Passa al contingut principal

L’ERMITA DEL SANT SEPULCRE

De les tres ermites existents al voltant del recinte monàstic de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, la més important fou sense cap mena de dubte la del Sant Sepulcre. Malgrat la seva prominència, les referències escrites en relació a aquesta ermita són sempre vagues i no ens permeten fer una idea clara de quina era la seva disposició i estructura.

Bernat de Bransi a les respostes al qüestionari de Francisco de Zamora, l’any 1789, fa referència a les ermites del monestir de Sant Jeroni, i molt en especial a la del Sant Sepulcre. En raó a la seva importància principal, Bransi va assenyalar fins i tot qui era l’autor de la seva traça (mestre d’obres) i l’any de construcció:

“Encima de la huerta hai un pequeño hermosa jardín, y en él se halla un heromitorio del Santo Sepulcro de nuestro divino redentor, edificado según el diseño o traza que traxo de Jerusalén el padre fray Jaime Paguera, profeso de la misma real casa antes de vestir el sayal monástico en 1533. En el dia està un tanto variado su primer modelo por el adorno  de pintures y asiento de la santa imagen, que se hizo en maio de este año 1789.

No hubo vez, de las muchas que visito esta su casa el señor rei don Phelipe II, que no  visitase el santo sepulcro con una tierna devoción, pues la causa su santa imagen, que es de barro. Otras persones reales le visitaron, siendo la última el señor rei don Phelipe V. Varios prelados mitrados que han imitado a los soberanos  concedieron  a los que hiziesen lo popio que ellos muchas indulgencias. Tienen asimismo un tanto más arriba la hermita de la penitente santa Madalena, que es en quadro o lienzo, però de mui buena pintura, y otra  dedicada al anacoreta san Onofre. Fuera del territorio patrimonial està la otra hermita, dedicada a los mártires san Ciprián y Santa Justina.”

La referència que fa Bransi de les visites reials a les ermites del voltant del monestir, recullen de manera exclusiva la del Sant Sepulcre, òbviament la més significativa.

En primer pla Sant Jeroni. Damunt seu dalt la carena l’ermita del Sant Sepulcre.  (AHCB)

En el llibre de costums del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, segons la còpia de l’original feta l’any 1732 i conservada a la Biblioteca de Catalunya, no es fa distinció de la importància de les ermites, assenyalant només en qui recau la seva cura. Però si fa una postil·la on es parla de l’atenció que ha de tenir el sagristà sobre el Sant Sepulcre, tant en la seva bona disposició en ocasió de les festivitats, com en la seva conservació, així com de les caritats ofertes en ella, cosa que demostra l’existència d’una especial veneració, mentre que no es diu res en aquest sentit de les altres dos ermites.

“La clau del Sepulcre, y de la Hermita de Sant Sebastia, y Sant Onofre han de estar totas juntes ab un basto penjades en un clau a la Sagristia perquè quant algun frare vulla anar à visitar aquestes santes estacions puga anar(h)i librament

Està à son carrech concertar lo Sepulcre lo que toca à dintre tantum segons las festes mes, ò menys, y las caritats ques donan allí se han de emplear en obras per a conservació de aquella santa devoció.”

També el baró de Maldà, l’any 1801, en el decurs d’una excursió feta al monestir, visità només l’ermita del Sant Sepulcre, cosa que confirma justament que aquesta ermita era la més significativa i venerada de les tres existents:

“Vistes les sagrades relíquies i tresors en aquell armari de la sagristia, nos isquérem de la iglésia, donats gràcies d'ensenyar-nos-ho tot al bon pare sagristà, i anàrem a veure, des d'un ample caminal dels del monestir, a un sepulcre a imitació  del Sant Sepulcre de Jerusalem en sa estructura, qual, caient-se, s'ha renovat tot i pintat, a devoció, est, de la difunta senyora marquesa de la Mina, ab portalet proporcionat que es féu a sa estatura...”

Efectivament, segons ja havia assenyalat Bernat de Bransi a les seves respostes al qüestionari de Francisco de Zamora, la renovació de l’ermita del Sant Sepulcre s’havia portat a terme l’any 1789, és a dir,  molt pocs anys abans de l’excursió del Baró de Maldà (1801). El baró de Maldà incideix amb la similitud de l’ermita amb el Sant Sepulcre de Jerusalem, “a imitació del Sant Sepulcre de Jerusalem en sa estructura”.

La desamortització de l’any 1835 ho va malmetre tot, també les ermites, que a finals del segle XIX eren del tot en runes i pràcticament desaparegudes. El canonge Barraquer parla de les ermites de Sant Jeroni, en base només a les informacions que aconseguí de persones que les van conèixer i de les poques restes que encara romanien dempeus en aquells moments, però dissortadament no fa cap descripció acurada.

“No es dado despedirme de la descripción de este monasterio sin hacer mención de tres capillitas, que le rodeaban, y de las que aún hoy el visitante halla como huesos de profanado sepulcro sus cimientos y lamentables ruinas. Al N. del convento, á dos tiros de piedra, en la cresta de una ondulación de la pendiente, la de Santa Magdalena; al E., coronando la huerta del monasterio, más elevada que éste, pero menos que la anterior, la del Santo Sepulcro, y al NO., sobre el mismo monasterio, en su misma estrecha cuenca,  la de san Onofre...la ermita llamada el Sepulcro en medio de un jardín pequeño cercado de paredes contiguo al monasterio...: otra llamada de santa Madalena en dicha montaña y cerca la antecedente...: otra dirruida en idem e inmediata a la espresada y un pequeño jardín con paredes...”(Sant Onofre).

Fèlix Olivé (2) al seu llibre sobre Sant Jeroni fa una breu referència a les tres ermites sense aportar cap nova informació d’interès:

“ A part del nucli d’edificis del recinte del monestir i del carrer de casetes del pati, hi havia tres ermites escampades al voltant del cenobi. La del Sant Sepulcre, al mig d’un verger amb tanca de pedra, tocant a sobre l’horta; la de Santa Magdalena, al capdamunt, gairebé al llom del serrat, i la de Sant Onofre, rodejada de jardí tancat amb parets, al damunt del camí veïnal”

El fet de parlar de manera repetida de l’ermita del Sant Sepulcre per davant la resta d’ermites, fa pensar que efectivament no només era la més important, sinó també la que presentava una major devoció. Això explicaria l’interès o atracció que sentien per ella reis i prelats. Possiblement al marge de l’advocació, un dels motius que afavoria la seva veneració havia de ser la seva construcció, feta a imitació del Sant Sepulcre de Jerusalem.

Perspectiva en tres dimensions del Sant Sepulcre de Jerusalem

Tot i les repetides visites que diversos personatges significats van fer a l’ermita del Sant Sepulcre, no coneixem quina era l’estructura, no disposem de cap traça de la seva planta, tampoc de cap imatge anterior a la seva destrucció. Per aquest motiu, i a desgrat de saber que el Sant Sepulcre de Jerusalem va servir de model per a la la seva construcció l’any 1533, no podem assegurar si guardava alguna una semblança amb l’original.

Aventuraria però, que en Jaume Paguera, el frare tracista i constructor de l’ermita del Sant Sepulcre, devia incorporar-hi l’element més característic de l’església homònima de Jerusalem, la rotonda coberta amb cúpula que es troba a la capçalera del temple més sagrat de Terra Santa. 

Planta del Sant Sepulcre de Jerusalem

A mitjans del segle XIX, un dels il·lustres estadants de l’antic hostal del convent, reconvertit aleshores en la seva llar particular, fou en Victor Balaguer. Aquest important escriptor i polític de la Renaixença, va utilitzar també d’una de les ermites com a despatx. També consta que aquesta mateixa ermita va servir en una ocasió de menjador, per fruir del dinar de casament d’un íntim amic. Tot això, m’indueix a creure que l’ermita escollida per Victor Balaguer no era precisament petita, cosa que rapidament fa pensar de manera gairebé segura en la del Sant Sepulcre.

La capella del Sant Sepulcre fou reconvertida en vivenda mitjançant el segle XX (ruïnes)

Desgraciadament, si l’ermita ja va havia patit deteriorament, alteracions i reformes en el decurs dels segles, el segle XIX va significar el seu cop de mort. Les fotografies existents de finals d’aquell segle del cenobi jerònim, ens mostren des de la distància una ruïna retallant-se dalt la carena.

El segle XX no va ajudar massa, ans al contrari, la base aterrada de l’ermita va servir perquè de manera furtiva algú l’aprofités com a fonamentació d’una construcció nova. Avui dia costa reconèixer que en aquell indret s’arribava des del monestir per un ampli camí fins arribar a l’ermita del Sant Sepulcre, voltada en el seu moment d’un bonic jardí clos.

Caldria per part de les administracions una actitud decidida per recuperar aquest indret. S’hauria de començar per una profunda neteja de l’entorn, seguida d’una actuació arqueològica i el desmuntatge de la resta de paraments afegits al seu damunt, per tal de poder retrobar finalment les restes originals, de la que fou durant segles l’ermita més venerada del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron.

Paraments del s. XX incorporats damunt les restes de l’ermita del Sant Sepulcre


Lluís Jordà i Roselló


BIBLIOGRAFIA

AMAT I DE CORTADA, Rafael de (BARÓ DE MALDÀ). Calaix de Sastre Volum V, (1800-1801). Edicions Curial. Barcelona 1994.

BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà. Las casas de Religiosos en Catalunya durante el primer tercio del siglo XIX. 2 vols Barcelona 1906.

BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà. Los religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. 4. Vols Barcelona 1918.

BURGUEÑO, Jesús. El pla de barcelona a la fi del segle XVIII. Respostes al qüestionari de Francisco de Zamora. Societat Catalana de Geografia. Institut d’Estudis Catalans. Barcelona 2016.

GRAS I ELIAS, Francesc. Siluetes d’escriptors catalans del segle XIX. 1a. Sèrie. L’avenç. Barcelona 1909.

OLIVÉ I GUILERA, Fèlix. Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Parròquia de Sant Jeroni de Montbau. Barcelona 1995.

VALL D’HEBRON. Llibre de Costums de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Biblioteca Nacional de Catalunya. Ms. 315 (rotlle A 180). Monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Datat sobre 1732.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'HOSPITAL DE POBRES DE SANT JERONI DE LA VALL D'HEBRON

Els ordres religiosos cristians incloïen l'Hospitalitat i l'Atenció als malalts, en seu sentit caritatiu i pietós. El monestir atenia i oferia hospitalitat, donava aixopluc i menjar als pobres i peregrins, transeünts i malalts del l’antic camí de Collserola que passava pel davant del monestir. Els allotjava i alimentava "ab la charitat acostumada" en especial en l'aplec que s'organitzava la diada de Sant Jeroni, el 30 de setembre, en que n'hi pujaven en gran nombre, superior al centenar. Si bé una provisió del rei Joan II, del 12 de novembre del 1478, obligava els vianants a desviar-se del monestir per anar a Sant Cugat, amb un ban o crida pública sota pena de mil florins de multa. Document que Josep Fiter recollia de l'antic arxiu del monestir i publicà el 1875: "Davant n(ostr)a Ma(gesta)t es stat exposat humilment p(er) part del prior e frares del monestir de sent Jeronim appellat de la val de bron situat en lo territori de la dita ciutat co

El que queda d'un gran monestir...

  El vessant de la serra de Collserola, que forma l’inici de la vall d’Horta, era lloc habitat des d’antic per ermitans que vivien escampats per la muntanya aprofitant les coves i el pendent. enllaç - Què queda d'un gran monestir

El primer Aplec de Sant Jeroni del primer aniversari de la nostra Associació

  El primer Aplec de Sant Jeroni del primer aniversari de la nostra Associació l'hem fet al centre Cívic casa groga. Participant del seu 30è aniversari, i presentant-nos al barri. He de dir amb molt cordial acceptació i amb ganes d'ajudar-nos per part de les altres associacions, col.lectiu Agudells -no cal dir-, Associació de veïns, Associació de Joves...simpatitzant i col.laborant amb els nostres objectius, que també són del barri. Ens ha presentat el Colectiu Agudells, en Juli, i en nom dels Amics, jo mateix (l'Oriol)  he exposat que avui era també el dia de Sant Jeroni, el nostre primer aniversari com associació, i els nostres objectius. L'acte es va celebrar a l'exterior del Centre Cívic a les 19:30 hores. AAMSJVH