Capítol 6 - HISTÒRIES EXTRAORDINÀRIES DEL MONESTIR DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON

EL FRARE APAREGUT

Un altre dels frares que va  ser objecte d’especial reconeixement per la seva comunitat en quan a santedat, fou fra Agustí Serrano.

Havia estat abans de professar en el monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron frare mendicant. Un cop va professar al monestir va optar sempre per la humilitat acceptant només ser frare llec. Fou porter de la casa molts anys rebent els hostes de la manera més hospitalària, també exercí de rellotger sense abandonar mai els seus deures religiosos encara que no li corresponguessin per la seva activitat laboral diària.

Humil fins a la fi dels seus dies sempre va mantenir com a pròpia la cel·la més humida i freda del monestir, sense voler-la canviar mai per cap altra. Dormia en una pobre llitera i amb una pedra per coixí. Home d’especial santedat aconsellava tot hom que li demanava parer.

Un cop un mosso de la casa va perdre una bossa que contenia set ducats i altres monedes més petites. Va demanar a fra Agustí que pregués per ell a fi i efecte de poder recuperar-la. El bon frare li va dir que pregués a Déu i que es proposés donar als pobres la moneda petita. No va trigar gaire a trobar-la, actuant tal i com li havia recomanat fra Agustí.

Va portar l’hàbit jerònim 45 anys. Va morir el mes de desembre de 1545. Després de la seva mort es va produir un altre fet extraordinari. Després de mort fra Agustí es va aparèixer a una dona de gran esperit religiós que vivia en el monestir de Sant Tomàs de la ciutat de Vic, convent molt allunyat del de Sant Jeroni. La bona dona malgrat no haver-lo vist més que una sola vegada el va reconèixer i li va preguntar com es trobava. El monjo li va respondre que es trobava al Purgatori, perquè malgrat haver lluitat tota la seva vida contra les temptacions del dimoni, en alguna ocasió havia caigut en pecat de supèrbia. El frare malgrat tot es sentia feliç perquè creia que no trigaria gaire a estar en la gloria del Senyor, motiu pel qual li demanava a aquella pietosa senyora que recés per ell per fer més breu la seva estada al Purgatori. ⁽¹⁰⁾

Transcripció Lluís Jordà i Roselló 

^NOTES

10.- ANÒNIM. Historia breve de la fundacion del monasterio de San Hyeronimo de Val de Hebron y de las cosas notables de-él. Manuscrit. Real Biblioteca de San Lorenzo del Escorial.

BIBLIOGRAFIA

AMADES, Joan. Auca de les funcions de Barcelona. Auques Comentades II. Tallers Gràfics Hespería. Barcelona sense data

AMADES, Joan. Excursió llegendària pel Pla de Barcelona. Biblioteca de Tradicions Populars 3. Ed. facsímil. Generalitat de Catalunya. Barcelona 2001.

ANÒNIM. Historia breve de la fundacion del monasterio de San Hyeronimo de la Val deHebron y de las cosas notables de-él. Manuscrit C-III. Biblioteca Archivo del monasterio de San Lorenzo del Escorial.

FONTOBA i SOGAS, Juli. De les fonts de Collserola. La Punxa. Barcelona 2010.

RIUTORT, Josep M. Historia y Leyenda de las Fuentes Urbanas de Barcelona. Monografias Históricas de Barcelona. Editorial MIllà. Barcelona 1946.

SIGUENZA, José de fra. Historia de la Orden de San Jeronimo. Madrid 1605.

VILLANUEVA,Jaime. Viaje literario a las Iglesias de España. Vol XIX. Viage a Barcelona y Tarragona. Imprenta dela Real Academia de la Historia. Madrid 1851.