En l’Inventari
d’esglésies nº 29 (Barcelonès V) elaborat per Josep M. Gavin, i més
concretament en la seva pàgina 140, apareixen dues fotografies corresponents a dues
suposades restes del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Josep M.
Gavin ens assenyala que es trobaven l’any 1985 en mans d’un col·leccionista
anomenat Joan Ribas i Giner de can Noguera de Mosqueroles. Es tractava de dues
mènsules, una d’elles en estat fragmentari. Justament és aquesta, la que es
trobava en més mal estat, la què ens dona una informació més destacable sobre
la seva procedència.
Malgrat la mala qualitat de la foto i la fractura que
presentava aquest element escultòric en la seva part superior, l’escut
nobiliari que centrava la mènsula, encara suportat per una de les dues mans que
tenia en origen, ens assenyalava de manera irrefutable la seva atribució. La
pertinença a la reina Violant de Bar mostrada pels signes heràldics
representats era o és al meu parer indubtable.
Efectivament, si aguditzem la mirada, veiem al costat
esquerra de l’escut les barres de Catalunya i de l’altra, dividit en quatre
compartiments, apreciem uns barbs a la part superior (dos en concret) i a sota dues
flors de lis. En definitiva, un senyal inequívoc de propietat de la reina
Violant de Bar, fundadora del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron i una
de les escasses obres hores d’ara atribuïdes a aquesta reina.
Una altra observació podem extreure d’aquesta imatge, la
seva procedència de l’interior de l’església del monestir, únic àmbit construït
en temps de la reina Violant. Tenim constància que a la mort del rei Joan o poc
després, l’il·lustre mestre d’obres de Barcelona Arnau Bargués tenia completament
acabada l’església. La continuació de les obres de la resta de dependències
monacals va haver d’esperar força anys, fins a als anys trenta dels segle XV
quan la reina Maria de Castella va decidir reprendre la construcció del
monestir.
L’estructura de la mènsula, una raconera, ens dona encara
una altra informació. El seu probable origen com a procedent d’una de les
capelles laterals de l’església. Per la seva disposició havia d’estar
col·locada en la part interior de la capella, és a dir a la zona més allunyada
de la nau de l’església, La disposició de l’altra mènsula devia ser similar.
En conclusió, aquesta mènsula és hores d’ara l’únic
element preexistent del qual tenim constància que pertany al període de la
reina Violant i per tant procedent de l’església del monestir, construïda per
Arnau Bargués entre els anys 1394 i 1396. Seria una ironia que passés finalment
al comerç d’antiguitats i es perdés de nou
el seu rastre i la seva identitat, fora de qualsevol context històric original.
LLUÍS JORDÀ I ROSELLÓ
BIBLIOGRAFIA
GAVIN, Josep Maria. Inventari d’esglésies. Barcelonès V (Barcelona
Capital IV). Arxiu Gavin. Rafael Dalmau Editor. Barcelona 1998.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada