Passa al contingut principal

EL CALZE I PATENA DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON DESAPAREGUTS


L’incendi del monestir de sant Jeroni durant la guerra del francès, els robatoris, les desamortitzacions de 1820 i 1835, la destrucció sistemàtica del complex conventual, la construcció de la carretera de Gracia a Sant Cugat, la setmana tràgica de 1909, la guerra civil de 1936, la pobresa de la postguerra, tots aquests esdeveniments i altres han contribuït al fet que el pobre patrimoni supervivent del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron s’hagi anat perdent gairebé completament, llevat d’honroses excepcions.

L’orfebreria, un dels aspectes més cobejats pels depredadors va ser de sempre objectiu prioritari, hores d’ara, amb l’excepció del Lignum Crucis procedent del monestir i preservat a la parròquia d’Horta, res més queda de tots els objectes guardats durant molts anys a la sagristia del monestir jerònim. 

No obstant això, si teníem constància fins després de la guerra civil que un altre objecte s’havia preservat, un preciós calze, molt ben ornamentat amb tot un seguit de pedres precioses i amb peu renaixentista, que pels antics testimonis presencials i fotografies que resten apuntava ser de la primera meitat del segle XVI.

D’aleshores ençà, des de la seva breu descripció documental i fotogràfica que figurava l’any 1947 en el Catálogo Monumental de la Ciudad de Barcelona, s’ha perdut tot rastre del calze, peça  que figurava també acompanyada d’una patena de la mateixa procedència, Sant Jeroni de la Vall d’Hebron.

Ens queda la descripció que consta en el primer volum del Catálogo Monumental abans esmentat: “...dos notables piezas del tesoro pudieron salvarse y hallar refugio en la Iglesia parroquial de San Juan de Horta; son un cáliz con su patena y un relicario para el Lignum Crucis, este último lleva una inscripción alusiva al exámen de la relíquia llevado a cabo en 1530 por el Arzobispo de Tesalónica, coadjutor de Barcelona D. Juan Miralles. Relicario y cáliz son de plata y pueden fecharse  en el siglo XVI.

El detall de la descripció de les peces d’orfebreria tot i la seva brevetat és suficientment explícit com per interpretar que ambdues peces existien amb posterioritat a la guerra civil. Acompanyava el text, però en el volum segon del Catálogo, una foto del calze i la patena actualment desapareguts, convertint-se pràcticament aquest en l’únic testimoni gràfic que ens queda d’aquest preciós objecte (fig. 942 vol. II).

Desgraciadament mancats de tota documentació que justifiqui la seva desaparició, possiblement mai podrem arribar a conèixer la destinació final d’aquests preuats objectes.

Lluís Jordà i Roselló


BIBLIOGRAFIA

Ainaud, Juan, Gudiol José, Verrié, J.F. Catálogo Monumental de España. La Ciudad de Barcelona, 2 volums. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Instituto Diego Velazquez. Madrid 1947.

foto del calze i la patena actualment desapareguts

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON I LES SEVES IL·LUSTRACIONS FINS LA FI DEL SEGLE XIX

L’existència des de temps reculats d’ermitans formant alguna mena de comunitat al voltant de Sant Genís dels Agudells, indret proper a la ciutat de Barcelona però alhora aillat, ens és coneguda documentalment des de 1386. La vall on vivien els ermitans, situada en un extrem de la serralada de Collcerola fou rebatejada de manera evocadora com a Vall d’Hebron, potser  buscant  una impossible similtud  amb suposats espais bíblics. Justament aquesta comunitat d’ermitans, fou el germen de la fundació d’un posterior monestir jerònim, feta a instàncies de   la reina Violant de Bar, després de conèixer de manera directe l’any 1392 la fama de santedat d’aquells   ermitans. Curiosament però els monjos que fundaren la nova comunitat   no foren aquests ermitans, sino uns altres procedents del monestir   jerònim valencià de Sant Jeroni de Cotalba,   d’on també procedia el   que fou el seu primer prior, Jaume Joan Ibañez o Yañez. Tot apunta que la comu...

Setena Jornada de desbrossament - les evidències - Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

Treball d'ahir Localització d'estructures de desaigua o magatzematge d'aigua annexes al distribuidor d'aigua. Ei! Bones troballes. Això és un no parar. un equip

RECERCA DE LA FONT TENEBROSA Jornades de recerca i desbrossament 28 d’abril i 26 de maig de 2024.

La Font Tenebrosa és un referent de la història del monestir de Sant Jeroni de la Vall Hebron. Es troba referenciada des de final del segle XVI en el Llibre de Costums del monestir on consta com un dels límits per les sortides dels monjos jerònims. Al llarg del temps és mencionada recurrentment per viatgers i personatges rellevants com Bernardo de Bransi, prohom del municipi d’Horta a finals del XVIII o el Baró de Maldà que la cita en diversos viatges a principis del segle XIX. (Veure cites bibliogràfiques)  Ja la segle XX quan el monestir havia estat desamortitzat i es trobava en ruïnes, són nombroses les referències per l’atracció que representava Collserola pels barcelonins. L’excursionisme pren l’espai de la font com lloc destí de sortides de joves i grans o per gaudir de la nova activitat que era l’esport o per intents d’explotació comercial de l’aigua.  L’interès de l’Associació d’Amics del Monestir de SJVH per recuperar la memòria i l’entorn del derruït mones...