Passa al contingut principal

SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON DURANT EL SETGE FRANCÈS DE BARCELONA DE 1706

La estratègica posició del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, el va convertir sovint en un magnífic mirador des d’on es podien contemplar els esdeveniments bèl·lics que es produïen al voltant de  Barcelona.

En diverses ocasions durant la guerra dels Segadors, Sant Jeroni va servir de campament base dels quarters generals d’exèrcits de diferent origen. Així va passar amb Joan Josep d’Àustria o amb el mariscal de la Mothe-Houdancourt, on ambdós personatges, de signe contrari, van passar per l’entorn del monestir. El primer a l’inici, i el segon al final del setge de Barcelona dels anys  1651-1652.

Aquesta situació, d’alguna manera, es va reproduir també durant la guerra de Successió. Durant el setge francès de la ciutat de Barcelona de l’any 1706, les milícies austriacistes aixoplugades al voltant de la Serra de Collserola van planificar com col·laborar en l’aixecament del setge.


L’exèrcit borbònic desprès de perdre la plaça de Barcelona l’any 1705 va intentar l’any següent la seva recuperació. Es va disposar que la flota francesa i l’exèrcit borbònic coincidissin a la ciutat comtal i aixequessin un setge.

La flota comandada per Lluís Alexandre de Borbó va partir del port de Toló, mentre que l’exèrcit de terra sota el guiatge de René de Froulay de Tessé amb la presència de Felip d’Anjou, va sortir de Casp camí de Barcelona. El dia 3 d’abril Barcelona va quedar assetjada per terra i mar.

L’Arxiduc Carles es va quedar a la ciutat amb la voluntat que la seva presència servís de reforç moral als seus defensors. A l’espera de l’arribada de l’esquadra anglesa del Mediterrani comandada por John Leake que havia estat avisat el dia 4 d’abril de la immediatesa del setge.

El quarter general de l’exèrcit francès es va assentar de bon inici en un indret immediat a la vila de Sarrià, comptaven amb divuit mil homes, més el suport de l’esquadra del comte de Toulouse. Els defensors de la ciutat disposaven d’un nombre inferior de forces per fer front a l’atac francès. Només 8.000 infants i 400 homes de cavalleria, pertanyents a distintes nacionalitats, catalans inclosos.

Els defensors de la ciutat de Barcelona van rebre el suport extern de nombroses milícies procedents d’arreu de Catalunya. Diverses forces del sometent van arribar a les envistes de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, instal·lant-se al monestir i al seu voltant amb el previsible suport de la comunitat. Es calcula que en un nombre aproximat d’entre deu i quinze mil homes sota el comandament del comte de Cifuentes.

El monestir va ser ocupat per les tropes amb la intenció de controlar i bloquejar l’accés dels camins que transcorrien del Vallès cap a Barcelona. Atacant la reraguarda de les tropes franceses que assetjaven la ciutat. Tot fa pressuposar l’existència de complicitats i simpaties dels monjos jerònims vers el partit austriacista.

Francesc de Castellví, a les seves Narracions Històriques, feia esment del suport a la ciutat assetjada per part de les milícies acantonades a Sant Jeroni: “La nit del 6 al set d’abril...les milícies que ocupaven Sant Jeroni i Collserola van davallar de les muntanyes als pendents de la part de Sarrià i, després d’un cert foc, van recular a la muntanya amb divuit cavalls i tretze presoners”.

El 18 d’abril de 1706 van partir de Sant Cugat tres regiments comandats per Josep de Peguera, Josep Moragues i d’en Morràs que es van distribuir per la serralada de Collserola a les envistes de la ciutat de Barcelona. Aquest mateix dia la flota britànica fondejava a Altea camí de Barcelona.

El 26 d’abril la flota va arribar a Mallorca on embarcà un fort contingent de tropes d’infanteria sota les ordres de lord Peterborough. A principis de maig la flota va prendre rumb a Barcelona.

El dia 7 de maig, Lluís Alexandre de Borbó, comte de Toulouse, aixecava el setge naval en ser coneixedor que la flota britànica era a punt d’arribar a Barcelona. Les tropes estacionades al voltant de Barcelona van tenir coneixement del desembarcament de tropes britàniques, i atiats pels miquelets aixecaren el setge terrestre i fugen desordenadament vers la frontera francesa.

El mateix dia 7 de maig l’exèrcit de l’arxiduc Carles arribava a Sant Jeroni, i  marxava seguidament vers Sant Cugat, amb la voluntat de tallar el pas a l’exercit borbònic a Martorell. Però l’exercit francès havia efectuat una maniobra de distracció i enganyà els seus perseguidors, prenent un altre camí, Besós amunt vers Montmeló.

Felip d’Anjou, travessà finalment la frontera per l’Empordà arribant a Perpinyà el 23 de maig de 1706. El setge de Barcelona havia fracassat.

Lluís Jordà i Roselló

 

BIBLIOGRAFIA

CASTELLVI, Francesc de. Les Narracions Històriques. Episodis de la guerra de Successió. Textos escollits. Edició a cura de Mercè Morales Montoya. Generalitat de Catalunya. Barcelona 2014

MARTI ESCAYOL, Maria Antònia. Cronologia. Guerra de Successió. Comissió Nacional de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Barcelona  2014

SANCHEZ, Miquel. La guerra de Successió al Vallès Meridional. Els casos de Cerdanyola, Montcada, Ripollet, Sant Cugat i altres (1700-1716). Ed Miquel Sánchez. Cerdanyola 2014.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'HOSPITAL DE POBRES DE SANT JERONI DE LA VALL D'HEBRON

Els ordres religiosos cristians incloïen l'Hospitalitat i l'Atenció als malalts, en seu sentit caritatiu i pietós. El monestir atenia i oferia hospitalitat, donava aixopluc i menjar als pobres i peregrins, transeünts i malalts del l’antic camí de Collserola que passava pel davant del monestir. Els allotjava i alimentava "ab la charitat acostumada" en especial en l'aplec que s'organitzava la diada de Sant Jeroni, el 30 de setembre, en que n'hi pujaven en gran nombre, superior al centenar. Si bé una provisió del rei Joan II, del 12 de novembre del 1478, obligava els vianants a desviar-se del monestir per anar a Sant Cugat, amb un ban o crida pública sota pena de mil florins de multa. Document que Josep Fiter recollia de l'antic arxiu del monestir i publicà el 1875: "Davant n(ostr)a Ma(gesta)t es stat exposat humilment p(er) part del prior e frares del monestir de sent Jeronim appellat de la val de bron situat en lo territori de la dita ciutat co

El que queda d'un gran monestir...

  El vessant de la serra de Collserola, que forma l’inici de la vall d’Horta, era lloc habitat des d’antic per ermitans que vivien escampats per la muntanya aprofitant les coves i el pendent. enllaç - Què queda d'un gran monestir

El primer Aplec de Sant Jeroni del primer aniversari de la nostra Associació

  El primer Aplec de Sant Jeroni del primer aniversari de la nostra Associació l'hem fet al centre Cívic casa groga. Participant del seu 30è aniversari, i presentant-nos al barri. He de dir amb molt cordial acceptació i amb ganes d'ajudar-nos per part de les altres associacions, col.lectiu Agudells -no cal dir-, Associació de veïns, Associació de Joves...simpatitzant i col.laborant amb els nostres objectius, que també són del barri. Ens ha presentat el Colectiu Agudells, en Juli, i en nom dels Amics, jo mateix (l'Oriol)  he exposat que avui era també el dia de Sant Jeroni, el nostre primer aniversari com associació, i els nostres objectius. L'acte es va celebrar a l'exterior del Centre Cívic a les 19:30 hores. AAMSJVH