Passa al contingut principal

RETRAT DE VICTOR BALAGUER A SANT JERONI PER FRANCESC GRAS I ELIAS

Francesc Gras i Elias va fer un recull esquemàtic de biografies d’escriptors catalans de finals del segle XIX. Aquest recull va prendre el nom de Siluetes d’Escriptors Catalans del segle XIX. Dividit i editat en quatre llibrets diferents, va començar a ser publicat per la Biblioteca Popular de l’Avenç a partir de l’any 1909. La darrera publicació, la quarta sèrie d’escriptors va ser editada l’any 1913.

Dins de la primera sèrie, la corresponent a l’any 1909, hi ha una semblança de l’escriptor Victor Balaguer. No la transcriuré sencera, sinó exclusivament  el fragment que fa referència a Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, per l’interès que ens mereix dintre de la historiografia de l’indret on havia existit el nostre monestir jerònim, i on durant un breu espai de temps, va residir aquest insigne escriptor català de la Renaixença.

L’Hostal de Sant Geroni de la Vall d’Hebron, lo que fou monestir, les terres del voltant i el cementiri de Sant Genís dels Agudells, havien sigut adquirits per D. Josep Carbonell, veí de Barcelona.

Aquest senyor tenia una filla que’s deia Manuela, que era tan bonica com honesta, i era novia de D. Victor, per més que li feien la contra la mare i la seva germana.

Cada tarda en Balaguer acompanyat  del seu amic D.Domingo Verdugo i Marrien, capità d’artilleria, pujava a cavall i se n’anava a veure la seva promesa a dalt de Sant Geroni, donant la volta a Barcelona abans de que es tanquessin els portals.

Va arribar el dia de la boda, i a dalt de Sant Geroni va celebrar-se la festa. Allí passaren els nuvis la lluna de mèl, i a dins de l’ermita, que estava darrera del monestir, D. Victor va portar-hi·ls seus llibres, una taula i un tinter, i allí va escriure moltes de les seves poesies, i allí D. Domingo Verdugo, junt amb altres amics, obsequià a l’enamorada parella amb un apat servit pel millor cuiner de Barcelona.

Poc temps després el senyor Verdugo va ser traslladat a Madrid, i tornà a Barcelona l’estiu de 1853, casat amb la bella i inspirada poetisa cubana Gertrudis Gómez de Avellaneda, i D. Victor obsequià als enamorats nuvis també amb un apat  dins d’aquella abandonada ermita.”


Fins aquí la breu descripcció que Francesc Gras i Elias fa del pas de Victor Balaguer per Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Una relat dens, explicat només en un cinc paràgrafs mal comptats, que dissortadament ens saben a poc, però que justifiquen plenament la nostra voluntat de preservació de l’antic hostal (avui ruïnes de l’Hotel San Jerónimo) i ermita adjacent com a llar i estudi que foren de Victor Balaguer.


Lluís Jordà i Roselló

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON I LES SEVES IL·LUSTRACIONS FINS LA FI DEL SEGLE XIX

L’existència des de temps reculats d’ermitans formant alguna mena de comunitat al voltant de Sant Genís dels Agudells, indret proper a la ciutat de Barcelona però alhora aillat, ens és coneguda documentalment des de 1386. La vall on vivien els ermitans, situada en un extrem de la serralada de Collcerola fou rebatejada de manera evocadora com a Vall d’Hebron, potser  buscant  una impossible similtud  amb suposats espais bíblics. Justament aquesta comunitat d’ermitans, fou el germen de la fundació d’un posterior monestir jerònim, feta a instàncies de   la reina Violant de Bar, després de conèixer de manera directe l’any 1392 la fama de santedat d’aquells   ermitans. Curiosament però els monjos que fundaren la nova comunitat   no foren aquests ermitans, sino uns altres procedents del monestir   jerònim valencià de Sant Jeroni de Cotalba,   d’on també procedia el   que fou el seu primer prior, Jaume Joan Ibañez o Yañez. Tot apunta que la comu...

Setena Jornada de desbrossament - les evidències - Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

Treball d'ahir Localització d'estructures de desaigua o magatzematge d'aigua annexes al distribuidor d'aigua. Ei! Bones troballes. Això és un no parar. un equip

LA BIBLIOTECA DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON

Rastrejar els fons de les biblioteques monacals és sempre dificultós, sobretot perquè arran de la desamortització de Mendizábal l’any 1835, els continguts d’aquestes biblioteques van ser destruïts i en gran part dispersats abans de poder ser recollits. La Biblioteca de la Universitat de Barcelona va ser el destinatari final al cap d’uns anys i va servir de dipòsit del que es va poder salvar  de les biblioteques de molts monestirs barcelonins. Desgraciadament, la pèrdua també de molts dels inventaris de les biblioteques impedeix saber amb profunditat la composició de la major part de biblioteques monàstiques, tot i que per comentaris dels viatgers il·lustrats, sovint podem fer-nos una petita idea de la seva importància. En el cas de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, la seva biblioteca va ser molt malmesa, car aquest   monestir jerònim ja havia patit prèviament l’any 1812 un incendi causat per les tropes napoleòniques. Cal recordar també que Sant Jeroni va patir els efectes d...