Passa al contingut principal

EL CALZE I PATENA DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON DESAPAREGUTS


L’incendi del monestir de sant Jeroni durant la guerra del francès, els robatoris, les desamortitzacions de 1820 i 1835, la destrucció sistemàtica del complex conventual, la construcció de la carretera de Gracia a Sant Cugat, la setmana tràgica de 1909, la guerra civil de 1936, la pobresa de la postguerra, tots aquests esdeveniments i altres han contribuït al fet que el pobre patrimoni supervivent del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron s’hagi anat perdent gairebé completament, llevat d’honroses excepcions.

L’orfebreria, un dels aspectes més cobejats pels depredadors va ser de sempre objectiu prioritari, hores d’ara, amb l’excepció del Lignum Crucis procedent del monestir i preservat a la parròquia d’Horta, res més queda de tots els objectes guardats durant molts anys a la sagristia del monestir jerònim. 

No obstant això, si teníem constància fins després de la guerra civil que un altre objecte s’havia preservat, un preciós calze, molt ben ornamentat amb tot un seguit de pedres precioses i amb peu renaixentista, que pels antics testimonis presencials i fotografies que resten apuntava ser de la primera meitat del segle XVI.

D’aleshores ençà, des de la seva breu descripció documental i fotogràfica que figurava l’any 1947 en el Catálogo Monumental de la Ciudad de Barcelona, s’ha perdut tot rastre del calze, peça  que figurava també acompanyada d’una patena de la mateixa procedència, Sant Jeroni de la Vall d’Hebron.

Ens queda la descripció que consta en el primer volum del Catálogo Monumental abans esmentat: “...dos notables piezas del tesoro pudieron salvarse y hallar refugio en la Iglesia parroquial de San Juan de Horta; son un cáliz con su patena y un relicario para el Lignum Crucis, este último lleva una inscripción alusiva al exámen de la relíquia llevado a cabo en 1530 por el Arzobispo de Tesalónica, coadjutor de Barcelona D. Juan Miralles. Relicario y cáliz son de plata y pueden fecharse  en el siglo XVI.

El detall de la descripció de les peces d’orfebreria tot i la seva brevetat és suficientment explícit com per interpretar que ambdues peces existien amb posterioritat a la guerra civil. Acompanyava el text, però en el volum segon del Catálogo, una foto del calze i la patena actualment desapareguts, convertint-se pràcticament aquest en l’únic testimoni gràfic que ens queda d’aquest preciós objecte (fig. 942 vol. II).

Desgraciadament mancats de tota documentació que justifiqui la seva desaparició, possiblement mai podrem arribar a conèixer la destinació final d’aquests preuats objectes.

Lluís Jordà

BIBLIOGRAFIA

Ainaud, Juan, Gudiol José, Verrié, J.F. Catálogo Monumental de España. La Ciudad de Barcelona, 2 volums. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Instituto Diego Velazquez. Madrid 1947.

foto del calze i la patena actualment desapareguts

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'HOSPITAL DE POBRES DE SANT JERONI DE LA VALL D'HEBRON

Els ordres religiosos cristians incloïen l'Hospitalitat i l'Atenció als malalts, en seu sentit caritatiu i pietós. El monestir atenia i oferia hospitalitat, donava aixopluc i menjar als pobres i peregrins, transeünts i malalts del l’antic camí de Collserola que passava pel davant del monestir. Els allotjava i alimentava "ab la charitat acostumada" en especial en l'aplec que s'organitzava la diada de Sant Jeroni, el 30 de setembre, en que n'hi pujaven en gran nombre, superior al centenar. Si bé una provisió del rei Joan II, del 12 de novembre del 1478, obligava els vianants a desviar-se del monestir per anar a Sant Cugat, amb un ban o crida pública sota pena de mil florins de multa. Document que Josep Fiter recollia de l'antic arxiu del monestir i publicà el 1875: "Davant n(ostr)a Ma(gesta)t es stat exposat humilment p(er) part del prior e frares del monestir de sent Jeronim appellat de la val de bron situat en lo territori de la dita ciutat co

El que queda d'un gran monestir...

  El vessant de la serra de Collserola, que forma l’inici de la vall d’Horta, era lloc habitat des d’antic per ermitans que vivien escampats per la muntanya aprofitant les coves i el pendent. enllaç - Què queda d'un gran monestir

LLIBRE DE COSTUMS DEL MONESTIR DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON

EXTRACTE DE GAIETÀ BARRAQUER LES CASES DE RELIGIOSOS A CATALUNYA DURANT EL PRIMER TERÇ DEL S. XIX Antes de cerrar la presente descripción de este monasterio permítame el lector una observación. Según llevo manifestado en anteriores capítulos, y lo repetiré en sucesivos, el curioso que escudriña documentos de los conventos, topa mil veces con documentos tan vivos y frescos que al leerlos cree oir aún el canto del coro y percibir el olor de la casa, la que se le presenta como aún viviendo. Y en prueba de esto inserto aquí tres artículos ó párrafos del libro manuscrito de las Costums de Vall de Hebrán, cuya lectura placerá al que leyere, y en uno de los cuales, en el del cocinero, verá cuan sencillos y regulares eran los manjares de estos frailes, y por'lo mismo con cuánta injusticia los revolucionarios motejan de golosos y sibaritas á los religiosos (8). «Costums del chorista — P° Lo chorista te carrech de escombrar lo chor en lo ivern vna vegada en la semmana, en lo estiu do