Passa al contingut principal

JANELLO TORRIANI i Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

Tot apunta que Juanello Torriano, tal i com era conegut al regne d’Espanya Janello Torriani, va conèixer en el monestir de Yuste al nostre monjo jardiner de Sant Jeroni de la Murtra, Marc Orriols, conegut a les cròniques hispàniques com a Marcos de Cardona.

Juanello Torriano va anar a Yuste per fer tot un seguit de basses que havien de ser de gust de l’emperador Carles, bases que també havien d’alimentar el jardins que eren a cura de fra Marc Orriols. Fou en aquest context que fra Marc i Juanello devien tenir alguna mena de relació d’interessos.

No obstant, potser de manera indirecta i involuntària, Juanello fou responsable de la mort de l’emperador. Carles, va patir la picada d’un mosquit que devia créixer a les basses artificials creades per Torriano, com a conseqüència de la qual va contraure el paludisme, malaltia que a la postra li va produir la mort.

Però qui era Janello Torriani?

Janello era inventor, rellotger i enginyer i també alhora constructor d’autòmats. Per tot aquest seguit d’aspectes fou àmpliament conegut i reconegut a tot Europa. L’emperador va sol·licitar els seus serveis qui va voler que l’acompanyés en el seu retir de Yuste.

Torriano va néixer a Cremona al voltant de l’any 1500 (Milanesat) i va morir a Toledo l’any 1585, motiu pel qual va sobreviure a l’emperador, quedant a partir d’aquell moment a disposició del rei Felip II que el nomenà Matemático Mayor. L’arquitecte Juan de Herrera el feu participar en la construcció del monestir de l’Escorial, intervenint en el disseny del seu joc de campanes.

A Toledo va crear una màquina hidràulica que permetia extreure aigua del riu Tajo, coneguda com el Ingenio de Toledo o el Artificio de Juanelo. Malauradament a la seva mort aquest enginy s’abandonà, Juanelo tampoc va percebre en vida els rèdits que aquests treballs li van suposar, motiu que finalment el portà a la ruïna econòmica.

Tot i el gran predicament que va tenir en vida, la fi dels seus dies a Toledo, ciutat en la qual va residir de manera habitual des de 1534, va ser molt dissortada. Juanelo Torriano va morir gairebé en la més absoluta indigència.

Aquest constructor d’artificis, va crear, com he dit en començar aquest escrit, autòmats que van ser sorprenents a l’època. Potser el més característic d’aquests malgrat que entra dintre de la categoria de mite i hi ha dubtes de la seva existència real, fou l’home de fusta (El hombre de palo). Segons la tradició, aquest autòmat anava pels carrers de Toledo demanant almoina per al seu creador. Malgrat els dubtes actuals de la seva existència, el fet que es conservi a Toledo un carrer amb aquest nom sembla donar fe de la seva existència.

Actualment, pocs enginys i escrits es conserven d’aquest increïble inventor, No obstant, un autòmat que es troba avui dia exhibit en el Museu Metropolità de Nova York ens apropa a la seva vinculació amb el món dels monjos jerònims, sigui a Yuste o posteriorment a l’Escorial. Es tracta de l’autòmat d’un monjo que àmpliament és atribuït a Juanelo Turriano.

Lluís Jordà i Roselló



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Pegaso 3 - Can Gallart i La Hispano-Suiza

  01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO- 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.-8 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO - 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.-carrerasport-33 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO - 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.- sport-9 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO - 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.- carrerasport-34 01042001- Horta-Can Gallart - Hispano-Suiza-Pegaso-1960 aprox.-Colec. Jordi Vila Traguany.-39 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO -Per restaurar- 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.-40 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO- 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.-31 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO- 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.-30 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO- 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.-28 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO- 1960 aprox.- Colec. J...

Setena Jornada de desbrossament - les evidències - Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

Treball d'ahir Localització d'estructures de desaigua o magatzematge d'aigua annexes al distribuidor d'aigua. Ei! Bones troballes. Això és un no parar. un equip

RECERCA DE LA FONT TENEBROSA Jornades de recerca i desbrossament 28 d’abril i 26 de maig de 2024.

La Font Tenebrosa és un referent de la història del monestir de Sant Jeroni de la Vall Hebron. Es troba referenciada des de final del segle XVI en el Llibre de Costums del monestir on consta com un dels límits per les sortides dels monjos jerònims. Al llarg del temps és mencionada recurrentment per viatgers i personatges rellevants com Bernardo de Bransi, prohom del municipi d’Horta a finals del XVIII o el Baró de Maldà que la cita en diversos viatges a principis del segle XIX. (Veure cites bibliogràfiques)  Ja la segle XX quan el monestir havia estat desamortitzat i es trobava en ruïnes, són nombroses les referències per l’atracció que representava Collserola pels barcelonins. L’excursionisme pren l’espai de la font com lloc destí de sortides de joves i grans o per gaudir de la nova activitat que era l’esport o per intents d’explotació comercial de l’aigua.  L’interès de l’Associació d’Amics del Monestir de SJVH per recuperar la memòria i l’entorn del derruït mones...