Passa al contingut principal

L’AJUNTAMENT DE SANT CUGAT DEL VALLÈS COMPRA LA TORRE NEGRA

 

En un anterior apunt al bloc (16.05.2021), en què parlàvem de l’exili de l’abat del monestir de Sant Cugat, Antoni de Solanell i Montellà, penúltim president de la Generalitat abans del decret de Nova Planta, explicàvem com aquest monestir benedictí va adquirir el castell de la Torre Negra, gràcies a l’acord arbitral sobre els deutes contrets entre el monestir de Sant Jeroni i el de Sant Cugat. Això es va produir com a conseqüència directa dels préstecs que aquest abat exiliat al monestir jerònim va fer a la comunitat, sempre mancada de rendes profitoses.

Efectivament, el monestir de Sant Cugat va comprar Torre Negra en el transcurs de la fi del primer terç del segle XVIII, després de l’acord sobre el muntant del deute dels jerònims amb els  benedictins de Sant Cugat, concòrdia signada entre ambdós monestirs el 6 de setembre de 1727.

Com assenyalàvem a l’apunt, la quantitat exacta del deute no se sap, però havia de ser molt important perquè es destinà íntegrament a la compra de Torre Negra per part del monestir de Sant Cugat, així com també per a l’adquisició dels drets sobre la Quadra de Vilanova.

La desamortització fou un cop mortal per al monestir santcugatenc, passant les seves propietats a mans privades, entre elles la Torre Negra, que va passar a ser patrimoni de la família Rabadà, propietària d’aquest immoble fins a la seva recent compra per part de l’ajuntament de Sant Cugat.

Aquest magnífic castell medieval transformat en una gran pairalia es troba a les portes del parc de Collserola, en un indret d’alt valor ecològic. L’espai on es troba la Torre Negra ha estat objecte de diverses maniobres especuladores, motiu pel qual la seva adquisició per l’Ajuntament de Sant Cugat pot suposar un fre a l’afany d’expansió urbanística d’importants grups privats a l’entrada de la serralada de Collserola.

La compra per 2,8 milions d’euros, materialitzada el passat dia 14 de gener de 2022, comporta a més de l’immoble, l’adquisició de 88,2 hectàrees de terrenys agrícoles i forestals. Ara caldrà veure quina serà la seva destinació i ús finals. Les primeres impressions són que Torre Negra es convertirà en un centre d’activitats lúdiques i/o culturals, a dia d’avui encara pendents de definir.

Sigui com sigui, interpretem que la compra de Torre Negra serà en profit de tots els municipis i dels ciutadans que viuen al voltant del Parc de Collserola i un referent a seguir per a la preservació del patrimoni natural i històric.

Lluís Jordà i Roselló

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON I LES SEVES IL·LUSTRACIONS FINS LA FI DEL SEGLE XIX

L’existència des de temps reculats d’ermitans formant alguna mena de comunitat al voltant de Sant Genís dels Agudells, indret proper a la ciutat de Barcelona però alhora aillat, ens és coneguda documentalment des de 1386. La vall on vivien els ermitans, situada en un extrem de la serralada de Collcerola fou rebatejada de manera evocadora com a Vall d’Hebron, potser  buscant  una impossible similtud  amb suposats espais bíblics. Justament aquesta comunitat d’ermitans, fou el germen de la fundació d’un posterior monestir jerònim, feta a instàncies de   la reina Violant de Bar, després de conèixer de manera directe l’any 1392 la fama de santedat d’aquells   ermitans. Curiosament però els monjos que fundaren la nova comunitat   no foren aquests ermitans, sino uns altres procedents del monestir   jerònim valencià de Sant Jeroni de Cotalba,   d’on també procedia el   que fou el seu primer prior, Jaume Joan Ibañez o Yañez. Tot apunta que la comu...

Setena Jornada de desbrossament - les evidències - Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

Treball d'ahir Localització d'estructures de desaigua o magatzematge d'aigua annexes al distribuidor d'aigua. Ei! Bones troballes. Això és un no parar. un equip

LA BIBLIOTECA DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON

Rastrejar els fons de les biblioteques monacals és sempre dificultós, sobretot perquè arran de la desamortització de Mendizábal l’any 1835, els continguts d’aquestes biblioteques van ser destruïts i en gran part dispersats abans de poder ser recollits. La Biblioteca de la Universitat de Barcelona va ser el destinatari final al cap d’uns anys i va servir de dipòsit del que es va poder salvar  de les biblioteques de molts monestirs barcelonins. Desgraciadament, la pèrdua també de molts dels inventaris de les biblioteques impedeix saber amb profunditat la composició de la major part de biblioteques monàstiques, tot i que per comentaris dels viatgers il·lustrats, sovint podem fer-nos una petita idea de la seva importància. En el cas de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, la seva biblioteca va ser molt malmesa, car aquest   monestir jerònim ja havia patit prèviament l’any 1812 un incendi causat per les tropes napoleòniques. Cal recordar també que Sant Jeroni va patir els efectes d...