Passa al contingut principal

Sant Jeroni de la Vall d'Hebron i els seus monjos - FRA JERONI ONOFRE (JERÓNIMO ONOFRIO)


La humilitat dels frares jerònims i la seva disposició innata a l’anonimat, ha fet que molts dels monjos il·lustres que poguessin haver viscut en el monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron hagin restat completament desconeguts.

Per aquesta raó és significativa la importància de la seva petja, quan un dels monjos és àmpliament reconegut per la seva pròpia comunitat en motiu dels serveis prestats al monestir.

Aquest seria el cas de Jeroni Onofre o Onofrio, cognom aquest darrer que devia tenir aquest monjo llec del qual vam parlar al seu dia en reconèixer la seva autoria com a constructor de l’ermita de Sant Onofre.

Jerónimo Onofrio, natural del regne de Granada, servidor del rei Ferran el Catòlic i reconegut matemàtic i docte enginyer. Un monjo molt especial al servei del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron.

D’aquest humil frare sabem que fou ell qui dissenyà i executà, no tan sols l’ermita de Sant Onofre, sinó també, una de les obres d’enginyeria cabdals del monestir que es van fer en el transcurs del segle XVI, la mina dels monjos. Aquesta fou una obra que va tenir un gran impacte i repercussió per la seva dificultat, que comportà travessar la serralada de Collserola d’un costat a l’altre amb l’objectiu de nodrir d’aigua les hortes i altres dependències del monestir.

És per aquest seguit de serveis i el seu esperit humil i allunyat de qualsevol reconeixement mundà que el frare anònim que va escriure la Historia Breve de la Fundación del Monasterio de san Hyerónimo del Valle de Hebron, va creure indispensable que figurés com un dels més il·lustres frares que havia donat aquella santa casa.

Per això ens remetem al manuscrit d’aquest monjo anònim quan en fa un sentit retrat pòstum de fra Jeroni Onofre.

Fray Hyeronimo Onofre fue natural del Reyno de Granada y grande mathematico, y de grande ingenio y de mucho ser y valor. Este tomo el habito de fraile lego, y hizo profession a 2 de febrero de 1503, y avia sido primero segun se dize criado del Rey catholico. Ha sido muy provechosso para esta casa ia con fe ingenio y arte y industria hizo una mina debaxo de la Sierra y por medio della traxo una fuente al monasterio que esta de la otra parte de la montaña y della proveyo de agua a todas las officinas comunes de la casa. Tuvo a su cargo la cosina mucho tiempo con mucha satisfaccion de todos, y juntamente gastava grandes ratos de tiempo en oracion, y aun la misma cosina le servia de celda y oratorio: y un moço que tenia en la cosina para su ayuda y Servicio, dezia del que siempre o las mas vezes le hallava en un reteahimiento de la dicha cosina arrodillado orando, o rezando. Y labro de sus manos una hermita de St. Onofre en el monte en lugar muy apacible, y de larga vista de que diximos arriba en el capitulo XIV(1)  mostrose siempre en todas sus cosas humilde por el cabo de tal manera que siendo muy avisado y discreto, y de muy buena conversacion y apsible con todos dixo una vez de si mismo o muchas vezes que no era el para tratar con nadie, por su corto entendimiento. Todas las noches antes de yrse acostar gastava gran parte de tiempo en oracion en la yglesia rezando su PN y otras devociones y este exer(cicio) tenia el siempre de ordinario cada dia. Finalmente toda su vida fue trabajar y orar. Vivio en la religion y habito  por espacio de 39 años y murio a VI de setembre del año de 1545, y fue su muerte sabado del dicho dia despues de completas a las 8 de la noche”.

NOTA.

1.- Reprodueixo seguidament de manera literal el que el frare anònim va dir de Jeroni Onofre en el capítol XIV del seu manuscrit, en relació a la construcció de l’ermita de Sant Onofre i la mina del monestir:

La 3a. capilla, o, hermita que tiene el Monasterio dentro del monte esta a la parte del Norte mas alto que el Monasterio, y a vista del, esta dedicada esta hermita a honra de St. Onofre hermitaño y aunque ella es pequeña però puede se dezir missa y se dize en el dia de su fiesta, y gosa esta hermita de muy linda vista y mas larga que la que gosa el Monasterio, por razon de que esta mas alta, y tiene una plaça muy hermosa delante rodeada de arboleda y margarites solitarias, junto a ella pasa una fuente que va al Monasterio encañada y puede gozar della la misma hermita. La hermita hizo un frayle lego desta casa llamado fray Hyeronimo Onofre.

.. Otra cosa por ser tan notable quiero poner aquí y que es una mina que pasa de la una parte de la Sierra a la otra parte cerca del Monasterio por la qual viene encañada una fuente, y de mucha agua que nace de la otra parte de la Sierra que para traherla al Monasterio no era possible sinó haziendo la dicha mina que es harto larga y toda passa, y esta cavada por peñas. Esta mina hizo un santo frayle lego llamado fray Hyronimo Onofre el que hizo la hermita de St. Onofre casi junto a la Puerta de la mina, fue esta empresa muy grande y que costo muchos ducados porque no la osava enprender otro que no fuera tan santo como este frayle porque no fuera tan ingenioso, y grande mathematico como el deste frayle y de su vida se dirà a su tiempo y lugar mas adelante.”

Lluís Jordà i Roselló

Mina del monestir de sant Jeroni de la Vall d’Hebron

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

SANT JERONI A LA MUNTANYA - COMENTARIS DE JOAN AMADES

EXTRETS DEL LLIBRE AUCA DE LES FUNCIONS DE BARCELONA  Aquest dia tenia lloc un aplec al convent   de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, situat a mig aire de la muntanya del Tibidabo, vers el cantó de Tramuntana, damunt el vell camí de la Rabassada i de Vista-rica, a la carena de Collcerola. Era molt concorregut perquè marcava la darrera sortida camperola de l’any. Hi anaven els qui patien de l’estómac, per poder beure aigua   de la Font del Bacallà, a la qual eren atribuïdes grans virtuts digestives. La gent deia que coïa el menjar amb gran pressa. Segons la veu popular, si hom posa un bacallà sencer sota el seu raig, al cap de dues hores s’ha dissolt tot, és a dir, se l’ha menjat completament, i no en resta sinó l’espina. La fadrinalla del braç arremangat anaven a dinar a la Font Tenebrosa per veure si en sortia el diable; perquè, segons dir de la gent, dóna a l’infern. Les nits de gran tempesta en sortia en Banyeta amb la cua tota   enravenxinada i se’n baixava   muntanya avall a

L'HOSPITAL DE POBRES DE SANT JERONI DE LA VALL D'HEBRON

Els ordres religiosos cristians incloïen l'Hospitalitat i l'Atenció als malalts, en seu sentit caritatiu i pietós. El monestir atenia i oferia hospitalitat, donava aixopluc i menjar als pobres i peregrins, transeünts i malalts del l’antic camí de Collserola que passava pel davant del monestir. Els allotjava i alimentava "ab la charitat acostumada" en especial en l'aplec que s'organitzava la diada de Sant Jeroni, el 30 de setembre, en que n'hi pujaven en gran nombre, superior al centenar. Si bé una provisió del rei Joan II, del 12 de novembre del 1478, obligava els vianants a desviar-se del monestir per anar a Sant Cugat, amb un ban o crida pública sota pena de mil florins de multa. Document que Josep Fiter recollia de l'antic arxiu del monestir i publicà el 1875: "Davant n(ostr)a Ma(gesta)t es stat exposat humilment p(er) part del prior e frares del monestir de sent Jeronim appellat de la val de bron situat en lo territori de la dita ciutat co

El primer Aplec de Sant Jeroni del primer aniversari de la nostra Associació

  El primer Aplec de Sant Jeroni del primer aniversari de la nostra Associació l'hem fet al centre Cívic casa groga. Participant del seu 30è aniversari, i presentant-nos al barri. He de dir amb molt cordial acceptació i amb ganes d'ajudar-nos per part de les altres associacions, col.lectiu Agudells -no cal dir-, Associació de veïns, Associació de Joves...simpatitzant i col.laborant amb els nostres objectius, que també són del barri. Ens ha presentat el Colectiu Agudells, en Juli, i en nom dels Amics, jo mateix (l'Oriol)  he exposat que avui era també el dia de Sant Jeroni, el nostre primer aniversari com associació, i els nostres objectius. L'acte es va celebrar a l'exterior del Centre Cívic a les 19:30 hores. AAMSJVH