Passa al contingut principal

TORNEM A PARLAR DE FRA MIQUEL COMALADA

 

Fra Miquel Comalada va ser un dels autors de caire religiós més llegits a principis del segle XVI. El seu llibre l’Espill de la vida religiosa, més conegut en llengua castellana amb la denominació popular de El Desseoso, es va convertir en un autèntic bestseller a l’època. Tot i l’anonimat original de l’obra, publicada en català per primer cop l’any 1515, al cap de pocs anys ja li fou atribuïda l’autoria a fra Miquel Comalada. Com es va poder constatar a l'edició castellana impresa a Lisboa l'any 1541, en la que com a colofó de l'obra apareix per primer cop el seu nom, en clara referencia al seu autor: "Llamávase Fr. Miquel Comelada del convento de Valle de Hebrón". Malgrat aquesta precisa atribució, l’autoría de l’Espill continuà sent objecte de controversia entre els estudiosos de l’obra. 

El gran historiador de l’orde jerònim, el Pare José de Sigüenza, confirmava a principis del segle XVI la identitat de l’autor de l’Espill, concretament en el Capítol XVIII del llibre II de la tercera part de la seva Historia de la Orden de San Jerónimo (1605): 

"También pudiera poner en este catálogo el santo fray Miguel Comelada, autor de aquel librillo que se estimó tanto en Espanya llamado el desseoso, que no descubre poco el buen gusto de su autor en cosas morales y santas, e hizo memoria de este siervo de dios un hombre docto de aquel tiempo en unos versos que andan en compañía de los comentarios de los Distihcos de Michael Verino, y los que conocieron su trato, y el gran exemplo que dio siempre  en aquel convento, le estimaron mucho."

Hores d’ara, sabem amb tota seguretat d’on va treure aquesta informació el Pare José de Sigüenza, i no és més que del contingut del manuscrit de la Historia Breve de la Fundación del monasterio de San Hyerónimo del Valle de Hebron. Manuscrit aquest, redactat i acabat l’any 1595 per un monjo anònim de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, que va servir a Siguenza de base per explicar la història, personatges i efemèrides del nostre monestir.

Posant de relleu el que diu aquest autor anònim sobre fra Miquel Comalada en el seu manuscrit, avui a la Biblioteca de l’Escorial, complementem el que vam assenyalar en un anterior apunt al nostre  bloc (1) sobre aquest autor de tanta anomenada:

“El padre fray Miguel Comelada fue natural de la villa de Servera muy nombrada y conoscida en Cataluña hizo profession a 2 de Julio de 1511 fue hombre de grande ingenio y poeta muy famoso. Este religioso fue el que compuso el libro comunmente llamado el Desseoso segun que dello ay tradicion muy Antigua; y juntamente se halla en las escripturas desta casa, y pues en el dicho libro se descubren bien su ingenio, no tengo para que me detener en le alabar...”

La polèmica històrica existent al voltant d’aquest frare jerònim pot acabar per tant definitivament tancada, fra Jeroni Comalada va ser l’autor de l’Espill de la vida religiosa, obra coneguda popularment com El Desitjós. El seu afany d’anonimat va quedar trencat quan aquesta va esdevenir una obra famosa.

tuvo tambien muchas virtudes y santidad que lo hizieron mas esclarecido

 

NOTA

1.- Veure contingut de l’apunt al bloc anomenat FRA  MIQUEL COMALADA  de l’Associació d’amics del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron.  També per conèixer el seu impacte intel·lectual en el món religiós de l’època recomanem l’apunt del mateix bloc,  SANT IGNASI DE LOIOLA, DE SANT CEBRIÀ D’HORTA A LA VALL D’HEBRON.

Lluís Jordà i Roselló


Spill de la vida religiosa, llibre imprès per Joan Rosembach a Barcelona, a XX d’octubre de 1515

BIBLIOGRAFIA

ANÒNIM. Historia breve de la fundación del Monasterio de Sant Hyerónimo de Val de Hebron y de las cosas notables del. Manuscrit. Real Biblioteca de san Lorenzo del Escorial. Sant Jeroni de la Vall d’Hebron 1595.

FONT I BOVER, August. L'autor callà son nom. Miscel·lània Joan Veny. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 2005.

RIQUER/COMAS/MOLAS. Història de la Literatura Catalana Volum IV. 5a edició. Barcelona 1993.

RUBIÓ I BALAGUER, Jordi. Humanisme i Renaixement. La Cultura catalana del Renaixement a la decadència. Pag 136.  Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 1990

SIGÜENZA, José fra. Historia de la Orden Jerónima. Imprenta Real. Madrid 1605.

TORRES AMAT, Fèlix. Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes. Imprenta de J. Verdaguer. Barcelona 1836

VALSALOBRE, Pep. De l'Spill de la vida religiosa al Desitjós. Una novel·la  al·legòrica del segle XVI.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

SANT JERONI A LA MUNTANYA - COMENTARIS DE JOAN AMADES

EXTRETS DEL LLIBRE AUCA DE LES FUNCIONS DE BARCELONA  Aquest dia tenia lloc un aplec al convent   de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, situat a mig aire de la muntanya del Tibidabo, vers el cantó de Tramuntana, damunt el vell camí de la Rabassada i de Vista-rica, a la carena de Collcerola. Era molt concorregut perquè marcava la darrera sortida camperola de l’any. Hi anaven els qui patien de l’estómac, per poder beure aigua   de la Font del Bacallà, a la qual eren atribuïdes grans virtuts digestives. La gent deia que coïa el menjar amb gran pressa. Segons la veu popular, si hom posa un bacallà sencer sota el seu raig, al cap de dues hores s’ha dissolt tot, és a dir, se l’ha menjat completament, i no en resta sinó l’espina. La fadrinalla del braç arremangat anaven a dinar a la Font Tenebrosa per veure si en sortia el diable; perquè, segons dir de la gent, dóna a l’infern. Les nits de gran tempesta en sortia en Banyeta amb la cua tota   enravenxinada i se’n baixava   muntanya avall a

L'HOSPITAL DE POBRES DE SANT JERONI DE LA VALL D'HEBRON

Els ordres religiosos cristians incloïen l'Hospitalitat i l'Atenció als malalts, en seu sentit caritatiu i pietós. El monestir atenia i oferia hospitalitat, donava aixopluc i menjar als pobres i peregrins, transeünts i malalts del l’antic camí de Collserola que passava pel davant del monestir. Els allotjava i alimentava "ab la charitat acostumada" en especial en l'aplec que s'organitzava la diada de Sant Jeroni, el 30 de setembre, en que n'hi pujaven en gran nombre, superior al centenar. Si bé una provisió del rei Joan II, del 12 de novembre del 1478, obligava els vianants a desviar-se del monestir per anar a Sant Cugat, amb un ban o crida pública sota pena de mil florins de multa. Document que Josep Fiter recollia de l'antic arxiu del monestir i publicà el 1875: "Davant n(ostr)a Ma(gesta)t es stat exposat humilment p(er) part del prior e frares del monestir de sent Jeronim appellat de la val de bron situat en lo territori de la dita ciutat co

El primer Aplec de Sant Jeroni del primer aniversari de la nostra Associació

  El primer Aplec de Sant Jeroni del primer aniversari de la nostra Associació l'hem fet al centre Cívic casa groga. Participant del seu 30è aniversari, i presentant-nos al barri. He de dir amb molt cordial acceptació i amb ganes d'ajudar-nos per part de les altres associacions, col.lectiu Agudells -no cal dir-, Associació de veïns, Associació de Joves...simpatitzant i col.laborant amb els nostres objectius, que també són del barri. Ens ha presentat el Colectiu Agudells, en Juli, i en nom dels Amics, jo mateix (l'Oriol)  he exposat que avui era també el dia de Sant Jeroni, el nostre primer aniversari com associació, i els nostres objectius. L'acte es va celebrar a l'exterior del Centre Cívic a les 19:30 hores. AAMSJVH