Passa al contingut principal

Sant Jeroni de la Vall d'Hebron i els seus monjos - FRA JERONI ONOFRE (JERÓNIMO ONOFRIO)


La humilitat dels frares jerònims i la seva disposició innata a l’anonimat, ha fet que molts dels monjos il·lustres que poguessin haver viscut en el monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron hagin restat completament desconeguts.

Per aquesta raó és significativa la importància de la seva petja, quan un dels monjos és àmpliament reconegut per la seva pròpia comunitat en motiu dels serveis prestats al monestir.

Aquest seria el cas de Jeroni Onofre o Onofrio, cognom aquest darrer que devia tenir aquest monjo llec del qual vam parlar al seu dia en reconèixer la seva autoria com a constructor de l’ermita de Sant Onofre.

Jerónimo Onofrio, natural del regne de Granada, servidor del rei Ferran el Catòlic i reconegut matemàtic i docte enginyer. Un monjo molt especial al servei del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron.

D’aquest humil frare sabem que fou ell qui dissenyà i executà, no tan sols l’ermita de Sant Onofre, sinó també, una de les obres d’enginyeria cabdals del monestir que es van fer en el transcurs del segle XVI, la mina dels monjos. Aquesta fou una obra que va tenir un gran impacte i repercussió per la seva dificultat, que comportà travessar la serralada de Collserola d’un costat a l’altre amb l’objectiu de nodrir d’aigua les hortes i altres dependències del monestir.

És per aquest seguit de serveis i el seu esperit humil i allunyat de qualsevol reconeixement mundà que el frare anònim que va escriure la Historia Breve de la Fundación del Monasterio de san Hyerónimo del Valle de Hebron, va creure indispensable que figurés com un dels més il·lustres frares que havia donat aquella santa casa.

Per això ens remetem al manuscrit d’aquest monjo anònim quan en fa un sentit retrat pòstum de fra Jeroni Onofre.

Fray Hyeronimo Onofre fue natural del Reyno de Granada y grande mathematico, y de grande ingenio y de mucho ser y valor. Este tomo el habito de fraile lego, y hizo profession a 2 de febrero de 1503, y avia sido primero segun se dize criado del Rey catholico. Ha sido muy provechosso para esta casa ia con fe ingenio y arte y industria hizo una mina debaxo de la Sierra y por medio della traxo una fuente al monasterio que esta de la otra parte de la montaña y della proveyo de agua a todas las officinas comunes de la casa. Tuvo a su cargo la cosina mucho tiempo con mucha satisfaccion de todos, y juntamente gastava grandes ratos de tiempo en oracion, y aun la misma cosina le servia de celda y oratorio: y un moço que tenia en la cosina para su ayuda y Servicio, dezia del que siempre o las mas vezes le hallava en un reteahimiento de la dicha cosina arrodillado orando, o rezando. Y labro de sus manos una hermita de St. Onofre en el monte en lugar muy apacible, y de larga vista de que diximos arriba en el capitulo XIV(1)  mostrose siempre en todas sus cosas humilde por el cabo de tal manera que siendo muy avisado y discreto, y de muy buena conversacion y apsible con todos dixo una vez de si mismo o muchas vezes que no era el para tratar con nadie, por su corto entendimiento. Todas las noches antes de yrse acostar gastava gran parte de tiempo en oracion en la yglesia rezando su PN y otras devociones y este exer(cicio) tenia el siempre de ordinario cada dia. Finalmente toda su vida fue trabajar y orar. Vivio en la religion y habito  por espacio de 39 años y murio a VI de setembre del año de 1545, y fue su muerte sabado del dicho dia despues de completas a las 8 de la noche”.

NOTA.

1.- Reprodueixo seguidament de manera literal el que el frare anònim va dir de Jeroni Onofre en el capítol XIV del seu manuscrit, en relació a la construcció de l’ermita de Sant Onofre i la mina del monestir:

La 3a. capilla, o, hermita que tiene el Monasterio dentro del monte esta a la parte del Norte mas alto que el Monasterio, y a vista del, esta dedicada esta hermita a honra de St. Onofre hermitaño y aunque ella es pequeña però puede se dezir missa y se dize en el dia de su fiesta, y gosa esta hermita de muy linda vista y mas larga que la que gosa el Monasterio, por razon de que esta mas alta, y tiene una plaça muy hermosa delante rodeada de arboleda y margarites solitarias, junto a ella pasa una fuente que va al Monasterio encañada y puede gozar della la misma hermita. La hermita hizo un frayle lego desta casa llamado fray Hyeronimo Onofre.

.. Otra cosa por ser tan notable quiero poner aquí y que es una mina que pasa de la una parte de la Sierra a la otra parte cerca del Monasterio por la qual viene encañada una fuente, y de mucha agua que nace de la otra parte de la Sierra que para traherla al Monasterio no era possible sinó haziendo la dicha mina que es harto larga y toda passa, y esta cavada por peñas. Esta mina hizo un santo frayle lego llamado fray Hyronimo Onofre el que hizo la hermita de St. Onofre casi junto a la Puerta de la mina, fue esta empresa muy grande y que costo muchos ducados porque no la osava enprender otro que no fuera tan santo como este frayle porque no fuera tan ingenioso, y grande mathematico como el deste frayle y de su vida se dirà a su tiempo y lugar mas adelante.”

Lluís Jordà i Roselló

Mina del monestir de sant Jeroni de la Vall d’Hebron

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON I LES SEVES IL·LUSTRACIONS FINS LA FI DEL SEGLE XIX

L’existència des de temps reculats d’ermitans formant alguna mena de comunitat al voltant de Sant Genís dels Agudells, indret proper a la ciutat de Barcelona però alhora aillat, ens és coneguda documentalment des de 1386. La vall on vivien els ermitans, situada en un extrem de la serralada de Collcerola fou rebatejada de manera evocadora com a Vall d’Hebron, potser  buscant  una impossible similtud  amb suposats espais bíblics. Justament aquesta comunitat d’ermitans, fou el germen de la fundació d’un posterior monestir jerònim, feta a instàncies de   la reina Violant de Bar, després de conèixer de manera directe l’any 1392 la fama de santedat d’aquells   ermitans. Curiosament però els monjos que fundaren la nova comunitat   no foren aquests ermitans, sino uns altres procedents del monestir   jerònim valencià de Sant Jeroni de Cotalba,   d’on també procedia el   que fou el seu primer prior, Jaume Joan Ibañez o Yañez. Tot apunta que la comu...

LA BIBLIOTECA DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON

Rastrejar els fons de les biblioteques monacals és sempre dificultós, sobretot perquè arran de la desamortització de Mendizábal l’any 1835, els continguts d’aquestes biblioteques van ser destruïts i en gran part dispersats abans de poder ser recollits. La Biblioteca de la Universitat de Barcelona va ser el destinatari final al cap d’uns anys i va servir de dipòsit del que es va poder salvar  de les biblioteques de molts monestirs barcelonins. Desgraciadament, la pèrdua també de molts dels inventaris de les biblioteques impedeix saber amb profunditat la composició de la major part de biblioteques monàstiques, tot i que per comentaris dels viatgers il·lustrats, sovint podem fer-nos una petita idea de la seva importància. En el cas de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, la seva biblioteca va ser molt malmesa, car aquest   monestir jerònim ja havia patit prèviament l’any 1812 un incendi causat per les tropes napoleòniques. Cal recordar també que Sant Jeroni va patir els efectes d...

Pegaso 3 - Can Gallart i La Hispano-Suiza

  01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO- 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.-8 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO - 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.-carrerasport-33 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO - 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.- sport-9 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO - 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.- carrerasport-34 01042001- Horta-Can Gallart - Hispano-Suiza-Pegaso-1960 aprox.-Colec. Jordi Vila Traguany.-39 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO -Per restaurar- 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.-40 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO- 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.-31 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO- 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.-30 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO- 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.-28 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO- 1960 aprox.- Colec. J...