Associació d'amics del monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

  L’orientació dels altars de les esglésies vers orient venia condicionada per la situació geogràfica de Jerusalem, eix vertebrador del cristianisme i punt central que marcava la disposició estructural dels  temples, al marge de l’indret escollit on s’havien d’erigir. L’orientació vers la sortida del sol   era habitual en els temples romànics,   amb els altars alçats vers la sortida del sol. A Catalunya el sol surt per orient, també marca el punt clau origen del cristianisme . El sol naixent il·luminava l’altar després de penetrar pel finestral de l’absis,   com un símbol de la presència divina a l’interior del temple. Si bé aquesta situació es pot considerar habitual en les esglésies romàniques, les construccions de períodes posteriors no sempre es cenyien a aquesta simbologia.   Les   alteracions estructurals de les primitives esglésies romàniques es percebien de manera palpable quan un temple romànic havia patit en virtut d’una reconstrucció, am...

Anthonis Van Den Wyjngaerde fou un dibuixant de paisatges i vistes-mapa de ciutats  flamenc contractat pel  monarca espanyol Felip II per a realitzar un inventari gràfic de les principals ciutats i punts fortificats de la  Corona de Castella i de la Corona d'Aragó . (Viquipèdia) Gràcies a aquest encàrrec podem gaudir d'aquest espectacle de dibuix en colors. La data està inclosa al dibuix, 1563, i signat per l'autor. Els detalls que hi dibuixa podem dedicar-li temps i lupa per descubrir els racons de la ciutat, drassanes, esglesies, rambla, muralla, horts i rodalies .... Llástima que les ganes de veure Sant Jeroni de la Vall d'Hebron no es tradueixin en realitat ....   Font: Colec. Jordi Vila T.-Wyngaerde_Barcelona_1563

  En un anterior apunt al bloc (16.05.2021), en què parlàvem de l’exili de l’abat del monestir de Sant Cugat, Antoni de Solanell i Montellà, penúltim president de la Generalitat abans del decret de Nova Planta, explicàvem com aquest monestir benedictí va adquirir el castell de la Torre Negra, gràcies a l’acord arbitral sobre els deutes contrets entre el monestir de Sant Jeroni i el de Sant Cugat. Això es va produir com a conseqüència directa dels préstecs que aquest abat exiliat al monestir jerònim va fer a la comunitat, sempre mancada de rendes profitoses. Efectivament, el monestir de Sant Cugat va comprar Torre Negra en el transcurs de la fi del primer terç del segle XVIII, després de l’acord sobre el muntant del deute dels jerònims amb els   benedictins de Sant Cugat, concòrdia signada entre ambdós monestirs el 6 de setembre de 1727. Com assenyalàvem a l’apunt, la quantitat exacta del deute no se sap, però havia de ser molt important perquè es destinà íntegrament a la c...

  Adjuntem una troballa del nostre company Juli Fontoba. El Mapa on hi ha marcat els dos monestirs Jeronis, Sant Jeroni de la Murtra i Sant Jeroni de la Vall d'Hebron. Com a curiositat adjuntem un text de Marc Pons que documenta el Mapa i li afegeix un context molt interessant. "L’any 1714, Felip V havia dividit Catalunya en nou “ corregimientos ”. I l’any 1814 -un segle després- Ferran VII, va confirmar el traçat del mapa borbònic del seu besavi Felip V.  La cartografia dibuixada pel botifler comte de Darnius el 1716, era plenament vigent el 1816.  Els mapa del “ corregimiento ” de Barcelona, per exemple, es un mal acudit que posa de relleu tant la imbecil·litat com l’atavisme borbònics: a la vall del Llobregat; Olesa, per exemple, no va ser incorporada dins els límits de Barcelona o de Vilafranca, sinó al de Mataró." Per a més informació adjunto el link de Marc Pons a El Nacional. Mapes (i 3): així veia Catalunya Ferran VII (elnacional.cat)

  Fra Miquel Comalada va ser un dels autors de caire religiós més llegits a principis del segle XVI. El seu llibre l’Espill de la vida religiosa , més conegut en llengua castellana amb la denominació popular de El Desseoso, es va convertir en un autèntic bestseller a l’època. Tot i l’anonimat original de l’obra, publicada en català per primer cop l’any 1515, al cap de pocs anys ja li fou atribuïda l’autoria a fra Miquel Comalada. Com es va poder constatar a l'edició castellana impresa a Lisboa l'any 1541, en la que com a colofó de l'obra apareix per primer cop el seu nom, en clara referencia al seu autor: " Llamávase Fr. Miquel Comelada del convento de Valle de Hebrón ". Malgrat aquesta precisa atribució, l’autoría de l’ Espill continuà sent objecte de controversia entre els estudiosos de l’obra.  El gran historiador de l’orde jerònim, el Pare José de Sigüenza, confirmava a principis del segle XVI la identitat de l’autor de l’Espill, concretament en el Capítol...

La humilitat dels frares jerònims i la seva disposició innata a l’anonimat, ha fet que molts dels monjos il·lustres que poguessin haver viscut en el monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron hagin restat completament desconeguts. Per aquesta raó és significativa la importància de la seva petja, quan un dels monjos és àmpliament reconegut per la seva pròpia comunitat en motiu dels serveis prestats al monestir. Aquest seria el cas de Jeroni Onofre o Onofrio, cognom aquest darrer que devia tenir aquest monjo llec del qual vam parlar al seu dia en reconèixer la seva autoria com a constructor de l’ermita de Sant Onofre. Jerónimo Onofrio, natural del regne de Granada, servidor del rei Ferran el Catòlic i reconegut matemàtic i docte enginyer. Un monjo molt especial al servei del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. D’aquest humil frare sabem que fou ell qui dissenyà i executà, no tan sols l’ermita de Sant Onofre, sinó també, una de les obres d’enginyeria cabdals del monestir...

  Adjunto una fotografia del panteó reial del Monestir de Poblet actualment en reconstrucció. Veieu la tomba de Violant de Bar, fundadora del nostre monestir a l'any 1393, al costat del seu marit i rei Joan el Caçador. Toni Barriendos Violant de Bar