Passa al contingut principal

el vincle del retaule de sant Sebastià amb el de Sant Jeroni

Trobo d'interès que coneguem més a fons els hipotètics vincles dels possibles autors del retaule de Sant Sebastià de Sant Jeroni de la Murtra amb els autors del retaule major de l'església de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron. Retaule el de Sant Sebastià elaborat a prop de l'any 1495.

El motiu és que en el moment de la confecció del retaule de Sant Sebastià (recordem que a Sant Jeroni de la Vall d'Hebron, també hi havia primer una ermita amb aquesta advocació i després aquesta advocació va passar a una capella que ocupà l'espai de la primitiva sala capitular), era que en Rafel Vergós i en Pere Alemany entre 1495 i 1497, estaven enllestint el retaule major de l'església del monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron què en Jaume Huguet per raons d'edat no podia acabar i, òbviament, va traspassar aquest treball al taller dels Vergós. Jaume Huguet només va poder acabar la predel·la del retaule de la Vall d'Hebron. 
No cal dir que el factor determinant a tenir més en compte per interpretar l'autoria del retaule de Sant Sebastià al taller dels Vergós era també l'existència de grans lligams entre ambdós monestirs (Hebron i Murtra) els quals sempre van ser molt estrets.
Albert Velasco, un dels especialistes actuals més reconeguts en pintura gòtica catalana, ens aporta en la seva conferència (tot i prenent molta informació d'en Carles Díaz Martí) la hipotètica autoria del retaule de sant Sebastià de la Murtra i els seus possibles autors, els pintors Rafael Vergós i Pere Alemany.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON I LES SEVES IL·LUSTRACIONS FINS LA FI DEL SEGLE XIX

L’existència des de temps reculats d’ermitans formant alguna mena de comunitat al voltant de Sant Genís dels Agudells, indret proper a la ciutat de Barcelona però alhora aillat, ens és coneguda documentalment des de 1386. La vall on vivien els ermitans, situada en un extrem de la serralada de Collcerola fou rebatejada de manera evocadora com a Vall d’Hebron, potser  buscant  una impossible similtud  amb suposats espais bíblics. Justament aquesta comunitat d’ermitans, fou el germen de la fundació d’un posterior monestir jerònim, feta a instàncies de   la reina Violant de Bar, després de conèixer de manera directe l’any 1392 la fama de santedat d’aquells   ermitans. Curiosament però els monjos que fundaren la nova comunitat   no foren aquests ermitans, sino uns altres procedents del monestir   jerònim valencià de Sant Jeroni de Cotalba,   d’on també procedia el   que fou el seu primer prior, Jaume Joan Ibañez o Yañez. Tot apunta que la comu...

LA BIBLIOTECA DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON

Rastrejar els fons de les biblioteques monacals és sempre dificultós, sobretot perquè arran de la desamortització de Mendizábal l’any 1835, els continguts d’aquestes biblioteques van ser destruïts i en gran part dispersats abans de poder ser recollits. La Biblioteca de la Universitat de Barcelona va ser el destinatari final al cap d’uns anys i va servir de dipòsit del que es va poder salvar  de les biblioteques de molts monestirs barcelonins. Desgraciadament, la pèrdua també de molts dels inventaris de les biblioteques impedeix saber amb profunditat la composició de la major part de biblioteques monàstiques, tot i que per comentaris dels viatgers il·lustrats, sovint podem fer-nos una petita idea de la seva importància. En el cas de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, la seva biblioteca va ser molt malmesa, car aquest   monestir jerònim ja havia patit prèviament l’any 1812 un incendi causat per les tropes napoleòniques. Cal recordar també que Sant Jeroni va patir els efectes d...

Setena Jornada de desbrossament - les evidències - Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

Treball d'ahir Localització d'estructures de desaigua o magatzematge d'aigua annexes al distribuidor d'aigua. Ei! Bones troballes. Això és un no parar. un equip