Tot apunta que
Juanello Torriano, tal i com era conegut al regne d’Espanya Janello Torriani,
va conèixer en el monestir de Yuste al nostre monjo jardiner de Sant Jeroni de
la Murtra, Marc Orriols, conegut a les cròniques hispàniques com a Marcos de
Cardona.
Juanello Torriano
va anar a Yuste per fer tot un seguit de basses que havien de ser de gust de
l’emperador Carles, bases que també havien d’alimentar el jardins que eren a
cura de fra Marc Orriols. Fou en aquest context que fra Marc i Juanello devien
tenir alguna mena de relació d’interessos.
No obstant, potser
de manera indirecta i involuntària, Juanello fou responsable de la mort de
l’emperador. Carles, va patir la picada d’un mosquit que devia créixer a les
basses artificials creades per Torriano, com a conseqüència de la qual va
contraure el paludisme, malaltia que a la postra li va produir la mort.
Però qui era
Janello Torriani?
Janello era
inventor, rellotger i enginyer i també alhora constructor d’autòmats. Per tot
aquest seguit d’aspectes fou àmpliament conegut i reconegut a tot Europa.
L’emperador va sol·licitar els seus serveis qui va voler que l’acompanyés en el
seu retir de Yuste.
Torriano va néixer
a Cremona al voltant de l’any 1500 (Milanesat) i va morir a Toledo l’any 1585,
motiu pel qual va sobreviure a l’emperador, quedant a partir d’aquell moment a
disposició del rei Felip II que el nomenà Matemático Mayor. L’arquitecte
Juan de Herrera el feu participar en la construcció del monestir de l’Escorial,
intervenint en el disseny del seu joc de campanes.
A Toledo va crear
una màquina hidràulica que permetia extreure aigua del riu Tajo, coneguda com
el Ingenio de Toledo o el Artificio de Juanelo. Malauradament a
la seva mort aquest enginy s’abandonà, Juanelo tampoc va percebre en vida els
rèdits que aquests treballs li van suposar, motiu que finalment el portà a la
ruïna econòmica.
Tot i el gran
predicament que va tenir en vida, la fi dels seus dies a Toledo, ciutat en la
qual va residir de manera habitual des de 1534, va ser molt dissortada. Juanelo
Torriano va morir gairebé en la més absoluta indigència.
Aquest constructor
d’artificis, va crear, com he dit en començar aquest escrit, autòmats que van
ser sorprenents a l’època. Potser el més característic d’aquests malgrat que
entra dintre de la categoria de mite i hi ha dubtes de la seva existència real,
fou l’home de fusta (El hombre de palo). Segons la tradició, aquest
autòmat anava pels carrers de Toledo demanant almoina per al seu creador.
Malgrat els dubtes actuals de la seva existència, el fet que es conservi a
Toledo un carrer amb aquest nom sembla donar fe de la seva existència.
Actualment, pocs
enginys i escrits es conserven d’aquest increïble inventor, No obstant, un
autòmat que es troba avui dia exhibit en el Museu Metropolità de Nova York ens
apropa a la seva vinculació amb el món dels monjos jerònims, sigui a Yuste o posteriorment
a l’Escorial. Es tracta de l’autòmat d’un monjo que àmpliament és atribuït a
Juanelo Turriano.
Lluís Jordà i Roselló
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada