Associació d'amics del monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

La estratègica posició del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, el va convertir sovint en un magnífic mirador   des d’on es podien contemplar els esdeveniments bèl·lics que es produïen al voltant de   Barcelona. En diverses ocasions durant la guerra dels Segadors, Sant Jeroni va servir de campament base dels quarters generals d’exèrcits de diferent origen.   Així va passar amb Joan Josep d’Àustria o amb   el mariscal de la Mothe-Houdancourt, on ambdós personatges, de signe contrari, van passar per l’entorn del monestir. El primer a l’inici, i el segon al final del setge de Barcelona dels anys   1651-1652. Aquesta situació, d’alguna manera, es va reproduir també durant la guerra de Successió. Durant el setge francès de la ciutat de Barcelona de l’any 1706, les milícies austriacistes aixoplugades al voltant de la Serra de Collserola van planificar com col·laborar en l’aixecament del setge. L’exèrcit borbònic desprès de perdre la plaça de Barcelona l’an...

Sant Jeroni de la Vall d’Hebron era un indret privilegiat, un magnífic mirador sobre el pla de Barcelona voltat d’una natura exuberant i riques fonts. Moltes persones de Barcelona acudien a aquell indret per conèixer la bondat de les seves aigües i altres, fins i tot, per fruir del menjar de l’hostal del monestir que formava part del que es coneixia com les cases d’en Badia.  Rafael d’Amat i de Cortada, més conegut de tothom com el baró de Maldà, acompanyat del marquès de Castellbell entre altres persones van fer una excursió al monestir de sant Jeroni de la Vall d'Hebron el dia 17 d'octubre de 1801, excursió  que figura recollida (com no!) al seu calaix de sastre. " Ha amanescut lo cel serè ,  ab sol, i s'ha mantingut tot lo dia ,  molt plausible per nostre passeig a Sant Jeroni de la Vall d'Hebron i  ermita de Sant Ciprià i Santa Justina, màrtirs... Ja n'hi havia per riure, oint bramar tants ases, i les burres tras d'estos, (no estant...

Les tropes franceses entraren a Barcelona el dia 13 de febrer de 1808 en qualitat d’aliades. Foren ben rebudes en general per la població. No obstant, poc a poc tothom s’adonà que aquelles tropes amigues en realitat havien arribat per quedar-se. L’actitud cordial inicial es tornà en desconfiança manifesta i finalment a primers de juny esclataren obertament les hostilitats contra els francesos a tot Catalunya. Diversos contingents de tropes espanyoles, però també italianes i algunes franceses desertaren marxant Collserola amunt vers el Vallès, zona controlada per les milícies i miquelets, contraries als francesos. A mig camí es trobava el nostre monestir de Sant Jeroni, circumstància que feia que molts dels desertors s’aturessin per demanar   als monjos, menjar, beure i a vegades també allotjament. La actitud oberta d’acollida, pròpia de la comunitat jerònima, vers tos aquells que s’aturaven al seu monestir, no fou contemplada amb bons ulls per les autoritats franceses de Barcel...

Com ja havia assenyalat en un escrit anterior, a primers de juny de 1808, Catalunya s’alçà en armes contra l’ocupació francesa. Les tropes espanyoles destacades a Barcelona desertaren, però també una part de les italianes, i diversos soldats francesos van abandonar la seva unitat de manera precipitada. El nombre de desertors devia ser tan gran, que les autoritats franceses van decidir prendre cartes a l’assumpte per frenar la pèrdua constant de soldats, cosa  que afeblia la força militar napoleònica a Barcelona. El camí de fugida escollit era a través   dels camins de la serra de Collserola vers el Vallès, zona lliure de control napoleònic i per on campaven les milícies i també grups de miquelets. El monestir de Sant Jeroni es trobava just a mig camí, abans d’arribar a la carena, motiu pel qual els desertors, fadigats després de la seva sortida furtiva de la ciutat, demanaven tota mena d’assistència als monjos.   Els monjos els repartien menjar, beure i sovint, i també,...

És un fet incontestable que a redós del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron van existir tres ermites que formaven part del seu conjunt sagrat. Aquestes ermites estaven sota el govern i custòdia del convent. El seu nombre no devia ser escollit a l’atzar. Sant Jeroni de la Murtra, l’altre monestir jerònim, distant pocs kilòmetres del de la Vall d’Hebron, també disposava del mateix nombre d’ermites al seu entorn, tot i que aquestes han tingut millor sort, i total o parcialment, encara existeixen. Efectivament, els dos únics monestirs jerònims masculins fundats a Catalunya disposaven al seu voltant del mateix nombre d’ermites. La diferència és que a Sant Jeroni de la Vall d’Hebron la seva existència és imperceptible. Intentaré posar una mica de llum. Les ermites eren molt properes al monestir, situades a escassos tirs de pedra, es trobaven separades entre si, cosa que facilitava la possibilitat de fer un itinerari de pietat, tant per part dels monjos com dels visitants de San...

BARCELONA CAUTIVA 1808-1814 De Raymundo Ferrer  EDICIÓN A CARGO DE ANTONIO MOLINER PRADA  Nota del Editor  La obra que el lector tiene en sus manos constituye un testimonio directo de la ocupación de Barcelona y de Cataluña durante la llamada Guerra del Francés o Guerra de la Independencia. Por ser de difícil consulta, he creído conveniente hacer una edición electrónica de ella con motivo de la conmemoración del Bicentenario. Este trabajo no hubiera sido posible sin la ayuda del Centre d´Història Contemporània de Catalunya, del Ministerio de Educación y Ciencia (Proyecto de investigacion HUM2005-01118) y de la Universitat Autònoma de Barcelona. En el texto se ha respetado la grafía original.   Veure del Llibre les pàgines 187 a 190:  SAQUEO Y QUEMA DEL MONASTERIO DE  VAL DE HEBRON Document sencer:  Guerra del Francés - Barcelona Font: Open Library

LOS 79 ABADES DE SANT CUGAT DEL VALLÈS ( J.Mª Marti Bonet ) Mis primeros recuerdos Hace cuarenta y ocho años que, en las primeras horas de una fresca mañana de Abril, mi abuelo, en aquella época setentón, muy devoto, algo instruido y bastante conocedor de las cosas y costumbres catalanas, me llevó por vez primera á San Gerónimo de Hebron, cuyas ruinas hemos saludado al dirigirnos á este sitio. Salimos por la puerta de San Antonio, cruzamos diagonalmente la llanura y siguiendo el camino de Collserola y la riera de Vallcarca, dejando á mano derecha á San Ginés de Agudells, que guarda hoy los restos mortales de nuestro compañero D. José Simó y Fontcuberta, llegamos al edificio. Oimos la misa conventual; habló mi abuelo con el prior y con algunos frailes, y nos dirigimos á la cumbre del Tibidabo para esplayar la vista contemplando los bellos panoramas de nuestra Cataluña.  Elies Rogent, 10.2.1880 (Font Viquipèdia)