum crucis con este letrero: hoc lignum S. Crucis a R. Domino Archiepiscopo Miralles rite examinatum. Per ignem examinatum fuit anno Domini M.D.XXX., VI nones octubris.....al laudem et gloria Dei.

Lluís Jordà i Roselló


BIBLIOGRAFIA

ANÒNIM. Historia breve de la fundación del Monasterio de Sant Hyerónimo de Val de Hebron y de las cosas notables del. Manuscrit. Real Biblioteca de san Lorenzo del Escorial.

VILLANUEVA, Jaime. Viaje literario a las Iglesias de España VOL XIX. Viage a Barcelona y Tarragona. Imprenta de la Real Academia de la Historia. Madrid 1851.


Arxiu fotogràfic Jordi Vila Traguany

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON I LES SEVES IL·LUSTRACIONS FINS LA FI DEL SEGLE XIX

L’existència des de temps reculats d’ermitans formant alguna mena de comunitat al voltant de Sant Genís dels Agudells, indret proper a la ciutat de Barcelona però alhora aillat, ens és coneguda documentalment des de 1386. La vall on vivien els ermitans, situada en un extrem de la serralada de Collcerola fou rebatejada de manera evocadora com a Vall d’Hebron, potser  buscant  una impossible similtud  amb suposats espais bíblics. Justament aquesta comunitat d’ermitans, fou el germen de la fundació d’un posterior monestir jerònim, feta a instàncies de   la reina Violant de Bar, després de conèixer de manera directe l’any 1392 la fama de santedat d’aquells   ermitans. Curiosament però els monjos que fundaren la nova comunitat   no foren aquests ermitans, sino uns altres procedents del monestir   jerònim valencià de Sant Jeroni de Cotalba,   d’on també procedia el   que fou el seu primer prior, Jaume Joan Ibañez o Yañez. Tot apunta que la comu...

LA BIBLIOTECA DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON

Rastrejar els fons de les biblioteques monacals és sempre dificultós, sobretot perquè arran de la desamortització de Mendizábal l’any 1835, els continguts d’aquestes biblioteques van ser destruïts i en gran part dispersats abans de poder ser recollits. La Biblioteca de la Universitat de Barcelona va ser el destinatari final al cap d’uns anys i va servir de dipòsit del que es va poder salvar  de les biblioteques de molts monestirs barcelonins. Desgraciadament, la pèrdua també de molts dels inventaris de les biblioteques impedeix saber amb profunditat la composició de la major part de biblioteques monàstiques, tot i que per comentaris dels viatgers il·lustrats, sovint podem fer-nos una petita idea de la seva importància. En el cas de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, la seva biblioteca va ser molt malmesa, car aquest   monestir jerònim ja havia patit prèviament l’any 1812 un incendi causat per les tropes napoleòniques. Cal recordar també que Sant Jeroni va patir els efectes d...

Pegaso 3 - Can Gallart i La Hispano-Suiza

  01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO- 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.-8 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO - 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.-carrerasport-33 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO - 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.- sport-9 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO - 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.- carrerasport-34 01042001- Horta-Can Gallart - Hispano-Suiza-Pegaso-1960 aprox.-Colec. Jordi Vila Traguany.-39 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO -Per restaurar- 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.-40 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO- 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.-31 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO- 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.-30 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO- 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.-28 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO- 1960 aprox.- Colec. J...