Associació d'amics del monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

En el llibre manuscrit de Costums del monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron, custodiat a la Biblioteca de Catalunya, surten  referides totes les obligacions i deures dels monjos en relació als  diferents càrrecs que tenien encomanats dins el monestir. Avui referim de manera integral, tal i com queden recullits a l'esmentat llibre, els costums dels sagristà, un dels càrrecs més importants dins del monestir. Lluis Jordà Costumas del Sagristà Lo Sagristà te carrech de guardar las Reliquias, y tota la plata y ornaments, tapiceria, catifes y tota la altra roba que serveix a la Iglesia, y altars. Te las claus de totes las cosas que à son carrech de guardar, y de la Iglesia, accepta(t) las dos clauhetes de las Reliquias que no estan guarnidas, las quals han de estar a la caixa de la comunitat. Ha de obrir, y tancar las portes de la Iglesia, à son lloch, y temps, y als vespres  quant tanca las portes ha de regonexer debaix los altars. Sempre que la porta de la Iglesia ...

  La nissaga Finestres i de Monsalvo Difícilment podia suposar Pere Joan Finestres, advocat de Barcelona, originari d’Agramunt i membre del Consell de Cent de la ciutat durant la guerra dels nous anys (1688-1697), que els seus set fills barons convertirien el cognom Finestres en un dels més apreciats intel·lectualment de la Catalunya del segle XVIII. A la mort del pare (1715), sis dels set fills van escollir un futur dins de la carrera eclesiàstica amb l’excepció del primogènit Josep Finestres i de Monsalvo. Josep Finestres va ser un jurisconsult de gran renom a l’època dirigint com a rector la Universitat de Cervera en diferents moments de la seva trajectòria, sempre vinculada a la docència com catedràtic dins d’aquesta universitat. Excel·lí en l’estudi del dret romà, també en l’epigrafia i la història grega i romana. Poliglota, parlava diverses llengües, català, francès, alemany, italià, castellà així com el grec i el llatí, llengua aquesta última en la que escriví la major...

  Sovint he asseverat, sense el coneixement suficient, que els monjos de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron tenien  més cura de l'Arxiu que de la Biblioteca. Aquesta observació venia determinada per la coneguda estretor econòmica, gairebé endèmica que patia el monestir, cosa que feia que tinguessin un alt interès per mantenir ben resguardada tota la documentació relativa a rendes i censals. També apuntava en aquest sentit el fet que en el llibre de Costums del Monestir no apareix la figura del bibliotecari i si en canvi la d'arxiver. No obstant, rastrejant les escadusseres informacions que a dia d'avui podem obtenir a partir de diverses fonts, tot apunta que aquesta primera impressió no és del tot correcte. Ja en el llibre de  Costums del Monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron , en l'apartat relatiu a Costums del P. Prior denota un interès significatiu per recuperar els llibres propietat dels monjos morts,  sempre previ anàlisi de la seva qualitat o estat...

  Dibuixos de Eudald Canibell 2a. meitat s segle XIX. (aprox 1875/1876) Els dibuixos documenten un fet observable i que pot crear debat. La primera fotografia hi ha escrit " Ruinas de St. Geroni Vall d'Hebron - Abans de fer la carretera ". Això ens explica que la carretera encara no passava pel mig del monestir i per tant el trajecte cap a la corba de la paella és posterior. A més a més queda palès en les dos portes-arcades, una al primer dibuix i l'altra al segon dibuix a la dreta, que aquestes delimiten el recinte del convent. La "carretera" fins aquell moment passava pel davant de la porta del monestir, a la primera foto, i s'enfilava esquerra amunt pel costat de les cases d'en Badia cap a Vista Rica sense passar per el recinte del monestir. Compilat per  Lluís Jordà i Roselló

Són molts els historiadors que han escrit d’aquest, nostre estimat territori, d’antic anomenat Els Agudells, dels seus edificis religiosos, temples i ermites, dels masos i les fonts.  No són tants però, els que han tractat en els seus textos de l’antic camí romà, que tot travessant el Coll de S’erola, unia l’antic Castro Octavianus, amb Barcelona. En tractar aquest tema, tots els historiadors coincideixen això sí, en la seva existència. Al llarg dels segles, alguns dels seus trams, han estat coneguts des de Barcelona, amb els noms que anaren canviant amb el pas del temps, i dels llocs per on transcorria, així doncs, ha estat conegut com: Cami de Jesús, de Gràcia, de Vallcarca, de Sant Genís, dels Agudells, de Sant Jeroni de la muntanya, o de la Vall d’Hebron, camí de Collserola, de Gausach, de la font Groga, de Sant Medí, de la Mare de Déu del Bosc, de Sant Adjutori, de la Torra Negra,de Sant Cugat.  Agustí Duran i Sanpere, a Barcelona, i la seva Història l’anomena ...

        L’hotel Sant Jeroni (Foto- Col·lecció Jordi Vila T.) Son moltes les implicacions i influències del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron a l’entorn. A mig camí del Tibidabo, just abans d’arribar a la benzinera, que roman estratègicament sobre les ruïnes del monestir, trobem a mà esquerre uns edificis. El més gran al 2010 va merèixer la seva menció al llibre “ Inhòspits” del periodista Joan Valls, llibre on recull una llarga llista d’indrets interessants abandonats. Tot i que en Joan apunta, al llibre, d’un pla per restaurar l’edifici, des d’aquesta atalaia del 2021 podem assegurar de que és difícil ara identificar un hotel en la ruïna actual. L’hotel, avui. Font:  Web del llibre  Inhòspits. L’hotel, fundat al darrer terç del segle XIX, encara se’n conserva la estructura principal en peus. Va ser amb la construcció de la carretera de la Rabassada que és va construir i fundar. Aviat es va convertir en una destinació de l’alta burgesia am...

  Dels molts viatgers il·lustrats del segle XVIII que van visitar Sant Jeroni de la Vall d'Hebron ho ha estat Antonio Ponz que en el seu Viatge a España fa referència a la seva visita al nostre monestir. VIAGE A ESPAÑA  TOMO XIV Carta Tercera Fent referència a la visita que feu el P. Catmo (alias el Vago italiano) a Sant Jeroni: " Pone en las nubes el cultivo de la campaña, y sobre todo la frondosidad, y ameno sitio del Monasterio de Val de Hebrón..." Evidentment Ponz visità el cenobi, un cop conegudes les bones referències que havia llegit del P. Caymo: "Salí de Barcelona, y á media legua llegué al Monasterio de S. Gerónimo, llamado Valdebron, en la cordillera que corre por entre poniente y norte de la Ciudad. Está situado dicho monasterio en un vallecito muy frondoso, con vista desembarazada de la ciudad, al mar, a la campiña. Todo aquel distrito se halla revestido de diferentes árboles, y arbustos, que lo hacen sumamente agradable. El reverendo Caimo lo ...