Passa al contingut principal

EL CALZE I PATENA DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON DESAPAREGUTS


L’incendi del monestir de sant Jeroni durant la guerra del francès, els robatoris, les desamortitzacions de 1820 i 1835, la destrucció sistemàtica del complex conventual, la construcció de la carretera de Gracia a Sant Cugat, la setmana tràgica de 1909, la guerra civil de 1936, la pobresa de la postguerra, tots aquests esdeveniments i altres han contribuït al fet que el pobre patrimoni supervivent del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron s’hagi anat perdent gairebé completament, llevat d’honroses excepcions.

L’orfebreria, un dels aspectes més cobejats pels depredadors va ser de sempre objectiu prioritari, hores d’ara, amb l’excepció del Lignum Crucis procedent del monestir i preservat a la parròquia d’Horta, res més queda de tots els objectes guardats durant molts anys a la sagristia del monestir jerònim. 

No obstant això, si teníem constància fins després de la guerra civil que un altre objecte s’havia preservat, un preciós calze, molt ben ornamentat amb tot un seguit de pedres precioses i amb peu renaixentista, que pels antics testimonis presencials i fotografies que resten apuntava ser de la primera meitat del segle XVI.

D’aleshores ençà, des de la seva breu descripció documental i fotogràfica que figurava l’any 1947 en el Catálogo Monumental de la Ciudad de Barcelona, s’ha perdut tot rastre del calze, peça  que figurava també acompanyada d’una patena de la mateixa procedència, Sant Jeroni de la Vall d’Hebron.

Ens queda la descripció que consta en el primer volum del Catálogo Monumental abans esmentat: “...dos notables piezas del tesoro pudieron salvarse y hallar refugio en la Iglesia parroquial de San Juan de Horta; son un cáliz con su patena y un relicario para el Lignum Crucis, este último lleva una inscripción alusiva al exámen de la relíquia llevado a cabo en 1530 por el Arzobispo de Tesalónica, coadjutor de Barcelona D. Juan Miralles. Relicario y cáliz son de plata y pueden fecharse  en el siglo XVI.

El detall de la descripció de les peces d’orfebreria tot i la seva brevetat és suficientment explícit com per interpretar que ambdues peces existien amb posterioritat a la guerra civil. Acompanyava el text, però en el volum segon del Catálogo, una foto del calze i la patena actualment desapareguts, convertint-se pràcticament aquest en l’únic testimoni gràfic que ens queda d’aquest preciós objecte (fig. 942 vol. II).

Desgraciadament mancats de tota documentació que justifiqui la seva desaparició, possiblement mai podrem arribar a conèixer la destinació final d’aquests preuats objectes.

Lluís Jordà i Roselló


BIBLIOGRAFIA

Ainaud, Juan, Gudiol José, Verrié, J.F. Catálogo Monumental de España. La Ciudad de Barcelona, 2 volums. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Instituto Diego Velazquez. Madrid 1947.

foto del calze i la patena actualment desapareguts

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

SANT JERONI A LA MUNTANYA - COMENTARIS DE JOAN AMADES

EXTRETS DEL LLIBRE AUCA DE LES FUNCIONS DE BARCELONA  Aquest dia tenia lloc un aplec al convent   de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, situat a mig aire de la muntanya del Tibidabo, vers el cantó de Tramuntana, damunt el vell camí de la Rabassada i de Vista-rica, a la carena de Collcerola. Era molt concorregut perquè marcava la darrera sortida camperola de l’any. Hi anaven els qui patien de l’estómac, per poder beure aigua   de la Font del Bacallà, a la qual eren atribuïdes grans virtuts digestives. La gent deia que coïa el menjar amb gran pressa. Segons la veu popular, si hom posa un bacallà sencer sota el seu raig, al cap de dues hores s’ha dissolt tot, és a dir, se l’ha menjat completament, i no en resta sinó l’espina. La fadrinalla del braç arremangat anaven a dinar a la Font Tenebrosa per veure si en sortia el diable; perquè, segons dir de la gent, dóna a l’infern. Les nits de gran tempesta en sortia en Banyeta amb la cua tota   enravenxinada i se’n baixava   muntanya avall a

L'HOSPITAL DE POBRES DE SANT JERONI DE LA VALL D'HEBRON

Els ordres religiosos cristians incloïen l'Hospitalitat i l'Atenció als malalts, en seu sentit caritatiu i pietós. El monestir atenia i oferia hospitalitat, donava aixopluc i menjar als pobres i peregrins, transeünts i malalts del l’antic camí de Collserola que passava pel davant del monestir. Els allotjava i alimentava "ab la charitat acostumada" en especial en l'aplec que s'organitzava la diada de Sant Jeroni, el 30 de setembre, en que n'hi pujaven en gran nombre, superior al centenar. Si bé una provisió del rei Joan II, del 12 de novembre del 1478, obligava els vianants a desviar-se del monestir per anar a Sant Cugat, amb un ban o crida pública sota pena de mil florins de multa. Document que Josep Fiter recollia de l'antic arxiu del monestir i publicà el 1875: "Davant n(ostr)a Ma(gesta)t es stat exposat humilment p(er) part del prior e frares del monestir de sent Jeronim appellat de la val de bron situat en lo territori de la dita ciutat co

El primer Aplec de Sant Jeroni del primer aniversari de la nostra Associació

  El primer Aplec de Sant Jeroni del primer aniversari de la nostra Associació l'hem fet al centre Cívic casa groga. Participant del seu 30è aniversari, i presentant-nos al barri. He de dir amb molt cordial acceptació i amb ganes d'ajudar-nos per part de les altres associacions, col.lectiu Agudells -no cal dir-, Associació de veïns, Associació de Joves...simpatitzant i col.laborant amb els nostres objectius, que també són del barri. Ens ha presentat el Colectiu Agudells, en Juli, i en nom dels Amics, jo mateix (l'Oriol)  he exposat que avui era també el dia de Sant Jeroni, el nostre primer aniversari com associació, i els nostres objectius. L'acte es va celebrar a l'exterior del Centre Cívic a les 19:30 hores. AAMSJVH