Passa al contingut principal

Capítol 9 - HISTÒRIES EXTRAORDINÀRIES DEL MONESTIR DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON

DE COM UN FRARE LLEC VOLGUÉ ASSASSINAR AL PARE PRIOR FRA JAUME ROQUETA

Era en aquell temps prior de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, fra Jaume Roqueta (1523-1526), període en el qual aquest prior fou objecte d’un intent d’assassinat per part d’un monjo llec del seu monestir.

Poques coses coneixem al respecte, però la crònica de Sant Jeroni de la Murtra de Francesc Talet ens dona algun petit indici dels fets:

“...en lo qual trienni en lo predit monestir de l’Abron per hun religiós profés del dit monestir, instigat per lo sperit maligne, fonch ferit crudelissimament ab una destrall en lo cap. E ab un coltell (ganivet) lo volie degollar, sed omnipotens Deus non permisit (1), però nafrà’ll en diverses parts de sa persona.”

La realitat de l’agressió queda obscura, s’atribueix només a la intervenció del diable (el maligne), però queda a l’aire si havia patit algun menyspreu o retret personal per part del prior. El que queda fora de qualsevol dubte és la intencionalitat i nocturnitat amb la qual l’assassí intentà matar Jaume Roqueta.

E fonch molt gran miracle com no·l matà, car entre les deu i honze hores ans de la miganit, lo dit religiós li entrà dins la cambra hon dormie, y trobant lo dit pare en lo lit, li donà los dits colps y, en aver-lo ferit, li caygué la destrall de les mans y la lanterne ab la llum que portave e jamés la pugué trobar. Y entretant vingueren los frares que sentien la remor.”

Els frares arribaren just a temps perquè l’assassí no pogués acabar la seva feina i el van fer pres. Poc després fou jutjat i severament castigat. Malgrat tot, poc càstig va patir en prendre unes febres que van acabar amb la seva vida. Almenys aquesta és la versió oficial que ens ha arribat!

“Lo predit religiós fonch pres e sentenciat per lo capítol general de nostra orde que fos enclòs dins una sitga o fossa deval terra en lo monestir de Guadalupe. Però per les orations del dit reverent pare, qui sempre per aquell pregave, no morí ni fonch posat en la dita fossa, mas percudit y pres per gran febre morí en la enfermeria del dit monestir de Nostra Senyora de Guadalupe, rebuts tots los sagraments.”

Òbviament, com no podia ser d’una altra manera, va morir després de penedir-se de tots els pecats, els fets i també de tots aquells que havia pensat fer, però que malauradament per a ell no va poder materialitzar.

E ab molt gran dolor y contrició per los mals que fet avie, confessà davant tots los present estants que no sols al dit pare, mas a tres o quatre altres pares del dit monestir de l’Abron matar volie. Y pregà ab moltes làgrimes als qui presents estaven que escriguessen de part sua al dit reverent pare que li perdonàs i que ell confessave la sua gran maldat e iniquitat e malicie y que lo demoni que tenia ab si li havie fet fer tots los predits mals, essent ell innocent e sens culpa, la qual letra fonch ací enviada al dit reverent pare e legida públicament. O mirabilis Deus in sanctis et in operibus suis (2).

La culpa, tota per al maligne. El frare llec que havia intentat assassinar el prior, havia estat víctima d’una possessió infernal, no d’un atac de bogeria transitòria (aquest diagnòstic no s’havia inventat encara en aquell temps). Mai sabrem del tot la veritat. Sigui com sigui, el frare va acabar morint i el prior va sanar de les seves ferides i va viure encara força anys.

Car no pos dubte que per ésser estat aquest reverent pare en tota la sua vida hun espill(3) de virtuts y santedat, obtingué del Senyor ab las sues pregàries que lo seu perseguidor morís a mort regonegude y anàs en via de salvació. Lo dit reverent pare visché aprés del sobredit cas XIII anys, havie LV que tenie l’hàbit quan morí. La el·lecció del dit pare en prior d’esta casa(4), com és dit, fonch a XI de febrer de MDXXVIIII e complí son trienni ab lo qual acabà lo cap de l’esglésie(5).

Transcripció Lluís Jordà i Roselló 


NOTES

1.- Però Déu totpoderós no ho va permetre

2.- Oh Déu meravellós en santedat i en les seves obres

3.- Mirall

4.- fra Jaume Roqueta profés de la Vall d’Hebron, fou nomenat prior de Sant Jeroni de la Murtra

5.- La nau de l’església de la Murtra fou allargassada pel seus peus i incorporat un cor al primer tram de l’església.

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON I LES SEVES IL·LUSTRACIONS FINS LA FI DEL SEGLE XIX

L’existència des de temps reculats d’ermitans formant alguna mena de comunitat al voltant de Sant Genís dels Agudells, indret proper a la ciutat de Barcelona però alhora aillat, ens és coneguda documentalment des de 1386. La vall on vivien els ermitans, situada en un extrem de la serralada de Collcerola fou rebatejada de manera evocadora com a Vall d’Hebron, potser  buscant  una impossible similtud  amb suposats espais bíblics. Justament aquesta comunitat d’ermitans, fou el germen de la fundació d’un posterior monestir jerònim, feta a instàncies de   la reina Violant de Bar, després de conèixer de manera directe l’any 1392 la fama de santedat d’aquells   ermitans. Curiosament però els monjos que fundaren la nova comunitat   no foren aquests ermitans, sino uns altres procedents del monestir   jerònim valencià de Sant Jeroni de Cotalba,   d’on també procedia el   que fou el seu primer prior, Jaume Joan Ibañez o Yañez. Tot apunta que la comu...

Setena Jornada de desbrossament - les evidències - Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

Treball d'ahir Localització d'estructures de desaigua o magatzematge d'aigua annexes al distribuidor d'aigua. Ei! Bones troballes. Això és un no parar. un equip

RECERCA DE LA FONT TENEBROSA Jornades de recerca i desbrossament 28 d’abril i 26 de maig de 2024.

La Font Tenebrosa és un referent de la història del monestir de Sant Jeroni de la Vall Hebron. Es troba referenciada des de final del segle XVI en el Llibre de Costums del monestir on consta com un dels límits per les sortides dels monjos jerònims. Al llarg del temps és mencionada recurrentment per viatgers i personatges rellevants com Bernardo de Bransi, prohom del municipi d’Horta a finals del XVIII o el Baró de Maldà que la cita en diversos viatges a principis del segle XIX. (Veure cites bibliogràfiques)  Ja la segle XX quan el monestir havia estat desamortitzat i es trobava en ruïnes, són nombroses les referències per l’atracció que representava Collserola pels barcelonins. L’excursionisme pren l’espai de la font com lloc destí de sortides de joves i grans o per gaudir de la nova activitat que era l’esport o per intents d’explotació comercial de l’aigua.  L’interès de l’Associació d’Amics del Monestir de SJVH per recuperar la memòria i l’entorn del derruït mones...