Passa al contingut principal

LA REAL ACADEMIA DE LA HISTORIA I FRA MIQUEL COMALADA

 

Reseguint la figura d’aquest frare gairebé anònim  de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, però que va deixar una petja important en la vida intel·lectual de la seva època, em sembla d’interès reproduir literalment la semblança que en fa d’ell per a LA REAL ACADEMIA DE LA HISTORIA, l’il·lustre historiador de l’orde jerònima  fra Ignacio de Madrid (1924-2017).

 

Comalada, Miguel. ?, m. s. xv – p. s. xvi. Jerónimo (OSH), escritor ascético.

Apenas se conocen datos sobre este monje del monasterio de San Jerónimo del Valle de Hebrón, Barcelona, de santo trato y gran ejemplo. Fray José de Sigüenza (2000: 261) dice de él: “[...] Fray Miguel de Comalada, autor de aquel librillo que se estimó un tiempo tanto en España, llamado Desseoso, que no descubre poco el buen gusto de su autor en cosas morales y santas, e hizo memoria de este siervo de Dios un hombre docto de aquel tiempo en unos versos que andan en compañía de los comentarios de los Disthicos de Michael Verino, y los que conocieron su trato, y el gran ejemplo que dio siempre en aquel convento, le estimaron mucho”. El referido libro se publicó como anónimo; la primera edición en catalán (1515) dice: “Compost per un devot religios: lo qual per humilitat calla son nom”; la primera en castellano: “Por un devoto religioso de la orden de señor sant Hieronymo”; con bastante seguridad se le atribuye a fray Miguel Comalada. Es un notable tratado ascético-místico de influencia luliana, cuya estima queda garantizada a juzgar por las muchísimas ediciones que de él se hicieron, incluso en el extranjero (en latín y en otras lenguas europeas: italiana, inglesa, holandesa, alemana, irlandesa, danesa, polaca y portuguesa). Bataillon la califica de novela a lo divino.

 

Obras de ~: Spill de la vida religiosa El Deseoso Espejo de religiosos, ed. cat., Barcelona, Joan Rosembach Alemany, 1515 (Edicions 62, 1982; Valencia, Jorge Castilla, 1529; ed. cast., Sevilla, Juan Cromberger, 1533; Zaragoza, Pedro Hardouyn, 1535; Toledo, Juan de Medina, 1536; Juan Ayala, 1542; Lisboa, Luis Rodríguez, 1541; Antonio Álvarez, 1548; Burgos, Juan de Junta, 1548 y 1554; Alcalá, Juan Tomás valenciano, 1554; Salamanca, Pedro Lasso, 1574; Alonso de Terranova y Neyla, 1580; Madrid, Fundación Universidad Española-Universidad Pontificia de Salamanca, 2004).

 

Bibl.: R. Miquel y Planas, Ensayos de bibliofilia: reunidos y publicados con motivo de los XXV años de vida editorial del autor, vol. II, Barcelona, Casa Miquel-Rius, 1929, págs. 286-288 y 471-476; L. Alcina, “El Spill de la vida religiosa de Miguel Comalada OSH”, en Studia Monástica, 3 (1961), págs. 377- 382; M. de Riquer, Historia de la literatura catalana, vol. III, Esplugues de Llobregat, Ariel, 1964, págs. 485-492; F. López Estrada, Notas sobre la espiritualidad española de los siglos de oro. Estudio del Tratado llamado el Deseoso, Sevilla, Publicaciones de la Universidad, 1972; J. de Sigüenza, Historia de la Orden de San Jerónimo, vol. II, Valladolid, Junta de Castilla y León, 2000, pág. 261; M. Andrés Martín, El Deseoso. Una mística de la Orden de San Jerónimo, Madrid, Fundación Universitaria Española y Universidad Pontificia de Salamanca, 2004, págs. V-LXIII.

 

Ignacio de Madrid, OSH

 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON I LES SEVES IL·LUSTRACIONS FINS LA FI DEL SEGLE XIX

L’existència des de temps reculats d’ermitans formant alguna mena de comunitat al voltant de Sant Genís dels Agudells, indret proper a la ciutat de Barcelona però alhora aillat, ens és coneguda documentalment des de 1386. La vall on vivien els ermitans, situada en un extrem de la serralada de Collcerola fou rebatejada de manera evocadora com a Vall d’Hebron, potser  buscant  una impossible similtud  amb suposats espais bíblics. Justament aquesta comunitat d’ermitans, fou el germen de la fundació d’un posterior monestir jerònim, feta a instàncies de   la reina Violant de Bar, després de conèixer de manera directe l’any 1392 la fama de santedat d’aquells   ermitans. Curiosament però els monjos que fundaren la nova comunitat   no foren aquests ermitans, sino uns altres procedents del monestir   jerònim valencià de Sant Jeroni de Cotalba,   d’on també procedia el   que fou el seu primer prior, Jaume Joan Ibañez o Yañez. Tot apunta que la comu...

Setena Jornada de desbrossament - les evidències - Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

Treball d'ahir Localització d'estructures de desaigua o magatzematge d'aigua annexes al distribuidor d'aigua. Ei! Bones troballes. Això és un no parar. un equip

RECERCA DE LA FONT TENEBROSA Jornades de recerca i desbrossament 28 d’abril i 26 de maig de 2024.

La Font Tenebrosa és un referent de la història del monestir de Sant Jeroni de la Vall Hebron. Es troba referenciada des de final del segle XVI en el Llibre de Costums del monestir on consta com un dels límits per les sortides dels monjos jerònims. Al llarg del temps és mencionada recurrentment per viatgers i personatges rellevants com Bernardo de Bransi, prohom del municipi d’Horta a finals del XVIII o el Baró de Maldà que la cita en diversos viatges a principis del segle XIX. (Veure cites bibliogràfiques)  Ja la segle XX quan el monestir havia estat desamortitzat i es trobava en ruïnes, són nombroses les referències per l’atracció que representava Collserola pels barcelonins. L’excursionisme pren l’espai de la font com lloc destí de sortides de joves i grans o per gaudir de la nova activitat que era l’esport o per intents d’explotació comercial de l’aigua.  L’interès de l’Associació d’Amics del Monestir de SJVH per recuperar la memòria i l’entorn del derruït mones...