Capítol 7 - HISTÒRIES EXTRAORDINÀRIES DEL MONESTIR DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON

EL FRARE ESPECTRAL DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON

Segons explica el pare Sigüenza a la seva obra, en temps que fra Mateu Blanch fou escollit prior de Sant Jeroni de la Murtra, al voltant de l’any 1532, es va produir un fet difícil d’explicar amb la raó. Fra Mateu Blanc home ja d’una certa edat, havia exercit càrrecs de reconeguda responsabilitat en diverses ocasions. Era un frare de dilatada experiència i sòlida formació religiosa motiu pel qual fou elegit prior del seu monestir.

Una nit mentre caminava pel claustre de la Murtra quan ja era prior, acompanyat de fra Pere Alzina que havia estat elegit vicari i anteriorment prior de Vall d’Hebron, van ser testimonis d’un fet excepcional. L’aparició de l’espectre d’un frare de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron.

L’aparició era d’un frare que fou reconegut d’immediat per fra Pere Alzina, com un dels seus antics companys monjos, mentre havia estat exercint durant nou anys el càrrec de prior a Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. La figura fantasmagòrica tot i tenir una forma desdibuixada, transparent, deixava entreveure que anava abillada amb el sac característic dels jerònims.

L’espectre del frare aparegut, de genolls, implorà de fra Pere Alzina el seu perdó. La raó, era una falta que havia comès durant el seu priorat a la Vall d’Hebron. Fra Pere Alzina el va perdonar davant la sorpresa de fra Mateu Blanc i seguidament la imatge fantasmagòrica va desaparèixer.

Al cap de poca estona, un emissari vingut del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron va donar notícia de la mort del frare que poca estona abans s’havia aparegut a fra Pere Alzina.⁽¹¹⁾ El motiu de fer arribar la notícia tan ràpidament al monestir germà era habitual, car entre els dos convents s’havien girat mútuament cartes d’agermanament que comportaven el fet de fer misses en record dels frares difunts d’ambdós monestirs.

 

NOTES

11- ...siendolo a la sazon fray Mateo Blanc (prior) murio un religioso en Val de Hebron, salia el siervo de Dios de su celda para yr a visperas, y yvan juntos el (fra Pere Alzina) y el Prior. Apareciole el religioso difunto, pusose de rodillas a sus pies y juntas las manos le dixo, con clares palabras: Padre mio en este punto acabo de espirar, y partir desta vida y voy a dar cuenta de mi al tribunal de Iesu Christo, siendo vos Prior de Val de Hebron y vuestro subdito hize, y dixe, tal cosa contra lo que vos mandavades, y no os satifize como estava obligado, ha me dado Dios licencia para que os venga a pedir perdon, ruego os humildemente que me perdoneys, y rogueys por mi a nuestro Señor. Turbaronse un tanto entrambos con la vision extraordinària, y con la angustia en que vieron al difunto, quando dezia esto. Respondio el Santo Varon: Hermano aquí està mi Padre Prior, que rogara a Dios por Vos, y yo de todo coraçon os perdono, y suplico a nuestro Señor Iesu Christo, que pues tuvo por bien morir en la Cruz por redimir-nos tenga por bien perdonaros por su mi misericòrdia, y daros luego su gloria, como la desseo para mi. Levantose luego el frayle, y hizo una profunda inclinacion a los dos Santos, y desaparició luego. De allí a poco mas de hora y media, llego un moco de la casa de Valde Hebron, con el aviso de la muerte de aquel religioso, para que se cumpliessen con el los sufragios de hermandad que tienen entre si aquellos dos conventos, y dixo como avia espirado al punto que allí avia aparecido. SIGUENZA, José de fra. Pàgs. 701-702. Libro Quarto de Historia. Historia de la Orden de San Jeronimo. Madrid 1605.

Transcripció Lluís Jordà i Roselló 

BIBLIOGRAFIA

AMADES, Joan . Auca de les funcions de Barcelona. Auques Comentades II. Tallers Gràfics Hespería. Barcelona sense data

AMADES, Joan. Excursió llegendària pel Pla de Barcelona. Biblioteca de Tradicions Populars 3. Ed. facsímil. Generalitat de Catalunya. Barcelona 2001.

ANÒNIM. Historia breve de la fundacion del monasterio de San Hyeronimo de la Val deHebron y de las cosas notables de-él. Manuscrit C-III. Biblioteca Archivo del monasterio de San Lorenzo del Escorial.

FONTOBA i SOGAS, Juli. De les fonts de Collserola. La Punxa. Barcelona 2010.

RIUTORT, Josep M. Historia y Leyenda de las Fuentes Urbanas de Barcelona. Monografias Históricas de Barcelona. Editorial MIllà. Barcelona 1946.

SIGUENZA, José de fra. Historia de la Orden de San Jeronimo. Madrid 1605.

VILLANUEVA,Jaime. Viaje literario a las Iglesias de España. Vol XIX. Viage a Barcelona y Tarragona. Imprenta dela Real Academia de la Historia. Madrid 1851.