Associació d'amics del monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

En diverses ocasions hem tractat des d’aquestes pàgines de l’ermita del Sant Sepulcre de la Vall d’Hebron. Hem parlat sovint de com era, o millor encara, de com podia ser, sempre en base a cròniques o descripcions antigues. Ara toca parlar del que queda. El camí original d’accés a l’indret on es trobava l’ermita del Sant Sepulcre ha quedat amb el temps completament desdibuixat. Els marges de pedra que el protegien han caigut fent gairebé impossible el seu trànsit.   La vegetació ha ocupat de nou el seu espai dificultant cada cop més l’accés a les restes de l’ermita. En les fotografies de finals de segle XIX, encara es poden apreciar damunt la carena les restes d’aquesta ermita. El sant Sepulcre fou bastit a la manera  i disposició de l’edicle del Sant Sepulcre de Jerusalem durant la primera meitat del segle XVI per un monjo de la casa anomenat  Jaume Peguera o Paguera. (1) Diverses fonts ens parlen de la seva construcció i la seva autoria. Des de Bransi (2) al canong...

Crec d'interès per a tots aquells que tenen voluntat de conèixer o estudiar més a fons la història del monestir de sant Jeroni de la Vall d'Hebron, posar a la seva disposició el contingut de la documentació que consta a l'Arxiu Diocesà de Barcelona, en relació al nostre monestir. L'any 1993, de manera coincident amb el 6è. centenari de la fundació de Sant Jeroni, Josep Maria Martí Bonet, aleshores director de l'arxiu diocesà de Barcelona, va publicar a la revista d'arxivística MEMORIA ECCLESIAE VII un detallat resum dels fons corresponents al nostre convent i que figuren en aquell arxiu. Aquesta relació (al meu entendre) del màxim interès, va aparèixer anys més tard  de manera extractada, en la Guía de Archivos de la Iglesia en España, (Barcelona 2001), publicació dirigida pel propi Josep M. Martí Bonet. Seguidament doncs, i sense descartar que pròximament publiquem també la relació apareguda l'any 1993 a MEMORIA ECCLESIAE, donem a conèixer el contingu...

Un dia 13 del mes de juliol del 2023 una colla de joves somiadors, entre inaugurar la seu social i les "neteges de la muntanya", van trobar un espai i un moment en el temps per compartir, al mes pur estil jerònim, una amanida de llenties (estil Juli) amb verdures i fruits de l'hort (de l'Àngels) maridat amb vi trepitjat per algú que no coneixem. El resultat un acord rotund que ja voldrien moltes corporacions a l'hora de elaborar els seus plans d'acció. Nosaltres després d'un debat intens però entranyable sobre la qualitat de l'ombra, l'airet, el blau del mar, el blau del cel i els productes de la taula, vàrem acordar amb el permís dels no presents, que estem en condicions de repetir el dinar un altra dia.

EL FRARE ESPECTRAL DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON Segons explica el pare Sigüenza a la seva obra, en temps que fra Mateu Blanch fou escollit prior de Sant Jeroni de la Murtra, al voltant de l’any 1532, es va produir un fet difícil d’explicar amb la raó. Fra Mateu Blanc home ja d’una certa edat, havia exercit càrrecs de reconeguda responsabilitat en diverses ocasions. Era un frare de dilatada experiència i sòlida formació religiosa motiu pel qual fou elegit prior del seu monestir. Una nit mentre caminava pel claustre de la Murtra quan ja era prior, acompanyat de fra Pere Alzina que havia estat elegit vicari i anteriorment prior de Vall d’Hebron, van ser testimonis d’un fet excepcional. L’aparició de l’espectre d’un frare de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. L’aparició era d’un frare que fou reconegut d’immediat per fra Pere Alzina, com un dels seus antics companys monjos, mentre havia estat exercint durant nou anys el càrrec de prior a Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. La figura...

EL FRARE APAREGUT Un altre dels frares que va   ser objecte d’especial reconeixement per la seva comunitat en quan a santedat, fou fra Agustí Serrano. Havia estat abans de professar en el monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron frare mendicant. Un cop va professar al monestir va optar sempre per la humilitat acceptant només ser frare llec. Fou porter de la casa molts anys rebent els hostes de la manera més hospitalària, també exercí de rellotger sense abandonar mai els seus deures religiosos encara que no li corresponguessin per la seva activitat laboral diària. Humil fins a la fi dels seus dies sempre va mantenir com a pròpia la cel·la més humida i freda del monestir, sense voler-la canviar mai per cap altra. Dormia en una pobre llitera i amb una pedra per coixí. Home d’especial santedat aconsellava tot hom que li demanava parer. Un cop un mosso de la casa va perdre una bossa que contenia set ducats i altres monedes més petites. Va demanar a fra Agustí que pregués per ...

EL FRARE QUE CONEIXIA EL MOMENT DE LA SEVA MORT El frare anònim que va escriure la Historia Breve va recollir tot un seguit d’històries que corresponien a diversos membres de la comunitat que s’havien distingit per la seva santedat. Alguns d’aquests relats van ser incorporats per Sigüenza al seu llibre sobre la història de l’orde de sant Jeroni però altres no. Vull ressenyar uns quants pel seu interès de caire fantàstic. Aquest es el cas de fra Valeri Bernat, home que va sobrepassar els cent anys i tenia una especial devoció per la mare de Déu. L’extraordinària edat l’impedia d’acudir al cor de l’església amb els altres germans, malgrat tot ell dins la seva cel·la intentava seguir la vida religiosa fent totes les oracions d’acord amb l’horari monacal. Per aquest i altres motius era visitat sovint pel pare prior. En una d’aquestes visites fra Valeri li va comentar al prior que coneixia el moment de la seva mort, preguntant-li tot seguit en quin dia de la setmana es trobaven. El p...

EL LIGNUM CRUCIS DEL BISBE JOAN MIRALLES El Lignum Crucis autenticat pel bisbe auxiliar de Barcelona Joan Miralles és l’únic objecte d’orfebreria, i alhora l’única relíquia que s’ha preservat fins avui dia del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Coneguem la seva atzarosa existència. La sagristia del monestir de Sant Jeroni va patir un greu incendi en el segle XV, cosa que va suposar la pèrdua   de moltes relíquies i el record sobre l’origen de moltes altres que es van salvar de les flames. Això va provocar desconcert en la comunitat en no saber reconèixer quines podien ser autèntiques i quines falses .   “Otras muchas relíquias dexo la misma reyna (Violant de Bar) para gua(r)necer de las quales se ha perdido el nombre, por ocasion que se pego fuego en la sacristia antigua quando aun estavan los religiosos en el monasterio antiguo, y assi se quemaron los titulos de las dichas relíquias y aun   mucha parte dellas que fue en el año de 1433, y las que quedaro...