Passa al contingut principal

L’ENIGMA DE L’EXCAVACIÓ DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON DE L’ANY 1935

Agustí Duran i Sanpere, director de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, preservador durant la guerra de tants i tants arxius religiosos i privats, i fundador del Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona, mai deixarà de sorprendre'ns...

Furgant al seu Arxiu personal, radicat a Cervera, vaig localitzar finalment una caixa on s'assenyalava en el seu contingut: "Vida religiosa, parròquies, esglésies, convents de Barcelona" i entre un nombre significatiu de carpetes figurava una corresponent a Sant Jeroni de la Vall d'Hebron. Al seu interior, entre gran quantitat d'anotacions, apunts i petites fitxes, dades disperses moltes d'elles, van aparèixer dues fotos en concret, amb la data al seu dors, 4 de febrer de 1935.

Eureka! je l'ai trouvé!

De fet tot va començar anant al darrere d'obtenir dades sobre una oblidada excavació, suposadament arqueològica, duta a terme a Sant Jeroni, en una data posterior a la ja coneguda de l’any 1928. L'existència real d'aquesta excavació només es va començar a materialitzar després de trobar a l'arxiu de l'IEC (on es guarda documentació procedent de l'Associació d'Amics de l'Art Vell) dues cartes  que en feien referència.


IEC. FONS AMICS DE L'ART VELL. Caixa 5, carpeta 5/18

IEC. FONS AMICS DE L'ART VELL. Caixa 5, carpeta 5/18

Aquestes són les úniques informacions recuperades, pertanyents als fons dels Amics de l’Art Vell, que fan referència a l’existència d’unes excavacions dutes a terme aparentment a càrrec de l’Arxiu Històric (“sota la cura”), reafirmant la data de quan van ser fetes, és a dir a principis de l’any 1935.

Això, poc després, em va quedar confirmat pel contingut d'una caixa trobada finalment a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (Arxiu de gestió J112 Caixa 24 Ordre 6), en la qual, entre moltes altres coses, apareixien factures, cartes i una relació d'objectes adquirits i trobats durant una excavació de l'any 1935, feta inicialment en virtut d’unes obres de caràcter privat (una relació força nombrosa), però cap detall gràfic.

Pel contingut d’un dels escrits, adreçat a la Secció de cultura de l’Ajuntament per Agustí Duran i Sanpere (còpia no signada), s’entreveu que no estem parlant d’una excavació formal, sinó d’una recerca de tresors portada a terme de manera privada, amb l’única voluntat de treure’n un rèdit, afany de lucre distant de tot interès arqueològic. Segons es diu textualment a la carta: “en recerca de suposats tresors”.

En aquest mateix escrit de data 19 de febrer de 1935, s’assenyala la importància de fer la compra de les peces trobades i es fa un detall de totes elles, amb la finalitat de destinar-les a un futur Museu d’Història de la Ciutat. El seu preu és de 5.000 ptes.

Arxiu de gestió J112 Caixa 24 Ordre 6 (AHCB)

La intervenció de l’Arxiu Històric es devia produir quan aquesta entitat va tenir coneixement de l’existència de les suposades excavacions privades destinades a la “recerca de suposats tresors”, amb l’objectiu de limitar i controlar les malvestats arqueològiques fetes a instàncies de la propietat del terreny on s’havia assentat l’antic monestir. És d’aquesta manera que entenem l’expressió “cura” emprada en la carta de l’Associació d’Amics de l’Art Vell.

Agustí Duran i Sanpere, potser per discreció o per prudència, va callar el fet que durant la República es portessin a terme aquestes actuacions i, ell mateix, en els seus articles i escrits, molt posteriors, sempre parlava com si la intervenció s’hagués fet de manera exclusiva l'any 1928, mai el 1935.

Artícle d’Agustí Duran i Sanpere de data 29 de març de 1970. Diari de Barcelona.

M’assalta doncs el dubte de si  van existir unes excavacions prèvies fetes per la propietat durant l’any 1928? O l'Arxiu Històric només va intervenir a Sant Jeroni l’any 1935?

Duran i Sanpere, fa especial èmfasi de les obres realitzades l’any 1928, insistint en el fet que en el seu transcurs es van trobar, entre d'altres objectes, els set elements arqueològics dipositats posteriorment als Museus de Martorell per donació expressa de Vicenç Ros l’any 1958. A dia d’avui, en la documentació dels museus de Martorell no queda constància de la forma en què es va produir la seva adquisició.

L'Arxiu Històric, amb Duran i Sanpere al capdavant, sempre manifestà que van intentar fer-se amb aquests objectes quan ja havien passat a mans privades, però fou endebades.

Fent una hipòtesi de tot plegat, podria ser que efectivament l’any 1928 s’haguessin portat a terme unes obres o excavacions a Sant Jeroni i que quan l’Arxiu Històric es va assabentar  ja era massa tard? Això explicaria la impossibilitat d’haver aconseguit les set peces aleshores trobades.

Moment de la recepció de les peces a Martorell (1958). Foto Museus de Martorell

Seguint doncs amb aquesta probabilitat, tot induiria a pensar que l'Arxiu Històric tenia la mosca darrera l’orella i, quan es va assabentar d’una nova intervenció a l’indret, va actuar de manera ràpida i directa perquè no succeís el que havia passat l’any 1928. 

No obstant, el dubte continua planant a dia d’avui, especialment a partir del moment en el que Duran, afavorint la teoria de la confusió, inclogué les peces trobades l’any 1935, com si s’haguessin trobat l’any 1928: “Poco pudo salvarse, sectores de arcos, un bloque vaciado en forma de hornacina con inscripción hebraica, azulejos, piezas de ceràmica con dibujo ojival y poca cosa más.” Ara sabem que no era tan poca cosa.

Tornant a l’any 1935, sabem que l’Ajuntament de Barcelona va fer cessió de les 5500 pessetes demanades per Duran a l’Arxiu Històric de la Ciutat per a l’adquisició de la totalitat d’obres requerides. Aquesta donació quedà acreditada per una notificació del propi Ajuntament a l’Arxiu Històric de Barcelona amb data 6 d’abril de 1935.

Entre les peces comprades, tal i com queda detallat en diverses cartes girades que consten a l’Arxiu Històric de la Ciutat, figura la inscripció hebraica i les rajoles de ceràmica que Duran i Sanpere manifestava haver adquirit l’any 1928.

A dia d’avui, aquestes peces formen part dels fons del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, així com una clau de volta que en el seu registre també figura com procedent de Sant Jeroni. No consten més restes procedents de la compra feta l’any 1935 al seu catàleg. La pregunta que m’assalta és on van anar a parar la resta de peces adquirides?

Peces pertanyents al Museu d’Història de la Ciutat adquirides l’any 1935

Arxiu de gestió J112 Caixa 24 Ordre 6. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

Dins l’arxiu personal d’Agustí Duran i Sanpere existent a l’Arxiu de Cervera, "Fons Agustí Duran i Sanpere. Top:78 Arxiu Comarcal de la Segarra (ACSG) no he trobat cap documentació que faci referència a l’adquisició de les peces feta per l’Arxiu Històric l’any 1935, amb l’excepció de les dues fotografies abans esmentades.

A desgrat de l’existència d’aquestes dues imatges al seu Arxiu personal de Cervera i no haver trobat encara cap document, sí que hi figuren en canvi els esborranys de l’article que afavorí l’actual confusió de dates, publicat al Diari de Barcelona l’any 1970.

La importància d’aquestes fotos guardades a l’arxiu personal d’Agustí Duran i Sanpere, i dipositades dins la caixa “Vida religiosa, parròquies, esglésies, convents” (topogràfic ACSG220-35-T1-171), ve motivada perquè contenen alguna sorpresa inesperada.

 

Repassant la primera foto, darrere de tots els objectes petris trobats, i recolzada a la paret, mig amagada, apareix una clau de volta amb... Sant Jordi!!!


Justament la clau de volta que avui es troba al MNAC.

Ara sabem que aquesta clau, i potser altres objectes d'aquesta excavació, van passar en un moment indeterminat des de l'Arxiu Històric al MNAC, i altres van acabar finalment al Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona, institució que no es va fundar fins després de la guerra civil.

Nº Registre MNAC 156075-000

Crec que per fi podem esvair tots els dubtes existents sobre l'origen d'aquesta clau. Efectivament, procedeix de Sant Jeroni i va ser trobada a les estranyes excavacions de l'any 1935. Tant de bo aquestes fotos i la relació d'objectes trobats serveixi per localitzar més peces que, a hores d'ara, deuen dormir als magatzems del MHCB i el MNAC, sense origen conegut.

Fons Agustí Duran i Sanpere. Top:78 Arxiu Comarcal de la Segarra (ACSG)

Quan vam comentar aquesta situació a Josep Bracons conservador de patrimoni del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, ens va fer avinent de l’existència de tot un seguit de fotografies, sense data, relatives a aquesta hipotètica excavació que figuraven a l’Arxiu Municipal Contemporani.

A través del nostre company Jordi Vila i Traguany vam tenir accés a aquest dossier fotogràfic. Curiosament es reprodueixen les fotografies obtingudes a l’arxiu de Cervera, però també n’hi ha de noves que ajuden a entendre que estava passant a Sant Jeroni aquell any de 1835.

La munió de pedres arrenglerades que figuren en una de les fotografies de l’Arxiu Municipal Contemporani deixa entreveure la possible venda de materials de recuperació de Sant Jeroni per a obres de construcció. Restes totes elles extretes d’aquestes excavacions fetes a instàncies de la propietat del terreny, també s’aprecien en altres fotos restes de diverses  d’edificacions que a dia d’avui és d’impossible ubicar, senzillament perquè han desaparegut.

Cal assenyalar que en aquest dossier no consta cap data, cosa que pot portar a engany sobre el moment de la seva realització, però després d’haver contrastat les fotos que hi figuren amb les trobades a Cervera, està clar que correspon a l’any 1935.

Dossier fotogràfic que figura a l’Arxiu Municipal Contemporani

El dubte que queda ara per escatir és si realment va existir mai la suposada excavació de 1928. Tot apunta que només va existir la il·legal de l’any 1935,  és a dir en plena República i les peces adquirides, ho foren gràcies a l’ajuntament republicà de Barcelona qui dotà econòmicament l’Arxiu Històric de la Ciutat per a la seva compra.

Tot apunta que aquesta compra va ser silenciada amb posterioritat. Agustí Duran i Sanpere va haver de donar moltes explicacions per haver restat a Barcelona durant la guerra civil, malgrat els seus continuats serveis per protegir el patrimoni. Aquesta delicada situació personal afavoriria el fet d’avançar en el temps la compra de tots els materials de Sant Jeroni de l’any 1935 a 1928, donant-li a l’ajuntament de la dictadura de Primo de Rivera un protagonisme en una actuació que mai va succeir.

Reafirmaria aquest engany el fet que en articles posteriors a la guerra civil, Duran i Sanpere assenyalava que les peces adquirides l’any 1928 anirien destinades a l’exposició sobre història de Barcelona que l’any 1929 s’havia de celebrar al Pavelló de la Ciutat.

Estudiat el contingut de les peces exposades l’any 1929 segons la relació detallada d’obres que figura a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (l’original és a Cervera), no hi ha cap peça procedent de la Vall d’Hebron.

Pavelló de Barcelona. Al pis superior s’instal·là l’exposició d’història de la ciutat l’any 1929

Un full del dietari personal de l’Agustí Duran trobat a l’arxiu de Cervera  confirma la identitat de les nostres opinions. 4 de febrer de 1935.

Tant de bo aquestes fotos i la relació d'objectes relacionats i aparentment comprats al preu de 5000 pessetes, més les 500 afegides per al seu trasllat, serveixin per identificar més peces procedents de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron  i que, a hores d'ara, potser dormen als magatzems del MHCB i el MNAC, sense origen conegut.


Lluís Jordà i Roselló

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Aplec i Fotos dinar a Can Soler al peu de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

Un dia 13 del mes de juliol del 2023 una colla de joves somiadors, entre inaugurar la seu social i les "neteges de la muntanya", van trobar un espai i un moment en el temps per compartir, al mes pur estil jerònim, una amanida de llenties (estil Juli) amb verdures i fruits de l'hort (de l'Àngels) maridat amb vi trepitjat per algú que no coneixem. El resultat un acord rotund que ja voldrien moltes corporacions a l'hora de elaborar els seus plans d'acció. Nosaltres després d'un debat intens però entranyable sobre la qualitat de l'ombra, l'airet, el blau del mar, el blau del cel i els productes de la taula, vàrem acordar amb el permís dels no presents, que estem en condicions de repetir el dinar un altra dia.

Exposició Fotogràfica Can Mariner (La Xerrada d'en Lluís) - 13 de juny del 2023 a les 18 hores - Sant Jeroni de la Vall d'Hebron, el monestir amagat

A tots i totes, Lluís Jordà i Roselló ens farà una xerrada sobre el monestir el 13 de juny a les 18h a l'exposició de Can Mariner. En Lluís ens té acostumats a emocionants presentacions del monestir amagat. Dins dels actes que acompanyen l'exposició del nostre monestir acostumem a fer ús de les habilitats de nostre amic i historiador que ens farà viatjar per les pedres i els segles d'un racó molt interesant i poc reconegut de la nostra història. NO US PERDEU LA XERRADA, US ESPEREM!!

Capítol 3 - Tramvia Elèctric a Horta

05072022 - Horta - Tramvia a la Plaça del Mercat (Pl.Eivissa)- 1916 - Foto.Desc.- Colec. Jordi Vila Traguany.- SCAN.097   05072022 - Horta - Tramvia elèctric. Línia Pl.Urquinaona_Horta - 1930 aprox.- Foto. Desc.- Colec. Jordi Vila Traguany.-  SCAN.133 06032012-Horta-Tramvia bústia correus-1915 (Pg.Maragall)-Foto. Desc.- Colec. Jordi Vila Traguany.- trambústia_ 07042018-Horta-Tramvia 45 -Arribada a l'actual Pl.Eivissa , per carrer Fúlton -1906-Foto.Desc.-Colec. Jordi Vila Traguany.-SCAN.850 08072022 - Horta - Pg.Maragall, vist des dels Quinze. A la dreta, Torre LLobeta - 1915 aprox.- Foto. Arxiu Torre LLobeta - Colec. Jordi Vila Traguany.- SCAN.364 09042018-Horta-Plaça Maragall -1940-Foto.Desc.-Colec. Jordi Vila Traguany.- maragall40 10122022- Horta- Inauguració Tramvia a Horta - 1901 -2004- Pintura Autor. Joan Solé _Nito_-Colec. Jordi Vila Traguany.- tramvia 1901_