Passa al contingut principal

LA DESAMORTITZACIÓ I EL FONS D’HISENDA DE SANT JERONI EXISTENT A L’ARXIU DE LA CORONA D’ARAGÓ

 

El decret de desamortització dels monestirs espanyols de l’any 1835 va resultar un desastre per al patrimoni de l’estat. La deficient intervenció estatal no va garantir la seguretat dels immobles confiscats. Aquest procés desamortitzador va transcórrer durant la primera guerra carlina, circumstància que va afavorir la desprotecció del patrimoni, amb el resultat d’una gran quantitat  de monestirs saquejats i cremats, un cop abandonats pels diferents ordes monacals.

L’estat espanyol, àvid gairebé de manera exclusiva de rendibilitzar els immobles i terres pertanyents als ordes monacals, va abandonar el seu patrimoni artístic i documental, la qual cosa va comportar un desastre de proporcions incalculables que mai deixarem prou de lamentar.

La intervenció del ministeri d’Hisenda espanyol en la major part dels arxius monacals catalans no va afavorir la seva preservació, ans el contrari. L’afany de controlar de manera específica les propietats monacals va comportar  que en moltes ocasions els seus arxius acabessin destruïts o en males mans. L’excepció va ser només tota aquella documentació que podia assegurar la propietat dels seus bens immobles que posteriorment van ser posats en subhasta pública per part de l’estat.

L’apropiació dels arxius parcialment salvats i que van anar a raure a dependències del ministeri d’Hisenda, mogut només per un afany limitat a l’interès econòmic, va fer que la documentació històrica que als seus ulls no tenia valor material dormís en magatzems, en condicions d’humitat i preservació nul·les i sotmesa a un constant espoli i degradació. Només molts anys després molts arxius van ser recuperats, (el que quedava), i  van passar a formar part de l’ARCHIVO HISTÓRICO NACIONAL de Madrid.

Aquest seria el cas dels arxius de Poblet i Santes Creus, entre d’altres.

El cas de Sant Jeroni és diferent. El seu arxiu no va ser incautat per l’estat, els monjos abans de l’incendi del monestir van intentar salvar el seu fons documental repartint-lo per diverses ubicacions que a priori creien segures.  La rectoria de Sant Joan d’Horta seria una d’elles.

Desgraciadament, la desaparició definitiva dels ordes religiosos, no va afavorí i menys encara en aquest cas en concret, que ningú reclamés l’arxiu de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron que miraculosament es va preservar, tot i que de manera parcial a la parròquia d’Horta.

La part de l’arxiu, incomplet que es mal guardava a Horta, va ser redescoberta molts anys més tard en unes condicions pèssimes de conservació pels membres fundadors del Centre Excursionista de Catalunya l’any 1877, en circumstàncies de les que hem parlat abastament. L’apropiació (donació del rector d’Horta) als membres d’aquesta  entitat de més de cent pergamins en va assegurar la seva conservació parcial, la resta de documentació no va ser traslladada a l’Arxiu Diocesà fins gairebé trenta anys més tard, a començaments del segle XX, amb la pèrdua documental que aquest nou abandó va pressuposar per a l’arxiu que va romandre a les golfes de la rectoria de la vella parròquia.

En el cas de Sant Jeroni doncs, només una reduïda aportació documental aliena a la que figurava a la rectoria d’Horta es  va conservar (amb honroses excepcions), i és aquella que procedia de la Intendencia de Ejército y Provincia del Principado de Cataluña, ens que va substituir les responsabilitats que corresponien prèviament a la Batllia General amb les seves competències relatives a Hisenda, derogades arran de la intervenció borbònica i conseqüència directe de l’entrada en vigor del Decret de Nova Planta. Aquesta documentació va ser finalment transferida a l’Arxiu de la Corona d’Aragó.

Això explicaria que pràcticament  l’únic fons documental corresponent a Sant Jeroni de la Vall d’Hebron que es conserva actualment a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, faci referència exclusiva a causes judicials, procedents en la seva totalitat de la Intendencia de Ejército y Provincia del Principado de Cataluña.

Lluís Jordà

El detall d’aquesta documentació figura al Portal PARES (Portal de Archivos Españoles).

Enllaç:

Monasterio de San Jerónimo de la Vall d'Hebron de Barcelona

Parròquia vella de Sant Joan d’Horta, cremada l’any 1909 durant la Setmana Tràgica.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'HOSPITAL DE POBRES DE SANT JERONI DE LA VALL D'HEBRON

Els ordres religiosos cristians incloïen l'Hospitalitat i l'Atenció als malalts, en seu sentit caritatiu i pietós. El monestir atenia i oferia hospitalitat, donava aixopluc i menjar als pobres i peregrins, transeünts i malalts del l’antic camí de Collserola que passava pel davant del monestir. Els allotjava i alimentava "ab la charitat acostumada" en especial en l'aplec que s'organitzava la diada de Sant Jeroni, el 30 de setembre, en que n'hi pujaven en gran nombre, superior al centenar. Si bé una provisió del rei Joan II, del 12 de novembre del 1478, obligava els vianants a desviar-se del monestir per anar a Sant Cugat, amb un ban o crida pública sota pena de mil florins de multa. Document que Josep Fiter recollia de l'antic arxiu del monestir i publicà el 1875: "Davant n(ostr)a Ma(gesta)t es stat exposat humilment p(er) part del prior e frares del monestir de sent Jeronim appellat de la val de bron situat en lo territori de la dita ciutat co

El que queda d'un gran monestir...

  El vessant de la serra de Collserola, que forma l’inici de la vall d’Horta, era lloc habitat des d’antic per ermitans que vivien escampats per la muntanya aprofitant les coves i el pendent. enllaç - Què queda d'un gran monestir

LLIBRE DE COSTUMS DEL MONESTIR DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON

EXTRACTE DE GAIETÀ BARRAQUER LES CASES DE RELIGIOSOS A CATALUNYA DURANT EL PRIMER TERÇ DEL S. XIX Antes de cerrar la presente descripción de este monasterio permítame el lector una observación. Según llevo manifestado en anteriores capítulos, y lo repetiré en sucesivos, el curioso que escudriña documentos de los conventos, topa mil veces con documentos tan vivos y frescos que al leerlos cree oir aún el canto del coro y percibir el olor de la casa, la que se le presenta como aún viviendo. Y en prueba de esto inserto aquí tres artículos ó párrafos del libro manuscrito de las Costums de Vall de Hebrán, cuya lectura placerá al que leyere, y en uno de los cuales, en el del cocinero, verá cuan sencillos y regulares eran los manjares de estos frailes, y por'lo mismo con cuánta injusticia los revolucionarios motejan de golosos y sibaritas á los religiosos (8). «Costums del chorista — P° Lo chorista te carrech de escombrar lo chor en lo ivern vna vegada en la semmana, en lo estiu do