Associació d'amics del monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

imatges que parlen amb una breu descripció a peu de foto per situarles en el temps i en el lloc. 02052012-Horta-Pl-Eivissa-Tramvia _Tanque_-1933-Foto. Desc.- Colec. Jordi Vila Traguany.- tramtanque- SCAN.015 02052020-Horta-Tramvia de la línia 46, a la cotxera de la Avda.dels Quinze.-1960 -Foto.Desc.- Colec. Jordi Vila Traguany.- t46_8 03012018-Horta-Tramvia i Bus, per carrer Tajo-Any 1971 aprox.- Foto. Desc.- Colecc. Jordi Vila Traguany.-Imagen13 03032018-Horta-Bitllet de Tramvia -(Barcelona-Horta)-Foto. Desc.- Colec. Jordi Vila Traguany.-SCAN.452 03032018-Horta-Bitllet de Tramvia -(Barcelona-Horta)-Foto. Desc.- Colec. Jordi Vila Traguany.-SCAN.453 03032018-Horta-Bitllet de Tramvia -(Sagrera-Horta) .Posiblement fos el de vapor-Foto.Desc.- Colec. Jordi Vila Traguany.-SCAN.454 03032018-Horta-Pl. Eivissa-Tramvia 49, davant del Bar Prats-1970 apr.-Foto.Xavier Segur Arbiol.- Colec. Jordi Vila Traguany.-SCAN.461

Com a introducció transcrivim literalment del magnífic  llibre “L’Abans d’Horta” de l’editorial Efados el següent text: " L'any 1899 es constituí a Bélgica la societat Tranvías de Barcelona a San Andrés y Extensiones , que va projectar la línia de tramvia elèctric de Barcelona a Horta.  La nova línia de tramvia elèctric es va inaugurar el 1901 amb el número 46. Sortia de la plaça Urquinaona, passava pels carrers d'Ausiàs March, del Bruc i la Gran Via; travessava el passeig de Sant Joan, continuava pels carrers de la Diputació, Roger de Flor, València, Nàpols, Mallorca i Dos de Maig fins arribar al camí d'Horta des del Camp de l'Arpa, i seguia pel passeig de Maragall fins a Horta. A l'hora de decidir els traçats del recorregut hi hagué diverses variacions a causa de la dificultat del terreny a partir del carrer de Freser (camí d'Horta).  El projecte que finalment va tirar endavant va continuar pel carrer de Garrotxa -parcialment absorbit pel passeig de Marag...

DE COM UN FRARE LLEC VOLGUÉ ASSASSINAR AL PARE PRIOR FRA JAUME ROQUETA Era en aquell temps prior de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, fra Jaume Roqueta (1523-1526), període en el qual aquest prior fou objecte d’un intent d’assassinat per part d’un monjo llec del seu monestir. Poques coses coneixem al respecte, però la crònica de Sant Jeroni de la Murtra de Francesc Talet ens dona algun petit indici dels fets: “...en lo qual trienni en lo predit monestir de l’Abron per hun religiós profés del dit monestir,   instigat per lo sperit maligne, fonch ferit crudelissimament ab una destrall en lo cap. E ab un coltell (ganivet) lo volie degollar, sed omnipotens Deus non permisit (1) , però nafrà’ll en diverses parts de sa persona.” La realitat de l’agressió queda obscura, s’atribueix només a la intervenció del diable (el maligne), però queda a l’aire si havia patit algun menyspreu o retret personal per part del prior. El que queda fora de qualsevol dubte és la intencionalitat i noct...

MESTRE GILI, EL SAURÍ DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON Continuant amb les històries extraordinàries ens trobem amb l’extraordinari magisteri per a localitzar aigua d’un saurí, anomenat mestre Gili, que vivia al monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron i era molt estimat per aquells monjos per la seva saviesa. Segons es desprèn del que diu la crònica de sant Jeroni de la Murtra, escrita per Francesc Talet (+1627), en temps del quart priorat d’Agustí Sumes (1570-1571), es patí una gran sequera en el monestir de la Murtra ( gran sequedat d’aygua que hi agué en 1570 ). La qual cosa ens recorda   massa el que en l’actualitat estem patint, però anem a la crònica de fra Talet: “En aquest últim trienni del pare fra Agustí Sumes succeí en esta terra tant gran secada, que no sols les fonts, però (sinó) los pous profundíssims y de moltes aygües los faltaren les aygües y tenían un treball excessiu de anar-ne a sercar per diverses parts. Y fonch tan gran la falta d’aygüa, que aquella ...

El dia 30 de setembre, dia de Sant Jeroni, la gent dels pobles del pla de Barcelona i de la mateixa ciutat, pujava al vell monestir jerònim de la Vall d’Hebron a celebrar la seva festivitat. Aquesta jornada era coneguda per tothom com “Sant Jeroni a la muntanya” .  Aquest dia tenia lloc al monestir un conegut aplec. Els monjos donaven als visitants que traspassaven els murs conventuals una ofrena, senzilla i mengívola, que era recollida amb fruïció pels humils vilatans. En ocasions es presentava una gernació, cosa que incomodava els monjos i feia difícil acollir el gran nombre de persones que pujaven al monestir i als seus vorals.  Els barcelonins i habitants de la rodalia de la ciutat, pujaven al monestir de Sant Jeroni a passar el dia. Després de visitar el convent s’acollien als seus rodals, per dinar o berenar, aprofitant la bellesa del seu entorn i la beatitud de les seves fonts.  La popularitat d’aquesta jornada va quedar recollida per sempre més en rajo...

L’ERMITA DE SANT ONOFRE SEGONS ELS PLÀNOLS DE VICENÇ MARTORELL L’antic camí que arrancava dels voltants de les cases d’en Badia vers el coll (Collserola) per continuar després vers sant Cugat, surt molt ben recollit en el plànol de Vicenç Martorell, elaborat entre els anys 1928-1934. També fa referència a unes ruïnes que s’hi troben, si fa no fa, a mig camí, un cop deixades les cases d’en Badia i de pujada vers el coll. Un cop estudiat l’indret i la planta de les ruïnes, així com els murs del voltant, recollits i dibuixats per Martorell en el seu plànol, tot sembla apuntar que es tracta de la desapareguda ermita de Sant Onofre. La planta de l’edifici dibuixat per Martorell, deixa entreveure que estem parlant d’una estructura   de planta rectangular tancada per un absis semicircular, aquestes especials característiques no deixen cap   dubte, al meu entendre, que estem tractant d’una construcció de caire religiós més que no pas d’una de caràcter civil. La disposició d’uns ...

La Universitat de Barcelona  des de l'any 2016, poc a poc, ha anat excavant  el gran monestir santjoanista femení de Catalunya, Santa Maria d'Alguaire.  El monestir molt malmès arran de la guerra dels segadors fou abandonat finalment a la fi del segle XVII, marxant les monges a Barcelona. En definitiva el Sixena català. Cal apuntar que en el transcurs de la segona meitat del segle XX, les monges d'Alguaire i les de Sixena es van fondre en una única comunitat que va acabar la seva vida, finalment, a Valldoreix. Aquest vídeo (força casolà) ens aporta una informació interessant, la corresponent a les descobertes de les darreres campanyes arqueològiques de l'any 2022. Potser algun dia hi haurà quelcom similar a Sant Jeroni de la Vall d'Hebron? Lluís  Jordà i  Roselló Monestir Santjoanista d'Alguaire visita guiada 27/7/2022