Passa al contingut principal

L’AJUNTAMENT DE SANT CUGAT DEL VALLÈS COMPRA LA TORRE NEGRA

 

En un anterior apunt al bloc (16.05.2021), en què parlàvem de l’exili de l’abat del monestir de Sant Cugat, Antoni de Solanell i Montellà, penúltim president de la Generalitat abans del decret de Nova Planta, explicàvem com aquest monestir benedictí va adquirir el castell de la Torre Negra, gràcies a l’acord arbitral sobre els deutes contrets entre el monestir de Sant Jeroni i el de Sant Cugat. Això es va produir com a conseqüència directa dels préstecs que aquest abat exiliat al monestir jerònim va fer a la comunitat, sempre mancada de rendes profitoses.

Efectivament, el monestir de Sant Cugat va comprar Torre Negra en el transcurs de la fi del primer terç del segle XVIII, després de l’acord sobre el muntant del deute dels jerònims amb els  benedictins de Sant Cugat, concòrdia signada entre ambdós monestirs el 6 de setembre de 1727.

Com assenyalàvem a l’apunt, la quantitat exacta del deute no se sap, però havia de ser molt important perquè es destinà íntegrament a la compra de Torre Negra per part del monestir de Sant Cugat, així com també per a l’adquisició dels drets sobre la Quadra de Vilanova.

La desamortització fou un cop mortal per al monestir santcugatenc, passant les seves propietats a mans privades, entre elles la Torre Negra, que va passar a ser patrimoni de la família Rabadà, propietària d’aquest immoble fins a la seva recent compra per part de l’ajuntament de Sant Cugat.

Aquest magnífic castell medieval transformat en una gran pairalia es troba a les portes del parc de Collserola, en un indret d’alt valor ecològic. L’espai on es troba la Torre Negra ha estat objecte de diverses maniobres especuladores, motiu pel qual la seva adquisició per l’Ajuntament de Sant Cugat pot suposar un fre a l’afany d’expansió urbanística d’importants grups privats a l’entrada de la serralada de Collserola.

La compra per 2,8 milions d’euros, materialitzada el passat dia 14 de gener de 2022, comporta a més de l’immoble, l’adquisició de 88,2 hectàrees de terrenys agrícoles i forestals. Ara caldrà veure quina serà la seva destinació i ús finals. Les primeres impressions són que Torre Negra es convertirà en un centre d’activitats lúdiques i/o culturals, a dia d’avui encara pendents de definir.

Sigui com sigui, interpretem que la compra de Torre Negra serà en profit de tots els municipis i dels ciutadans que viuen al voltant del Parc de Collserola i un referent a seguir per a la preservació del patrimoni natural i històric.

Lluís Jordà i Roselló

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Pegaso 3 - Can Gallart i La Hispano-Suiza

  01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO- 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.-8 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO - 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.-carrerasport-33 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO - 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.- sport-9 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO - 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.- carrerasport-34 01042001- Horta-Can Gallart - Hispano-Suiza-Pegaso-1960 aprox.-Colec. Jordi Vila Traguany.-39 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO -Per restaurar- 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.-40 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO- 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.-31 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO- 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.-30 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO- 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.-28 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO- 1960 aprox.- Colec. J...

Setena Jornada de desbrossament - les evidències - Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

Treball d'ahir Localització d'estructures de desaigua o magatzematge d'aigua annexes al distribuidor d'aigua. Ei! Bones troballes. Això és un no parar. un equip

RECERCA DE LA FONT TENEBROSA Jornades de recerca i desbrossament 28 d’abril i 26 de maig de 2024.

La Font Tenebrosa és un referent de la història del monestir de Sant Jeroni de la Vall Hebron. Es troba referenciada des de final del segle XVI en el Llibre de Costums del monestir on consta com un dels límits per les sortides dels monjos jerònims. Al llarg del temps és mencionada recurrentment per viatgers i personatges rellevants com Bernardo de Bransi, prohom del municipi d’Horta a finals del XVIII o el Baró de Maldà que la cita en diversos viatges a principis del segle XIX. (Veure cites bibliogràfiques)  Ja la segle XX quan el monestir havia estat desamortitzat i es trobava en ruïnes, són nombroses les referències per l’atracció que representava Collserola pels barcelonins. L’excursionisme pren l’espai de la font com lloc destí de sortides de joves i grans o per gaudir de la nova activitat que era l’esport o per intents d’explotació comercial de l’aigua.  L’interès de l’Associació d’Amics del Monestir de SJVH per recuperar la memòria i l’entorn del derruït mones...