L’incendi del monestir de sant Jeroni durant la guerra del francès, els robatoris, les desamortitzacions de 1820 i 1835, la destrucció sistemàtica del complex conventual, la construcció de la carretera de Gracia a Sant Cugat, la setmana tràgica de 1909, la guerra civil de 1936, la pobresa de la postguerra, tots aquests esdeveniments i altres han contribuït al fet que el pobre patrimoni supervivent del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron s’hagi anat perdent gairebé completament, llevat d’honroses excepcions.
L’orfebreria, un dels aspectes més cobejats pels depredadors va ser de sempre objectiu prioritari, hores d’ara, amb l’excepció del Lignum Crucis procedent del monestir i preservat a la parròquia d’Horta, res més queda de tots els objectes guardats durant molts anys a la sagristia del monestir jerònim.
No obstant això, si teníem constància fins després de la guerra civil que un altre objecte s’havia preservat, un preciós calze, molt ben ornamentat amb tot un seguit de pedres precioses i amb peu renaixentista, que pels antics testimonis presencials i fotografies que resten apuntava ser de la primera meitat del segle XVI.
D’aleshores ençà, des
de la seva breu descripció documental i fotogràfica que figurava l’any 1947 en
el Catálogo Monumental de la Ciudad de Barcelona, s’ha perdut tot rastre
del calze, peça que figurava també acompanyada
d’una patena de la mateixa procedència, Sant Jeroni de la Vall d’Hebron.
Ens queda la
descripció que consta en el primer volum del Catálogo Monumental abans esmentat:
“...dos notables piezas del tesoro pudieron salvarse y hallar refugio en la
Iglesia parroquial de San Juan de Horta; son un cáliz con su patena y un
relicario para el Lignum Crucis, este último lleva una inscripción alusiva al
exámen de la relíquia llevado a cabo en 1530 por el Arzobispo de Tesalónica,
coadjutor de Barcelona D. Juan Miralles. Relicario y cáliz son de plata y
pueden fecharse en el siglo XVI.”
El detall de la
descripció de les peces d’orfebreria tot i la seva brevetat és suficientment explícit
com per interpretar que ambdues peces existien amb posterioritat a la guerra
civil. Acompanyava el text, però en el volum segon del Catálogo, una foto del
calze i la patena actualment desapareguts, convertint-se pràcticament aquest en
l’únic testimoni gràfic que ens queda d’aquest preciós objecte (fig. 942 vol.
II).
Desgraciadament
mancats de tota documentació que justifiqui la seva desaparició, possiblement
mai podrem arribar a conèixer la destinació final d’aquests preuats objectes.
BIBLIOGRAFIA
Ainaud, Juan,
Gudiol José, Verrié, J.F. Catálogo Monumental de
España. La Ciudad de Barcelona, 2 volums. Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Instituto Diego Velazquez. Madrid 1947.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada