Passa al contingut principal

Pegaso 1 - Can Gallart i La Hispano-Suiza

"Pegaso fou la marca amb què comercialitzà els seus vehicles l'empresa estatal amb seu a Catalunya ENASA (Empresa Nacional de Autocamiones, S. A.). Fundada a Barcelona el 1946, l'empresa mantingué la seu central a les antigues instal·lacions de la Hispano-Suiza a La Sagrera (vegeu Parc de la Pegaso), fins que el 1980 es traslladà a la Zona Franca. Al llarg de la seva existència ENASA fabricà tota mena de vehicles, per bé que és recordada principalment pels seus camions i autobusos. El 1990 fou venuda al grup italià Iveco i el 1994 cessà la seva activitat." (Font Viquipèdia)

"El gener de 1946, l'enginyer català Vilfred Ricart fundà, per encàrrec de Suanzes (militar, marqués i president de la recent creada INI, Instituto Nacional de Industria), el Centro de Estudios Técnicos de Automoción (CETA), amb Ricart de Director General i seu central a Madrid. Ricart hi incorporà un equip d'enginyers i tècnics que havien col·laborat amb ell a Alfa Romeo (on havia desenvolupat durant anys els cotxes de competició de la marca i havia coincidit amb Enzo Ferrari). Tot seguit, el CETA va rebre l'encàrrec de desenvolupar un camió dièsel de 7/8 tones." (Font Viquipèdia)

El final de la història ens porta a la fàbrica de camions Pegaso de Barajas, però el més curiós és que aprofitant el nom i la infraestructura de Hispano-Suiza a la Sagrera, al començament, van crear els millors cotxes esportius del món amb aquesta marca.... i Enzo Ferrari no era precisament un amic d'en Ricart....

veieu un petit reportatge.    

com a curiositat us mostrem les motoritzacions del Z-102 on hi ha opcions amb compressors, i fa 70 anys.

"Les principals característiques tècniques dels Pegaso Z-102 eren aquestes:

  • Motor: 8 cilindres en V a 90°, dos arbres en cap (quatre en total) moguts per cascada d'engranatges, i càrter d'aliatge d'alumini. Es fabricaren en les següents cilindrades efectives:
    • 2.474 cc (70x75 mm), 160/180 CV DIN a 6.300/6.500 rpm, parell motor 18.9 mKg a 3.600 rpm.
    • 2.800 cc (70x80 mm), 170-195 CV DIN a 6.300 rpm (fins a 250 CV DIN a 6.300 rpm amb compressor Roots de sobrepressió 0,6 atmosferes), parell motor 24,8/33 mKg a 4.000 rpm. Fou la cilindrada més utilitzada.
    • 3.200 cc (70x85 mm), 195/285 CV DIN a 6.300 rpm, segons l'ús del compressor"
(Font Viquipèdia)




01042001- Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO - 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany-sport-4

01042001- Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO - 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.-41

01042001- Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO - 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.-15

01042001- Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO - 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.-13

01042001- Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO - 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.- sport-5

01042001 - Horta- Can Gallart - Hispano-Suiza-Pegaso_Z102-Thrill-1960 aprox.-Colec. Jordi Vila Traguany.-Z102thrill-45

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON I LES SEVES IL·LUSTRACIONS FINS LA FI DEL SEGLE XIX

L’existència des de temps reculats d’ermitans formant alguna mena de comunitat al voltant de Sant Genís dels Agudells, indret proper a la ciutat de Barcelona però alhora aillat, ens és coneguda documentalment des de 1386. La vall on vivien els ermitans, situada en un extrem de la serralada de Collcerola fou rebatejada de manera evocadora com a Vall d’Hebron, potser  buscant  una impossible similtud  amb suposats espais bíblics. Justament aquesta comunitat d’ermitans, fou el germen de la fundació d’un posterior monestir jerònim, feta a instàncies de   la reina Violant de Bar, després de conèixer de manera directe l’any 1392 la fama de santedat d’aquells   ermitans. Curiosament però els monjos que fundaren la nova comunitat   no foren aquests ermitans, sino uns altres procedents del monestir   jerònim valencià de Sant Jeroni de Cotalba,   d’on també procedia el   que fou el seu primer prior, Jaume Joan Ibañez o Yañez. Tot apunta que la comu...

LA BIBLIOTECA DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON

Rastrejar els fons de les biblioteques monacals és sempre dificultós, sobretot perquè arran de la desamortització de Mendizábal l’any 1835, els continguts d’aquestes biblioteques van ser destruïts i en gran part dispersats abans de poder ser recollits. La Biblioteca de la Universitat de Barcelona va ser el destinatari final al cap d’uns anys i va servir de dipòsit del que es va poder salvar  de les biblioteques de molts monestirs barcelonins. Desgraciadament, la pèrdua també de molts dels inventaris de les biblioteques impedeix saber amb profunditat la composició de la major part de biblioteques monàstiques, tot i que per comentaris dels viatgers il·lustrats, sovint podem fer-nos una petita idea de la seva importància. En el cas de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, la seva biblioteca va ser molt malmesa, car aquest   monestir jerònim ja havia patit prèviament l’any 1812 un incendi causat per les tropes napoleòniques. Cal recordar també que Sant Jeroni va patir els efectes d...

Setena Jornada de desbrossament - les evidències - Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

Treball d'ahir Localització d'estructures de desaigua o magatzematge d'aigua annexes al distribuidor d'aigua. Ei! Bones troballes. Això és un no parar. un equip