Capítol 4 - HISTÒRIES EXTRAORDINÀRIES DEL MONESTIR DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON

EL LIGNUM CRUCIS DEL BISBE JOAN MIRALLES

El Lignum Crucis autenticat pel bisbe auxiliar de Barcelona Joan Miralles és l’únic objecte d’orfebreria, i alhora l’única relíquia que s’ha preservat fins avui dia del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Coneguem la seva atzarosa existència.

La sagristia del monestir de Sant Jeroni va patir un greu incendi en el segle XV, cosa que va suposar la pèrdua  de moltes relíquies i el record sobre l’origen de moltes altres que es van salvar de les flames. Això va provocar desconcert en la comunitat en no saber reconèixer quines podien ser autèntiques i quines falses.

 “Otras muchas relíquias dexo la misma reyna (Violant de Bar) para gua(r)necer de las quales se ha perdido el nombre, por ocasion que se pego fuego en la sacristia antigua quando aun estavan los religiosos en el monasterio antiguo, y assi se quemaron los titulos de las dichas relíquias y aun mucha parte dellas que fue en el año de 1433, y las que quedaron se pusieron todas juntas dentro de un reliquiario muy precioso, y son muchas estas relíquias que allí estan.”

Gairebé cent anys després, ja en ple segle XVI, l’any 1530, el prior del monestir de Sant Jeroni es va adreçar al bisbe auxiliar de Barcelona i bisbe de Tessalònica, Joan Miralles, a fi i efecte que mitjançant una cerimònia solemne donés carta de fe de les relíquies que havien perdut el seu rètol identificador de resultes de l’incendi de l’any 1433.

La cerimònia per validar les relíquies de les quals s’havia perdut memòria va ser recollida per l’autor anònim de la Historia Breve de la Fundación del Monasterio de San Hyerónimo de Val de Hebron. Manuscrit conservat a dia d’avui a la Biblioteca del Reial Monestir de San Jerónimo del Escorial.⁽⁷⁾

“Tambien ay otro Lignum Crucis engastado en otra cruz mayor a esta de plata, y esta està provada también con otras relíquias de las quales como se dudasse por su antiguedad si eran verdaderas, o, no porque no tenian en casa escriptura dello por ende un Obispo de Thesalonica llamado Don Joan Miralles, a peticion del Prior y convento quiso hazer prueva de dichas relíquias con solemnidad que en semejantes casos se suele fazer, y dixo primero Missa, y despues poniendo un brasero con carbones bivos sobre el altar Mayor puso muchas de las relíquias de que se dudava salvo las que dieron las Reynas porque desas no tenian duda y sobre las brasas y fuego, y las mas dellas se quemaron y convirtieron en cenizas, y dellas solo quedo este otro Lignum Crucis que nunca se quemó, un huesso de San Lazaro y otro de Santa Ursula y una costilla de uno de los Santos innocentes que todas estas quedaron sin lesion y muy enteros”.

Del Lignum Crucis donat per la reina Maria, així com de les altres relíquies de les quals es tenia constància que havien estat donades per les reines (Violant de Bar i Maria de Castella), no es dubtava de la seva autenticitat, com assenyala el manuscrit, però si de la resta.

El detall de la cerimònia ens sembla del màxim interès antropològic, i queda perfectament explicada per l’autor anònim. El bisbe Miralles, després de celebrar missa, va fer posar damunt de l’altar major de l’església un braser amb brases de carbó enceses, sobre les quals va fer dipositar les relíquies. Les relíquies que no es van cremar van ser considerades autèntiques i verificades pel mateix bisbe Joan Miralles. Un os de Sant Llatzer, un altre de Santa Úrsula, una costella dels sants innocents i un Lignum Crucis del qual no es tenia constància de qui havia estat el seu donant.

En no cremar-se el Lignum Crucis, ningú va dubtar de la seva autenticitat i per la seva importància, a instàncies del propi bisbe Miralles, va ser incorporat en un reliquiari de nova construcció, en forma de creu, que encara a dia d’avui es conserva.

“Y hecho esto tubieron las estas relíquias por muy verdaderas con este testimonio y milagro, y en hazimiento de gracias llevaron las dichas relíquias de allí haziendo procession con Te Deum Laudamus, y acabada la procession las pussieron en la sacristia con las demas, y son tenidas en mucha devocion; y desto ay testimonio y escriptura en la misma sacristia firmado de mano del mismo Arçobispo de Thesalonica fecho a 3 de octubre de 1530.”

Tomba del bisbe auxiliar de Barcelona Joan Miralles. Església de sant Jeroni de la Murtra

Aquesta escriptura que es guardava a la sagristia es va perdre malauradament arran de la desamortització. No obstant això, el Lignum Crucis autenticat pel bisbe Joan Miralles es va preservar i la filactèria que envoltava la creu reliquiari del LIgnum Crucis, feta a instàncies del bisbe Miralles, confirma aquest extrem. El Pare Jaime Villanueva, en la visita que va fer al monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, a principis del segle XIX, va transcriure de manera integra la filactèria que aleshores encara es conservava completa. A dia d’avui només es conserva de manera parcial. 

“un lignum crucis con este letrero: hoc lignum S. Crucis a R. Domino Archiepiscopo Miralles rite examinatum. Per ignem examinatum fuit anno Domini M.D.XXX., VI nones octubris.....al laudem et gloria Dei.” ⁽⁸⁾

En definitiva, el Lignum crucis reconegut pel bisbe Miralles, va sobreviure als sacs repetits que va patir el monestir l’any 1697, a l’incendi de l’any 1808 per les tropes napoleòniques, a la desamortització del trienni liberal i la posterior de 1835, a la setmana tràgica de 1909 i també a la guerra civil de 1936-1939. Finalment, cal assenyalar que ja durant el segle XXI aquesta relíquia custodiada a la sagristia de la parròquia de Sant Joan d’Horta va patir un nou incendi, perdent-se molts dels elements allà guardats, però salvant-se novament i gairebé de manera exclusiva, el Lignum crucis de Sant Jeroni.

A la fi arribem a la conclusió que si algun Lignum Crucis pot ser autèntic, el de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, hauria de ser un d’ells, sense cap mena de dubte.

Lignum Crucis de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Segle XVI

Transcripció Lluís Jordà i Roselló 

NOTES

7.- ANÒNIM. Historia breve de la fundacion del monasterio de San Hyeronimo de Val de Hebron y de las cosas notables de-él. Manuscrit. Real Biblioteca de San Lorenzo del Escorial.

8.- VILLANUEVA, Jaime. Viaje literario a las Iglesias de España. Vol XIX. Viage a Barcelona y Tarragona. Imprenta de la Real Academia de la Historia. Madrid 1851.

BIBLIOGRAFIA

AMADES, Joan. Auca de les funcions de Barcelona. Auques Comentades II. Tallers Gràfics Hespería. Barcelona sense data

AMADES, Joan. Excursió llegendària pel Pla de Barcelona. Biblioteca de Tradicions Populars 3. Ed. facsímil. Generalitat de Catalunya. Barcelona 2001.

ANÒNIM. Historia breve de la fundacion del monasterio de San Hyeronimo de la Val deHebron y de las cosas notables de-él. Manuscrit C-III. Biblioteca Archivo del monasterio de San Lorenzo del Escorial.

FONTOBA i SOGAS, Juli. De les fonts de Collserola. La Punxa. Barcelona 2010.

RIUTORT, Josep M. Historia y Leyenda de las Fuentes Urbanas de Barcelona. Monografias Históricas de Barcelona. Editorial MIllà. Barcelona 1946.

SIGUENZA, José de fra. Historia de la Orden de San Jeronimo. Madrid 1605.

VILLANUEVA,Jaime. Viaje literario a las Iglesias de España. Vol XIX. Viage a Barcelona y Tarragona. Imprenta dela Real Academia de la Historia. Madrid 1851.