Passa al contingut principal

LA DESAMORTITZACIÓ I EL FONS D’HISENDA DE SANT JERONI EXISTENT A L’ARXIU DE LA CORONA D’ARAGÓ

 

El decret de desamortització dels monestirs espanyols de l’any 1835 va resultar un desastre per al patrimoni de l’estat. La deficient intervenció estatal no va garantir la seguretat dels immobles confiscats. Aquest procés desamortitzador va transcórrer durant la primera guerra carlina, circumstància que va afavorir la desprotecció del patrimoni, amb el resultat d’una gran quantitat  de monestirs saquejats i cremats, un cop abandonats pels diferents ordes monacals.

L’estat espanyol, àvid gairebé de manera exclusiva de rendibilitzar els immobles i terres pertanyents als ordes monacals, va abandonar el seu patrimoni artístic i documental, la qual cosa va comportar un desastre de proporcions incalculables que mai deixarem prou de lamentar.

La intervenció del ministeri d’Hisenda espanyol en la major part dels arxius monacals catalans no va afavorir la seva preservació, ans el contrari. L’afany de controlar de manera específica les propietats monacals va comportar  que en moltes ocasions els seus arxius acabessin destruïts o en males mans. L’excepció va ser només tota aquella documentació que podia assegurar la propietat dels seus bens immobles que posteriorment van ser posats en subhasta pública per part de l’estat.

L’apropiació dels arxius parcialment salvats i que van anar a raure a dependències del ministeri d’Hisenda, mogut només per un afany limitat a l’interès econòmic, va fer que la documentació històrica que als seus ulls no tenia valor material dormís en magatzems, en condicions d’humitat i preservació nul·les i sotmesa a un constant espoli i degradació. Només molts anys després molts arxius van ser recuperats, (el que quedava), i  van passar a formar part de l’ARCHIVO HISTÓRICO NACIONAL de Madrid.

Aquest seria el cas dels arxius de Poblet i Santes Creus, entre d’altres.

El cas de Sant Jeroni és diferent. El seu arxiu no va ser incautat per l’estat, els monjos abans de l’incendi del monestir van intentar salvar el seu fons documental repartint-lo per diverses ubicacions que a priori creien segures.  La rectoria de Sant Joan d’Horta seria una d’elles.

Desgraciadament, la desaparició definitiva dels ordes religiosos, no va afavorí i menys encara en aquest cas en concret, que ningú reclamés l’arxiu de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron que miraculosament es va preservar, tot i que de manera parcial a la parròquia d’Horta.

La part de l’arxiu, incomplet que es mal guardava a Horta, va ser redescoberta molts anys més tard en unes condicions pèssimes de conservació pels membres fundadors del Centre Excursionista de Catalunya l’any 1877, en circumstàncies de les que hem parlat abastament. L’apropiació (donació del rector d’Horta) als membres d’aquesta  entitat de més de cent pergamins en va assegurar la seva conservació parcial, la resta de documentació no va ser traslladada a l’Arxiu Diocesà fins gairebé trenta anys més tard, a començaments del segle XX, amb la pèrdua documental que aquest nou abandó va pressuposar per a l’arxiu que va romandre a les golfes de la rectoria de la vella parròquia.

En el cas de Sant Jeroni doncs, només una reduïda aportació documental aliena a la que figurava a la rectoria d’Horta es  va conservar (amb honroses excepcions), i és aquella que procedia de la Intendencia de Ejército y Provincia del Principado de Cataluña, ens que va substituir les responsabilitats que corresponien prèviament a la Batllia General amb les seves competències relatives a Hisenda, derogades arran de la intervenció borbònica i conseqüència directe de l’entrada en vigor del Decret de Nova Planta. Aquesta documentació va ser finalment transferida a l’Arxiu de la Corona d’Aragó.

Això explicaria que pràcticament  l’únic fons documental corresponent a Sant Jeroni de la Vall d’Hebron que es conserva actualment a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, faci referència exclusiva a causes judicials, procedents en la seva totalitat de la Intendencia de Ejército y Provincia del Principado de Cataluña.

Lluís Jordà i Roselló


El detall d’aquesta documentació figura al Portal PARES (Portal de Archivos Españoles).

Enllaç:

Monasterio de San Jerónimo de la Vall d'Hebron de Barcelona

Parròquia vella de Sant Joan d’Horta, cremada l’any 1909 durant la Setmana Tràgica.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON I LES SEVES IL·LUSTRACIONS FINS LA FI DEL SEGLE XIX

L’existència des de temps reculats d’ermitans formant alguna mena de comunitat al voltant de Sant Genís dels Agudells, indret proper a la ciutat de Barcelona però alhora aillat, ens és coneguda documentalment des de 1386. La vall on vivien els ermitans, situada en un extrem de la serralada de Collcerola fou rebatejada de manera evocadora com a Vall d’Hebron, potser  buscant  una impossible similtud  amb suposats espais bíblics. Justament aquesta comunitat d’ermitans, fou el germen de la fundació d’un posterior monestir jerònim, feta a instàncies de   la reina Violant de Bar, després de conèixer de manera directe l’any 1392 la fama de santedat d’aquells   ermitans. Curiosament però els monjos que fundaren la nova comunitat   no foren aquests ermitans, sino uns altres procedents del monestir   jerònim valencià de Sant Jeroni de Cotalba,   d’on també procedia el   que fou el seu primer prior, Jaume Joan Ibañez o Yañez. Tot apunta que la comu...

Setena Jornada de desbrossament - les evidències - Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

Treball d'ahir Localització d'estructures de desaigua o magatzematge d'aigua annexes al distribuidor d'aigua. Ei! Bones troballes. Això és un no parar. un equip

RECERCA DE LA FONT TENEBROSA Jornades de recerca i desbrossament 28 d’abril i 26 de maig de 2024.

La Font Tenebrosa és un referent de la història del monestir de Sant Jeroni de la Vall Hebron. Es troba referenciada des de final del segle XVI en el Llibre de Costums del monestir on consta com un dels límits per les sortides dels monjos jerònims. Al llarg del temps és mencionada recurrentment per viatgers i personatges rellevants com Bernardo de Bransi, prohom del municipi d’Horta a finals del XVIII o el Baró de Maldà que la cita en diversos viatges a principis del segle XIX. (Veure cites bibliogràfiques)  Ja la segle XX quan el monestir havia estat desamortitzat i es trobava en ruïnes, són nombroses les referències per l’atracció que representava Collserola pels barcelonins. L’excursionisme pren l’espai de la font com lloc destí de sortides de joves i grans o per gaudir de la nova activitat que era l’esport o per intents d’explotació comercial de l’aigua.  L’interès de l’Associació d’Amics del Monestir de SJVH per recuperar la memòria i l’entorn del derruït mones...