Passa al contingut principal

EL SETGE DE BARCELONA PER JOAN JOSEP D’ÀUSTRIA (1651-1652).

La visió del setge de la ciutat de Barcelona, presa des de l’òptica dels assetjats s’ha conegut per fi gràcies a la localització de la narració feta per  Josep de Margarit i de Biure. El setge de la ciutat portat a terme per les tropes de sa Majestat Catòlica, sota el guiatge de Joan Josep d’Àustria i el marquès de Mortara, va provocar greus conseqüències en quant a pèrdua de vides humanes, empitjorades en gran manera per l’efecte de la pesta.

L’obra, inèdita, té per títol Relation fidèle et exacte du siège de Barcelona fait par les espagnols en annés 1651 et 1652. Aquesta obra malgrat no estar signada, ha estat atribuïda a Josep de Margarit i de Biure per l’historiador Pere Cristòfol i Escorça, i es troba dipositada actualment a la Biblioteca Nacional de França.

Josep de Margarit fou el defensor més acèrrim dels interessos militars catalans vinculats a la Corona de França durant la guerra dels Segadors. Fou també qui va tenir la màxima responsabilitat de la defensa de la ciutat de Barcelona durant el setge al que fou sotmesa per les tropes espanyoles. Margarit va fugir de Barcelona poc abans de la capitulació de la ciutat. Era plenament conscient que els espanyols havien posat preu al seu cap i no li oferirien cap perdó.

“En quanto al perdón general que pedian, que su Magestad perdonava a todos, quitando  a la persona de Don Joseph de Margarit, el qual no merecia perdón por las muchas insolentias havia hecho revolviendo todo el Principado y siendo la causa principal que se hubiese sostenido tanto tiempo Barcelona”.

Per la descripció d’aquesta crònica tenim coneixement que Sant Jeroni va tenir un paper important en el setge, no perquè els humils monjos participessin de manera directe, sinó perquè el seu emplaçament, ubicat en un indret estratègic podia servir tant de quarter general de les tropes de sa Majestat Cristiana, com també de les de sa Majestat Catòlica.

Però anem a pams. El setge a la ciutat de Barcelona s’inicià el mes d’agost de 1651 quan les tropes espanyoles van travessar el riu Llobregat i s’endinsaren cap el Pla de Barcelona. Es té constància que el dia 12 d’agost eren a les Corts de Sarrià i el dia 13 ja havien arribat a Sant Martí de Provençals.

No obstant això, la ciutat no estava completament encerclada, cosa que permetia la rebuda d’avituallaments procedents de Mataró i Arenys per via marítima, i també en menor mesura, la sortida de tropes que fustigaven la rereguarda de les forces espanyoles.

El Mariscal de La Mothe-Houdancourt, nou virrei francès designat pel cardenal Mazarin després de la fugida de l’anterior, el general de Marchin, va acudir en socors de la ciutat  assetjada. El 28 de gener de 1652 abandonà la vila de Sant Cugat, on estava acantonat amb les seves tropes, camí de Barcelona, tot travessant Collserola i arribant al monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, on s’instal·là.

La Mothe amb la voluntat de trencar les línies enemigues i penetrar dins de Barcelona, va proposar fer tres senyals de fum per alertar Margarit del moment exacte de l’inici de les hostilitats. Els senyals de fum es farien des de dalt el campanar de Sant Jeroni.

Quadernet de dibuix de George Vivian 1833. Biblioteca Nacional d’Espanya. Madrid

La tarda del 28 de gener foren observats pels guaites de la muralla de Barcelona, dos senyals de fum intens procedents del campanar de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Interpretats de seguida com un avís d’immediata acció de combat, les tropes formades a les Rambles, sota el comandament de Josep d’Ardena i Darnius i de Josep Mosterós, es disposaren a sortir de la ciutat amb la voluntat d’agafar l’enemic entre dos focs.

Un cop fora de la ciutat, moguts per la precipitació, s’adonaren de l’aparició d’un tercer senyal de fum procedent de Sant Jeroni, cosa que volia dir que l’atac només es faria de matinada. Les tropes retornaren a l’interior de Barcelona. Les indecisions d’uns i altres, i la consideració per part de La Mothe-Houdancourt que el nombre de les seves tropes era molt inferior a les dels assetjants va fer que no es decidís actuar de manera frontal contra les tropes del marquès de Mortara i de Joan Josep d’Àustria.

Sigui com sigui, aquesta primera operació de suport va resultar fallida i finalment les tropes de La Mothe-Houdancourt no van aconseguir el seu objectiu de trencar el setge i entrar a la ciutat en suport del governador Josep de Margarit.

Un cop fracassada l’operació, al cap de pocs dies, tot i haver intentat prendre infructuosament la vila de Sarrià, el mariscal de La Mothe va marxar de Sant Jeroni, replegant-se vers la vila de Sant Boi, on instal·là el nou quarter general.

Per les cartes girades de La Mothe-Houdancourt, sabem que el dia 4 de febrer encara es trobava al monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. La carta signada pel mariscal amb aquesta darrera data, així ho ratifica:  A sant Jeroni, el 4 de febrer de 1652.

En canvi el dia 6 de febrer ja hi ha constància de la seva arribada a Sant Boi de Llobregat. Això ens quedaria confirmat per la informació que figura a la llegenda del plànol conservat a la Biblioteca de Catalunya, en el qual es fa esment de les dates en les que aquest convent fou quarter general del mariscal de La Mothe-Houdancourt: Convento de San Geronimo  quartel del henemigo quando se dejo ver la primera vez a nuestra lignia fue el dia 24 de henero y est(u)vo diez dies.

Seguidament a la llegenda es fa l’apunt: San Boy lugar adonde se paso a aquartelar.

Biblioteca de Catalunya. Parisius. Plànol del setge de la ciutat. (1652)

Efectivament, a partir del dia 4 de febrer, segons consta a la narració de Josep de Margarit, ja se sabia que les forces de La Mothe-Houdancourt havien abandonat l’indret del monestir per anar a Sant Boi. Cosa que confirma el coneixement  total i absolut que les forces hispàniques de Joan Josep d’Àustria tenien de la situació. Aspecte aquest confirmat també per la descripció que figura a la llegenda de l’esmentat plànol del setge.

Per altra banda, el pas de Joan Josep d’Àustria i el seu estat major per  la Vall d’Hebron i Sant Genís dels Agudells, conegut pel famós quadre pintat per Pandolfo Reschi, relatiu al setge de la ciutat de Barcelona, es devia produir molt probablement a l’inici del setge. És a dir l’estiu de l’any 1651, data que s’assenyala en el plànol present al quadre amb les figures protagonistes que centren el marc d’un entorn geogràfic real, gens imaginari.

Malgrat aquesta imatge de domini i control que es vol mostrar en el quadre, la serra de Collserola sempre va ser un espai inestable, difícil de controlar militarment per part de les forces hispàniques que eren atacades sovint des d’aquesta contrada per cossos volants de miquelets.

La posterior marxa de Joan Josep d’Àustria de l’entorn immediat del setge, a mitjans de l’any 1652, va venir determinada, en especial, per la voluntat d’allunyar-se de la pesta que s’estenia com un flagell entre els assetjadors i els assetjats.

Les recerques arqueològiques fetes arran de les obres de l’estació de  tren de la Sagrera de Barcelona, van permetre localitzar l’any 2018 un cementiri militar dels Habsburg, en el que es van trobar mes de tres-cents cadàvers de soldats,  víctimes en gran part de la pesta.

L’impacte mortal que l’epidèmia va provocar entre les tropes hispàniques va comportar la marxa de l’estat major de Joan d’Àustria vers el mas Guinardó, una zona força més allunyada del focus de la pesta i sota control militar de les tropes espanyoles.

PANDOLFO RESCHI. Setge de Barcelona per Joan J. d’Àustria. Galleria Corsini. Florència

Lluís Jordà i Roselló

BIBLIOGRAFIA

CRISTÒFOL I ESCORÇA, Pere. La fi de la guerra del segadors. El setge de Barcelona (1651-1652). La crònica del governador Josep de Margarit i de Biure. Col·lecció Nostra Història 23. Editorial Farell. Sant Vicenç de Castellet. Barcelona.  2020

FABRO BREMUNDAN, Francisco. Historia de los hechos del Serenissimo Señor Don Juan de Austria en el Principado de Cataluña. Parte I. Diego Dormer. Zaragoza. 1673

MESEGUER I BELL, Pol. El setge de Barcelona de 1651-1652. La ciutat comtal entre dues corones. Tesi Doctoral dirigida pel catedràtic Antoni Simón i Tarrés, Universitat Autònoma de Barcelona. 2012

PARISIUS. Mapa relatiu al setge de Barcelona (1651-1652), Segle XVII. Biblioteca de Catalunya

SANABRE, Josep. La acción de Francia en Cataluña. En la pugna por la hegemonia de Europa (1640-1659). Libreria J. Sala Nadal. Barcelona 1956


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'HOSPITAL DE POBRES DE SANT JERONI DE LA VALL D'HEBRON

Els ordres religiosos cristians incloïen l'Hospitalitat i l'Atenció als malalts, en seu sentit caritatiu i pietós. El monestir atenia i oferia hospitalitat, donava aixopluc i menjar als pobres i peregrins, transeünts i malalts del l’antic camí de Collserola que passava pel davant del monestir. Els allotjava i alimentava "ab la charitat acostumada" en especial en l'aplec que s'organitzava la diada de Sant Jeroni, el 30 de setembre, en que n'hi pujaven en gran nombre, superior al centenar. Si bé una provisió del rei Joan II, del 12 de novembre del 1478, obligava els vianants a desviar-se del monestir per anar a Sant Cugat, amb un ban o crida pública sota pena de mil florins de multa. Document que Josep Fiter recollia de l'antic arxiu del monestir i publicà el 1875: "Davant n(ostr)a Ma(gesta)t es stat exposat humilment p(er) part del prior e frares del monestir de sent Jeronim appellat de la val de bron situat en lo territori de la dita ciutat co

El que queda d'un gran monestir...

  El vessant de la serra de Collserola, que forma l’inici de la vall d’Horta, era lloc habitat des d’antic per ermitans que vivien escampats per la muntanya aprofitant les coves i el pendent. enllaç - Què queda d'un gran monestir

El primer Aplec de Sant Jeroni del primer aniversari de la nostra Associació

  El primer Aplec de Sant Jeroni del primer aniversari de la nostra Associació l'hem fet al centre Cívic casa groga. Participant del seu 30è aniversari, i presentant-nos al barri. He de dir amb molt cordial acceptació i amb ganes d'ajudar-nos per part de les altres associacions, col.lectiu Agudells -no cal dir-, Associació de veïns, Associació de Joves...simpatitzant i col.laborant amb els nostres objectius, que també són del barri. Ens ha presentat el Colectiu Agudells, en Juli, i en nom dels Amics, jo mateix (l'Oriol)  he exposat que avui era també el dia de Sant Jeroni, el nostre primer aniversari com associació, i els nostres objectius. L'acte es va celebrar a l'exterior del Centre Cívic a les 19:30 hores. AAMSJVH