FRAY MARCOS DE CARDONA

 

Els jerònims catalans mai deixaran de sorprendre’ns. Fray Marcos de Cardona, monje catalán procedente de la Murtra de Barcelona y jardinero de Carlos V i Felipe II. Amb aquests qualificatius crec que ja n’hi hauria prou per aprofundir en la història de qui era aquest personatge.

El seu nom real era Marc Orriols, nascut a Cardona l’any 1519, d’extracte aparentment humil, i profés del monestir de Sant Jeroni de la Murtra. Devia entrar com a novici en aquest cenobi als divuit anys i fou consagrat com a sacerdot pocs anys després, amb 24 anys. Malgrat aquestes bones aptituds que auguraven per al jove monjo una esplèndida carrera eclesiàstica o monacal, la seva autèntica vocació era una altra aparentment més simple, jardiner i hortolà.

Fou en aquests treballs que a mitjans dels anys trenta en una de les diverses visites que l’emperador Carles feu a la Murtra quan es fixà en aquell jove i callat monjo que estava treballant a les hortes del monestir.

A partir d’aquest moment s’inicià de manera impensada i a contracor dels desitjos de fra Marc tot un periple que el duria finalment a Yuste i posteriorment, un cop mort l’emperador Carles, a un incipient monestir de l’Escorial, indret aquest en el qual moriria pocs anys després, entre 1563 i 1565.

Fra Marc, excel·lí com a jardiner a Yuste, incorporant les novetat renaixentistes d’origen italià i adaptant-les al territori, seguint sovint, això si, les indicacions de l’emperador. Allà també va fer coneixença amb un altre personatge singular Juanelo Turriano, reconegut constructor d’autòmats italià. A la mort de l’emperador retornà tot i que per poc temps a la seva casa matriu, la Murtra.

Fou justament la mort de l’emperador que el feu entrar com a testimoni en un inversemblant judici contra l’arquebisbe de Toledo, pel paper que aquest adoptà com a confessor de Carles en les seves darreres hores.

Bartolomé de Carranza, arquebisbe de Toledo, assistí l’emperador les darreres hores de vida d’aquest. Es de creure que el monarca morís acompanyat d’una part significativa de la comunitat jerònima i foren dos persones presents a l’acte els que qüestionaren l’actitud de l’arquebisbe en el moment d’atendre la confessió del rei.

Fra Juan de Regla i D. Luís de Àvila y Zúñiga, assenyalaren l’arquebisbe de mala pràctica i de proximitat amb els posicionaments luterans, en el modus que va absoldre sense confessió prèvia Carles d’Habsburg. Justament fou el monjo Juan de Regla qui presentà una acusació d’heretgia contra l’arquebisbe davant el Tribunal del Sant Ofici de Valladolid.

Fray Marc de Cardona, fra Marc Orriols, fou citat en diverses ocasions davant el Tribunal inquisitorial per oferir el seu testimoni. En la seva primera declaració feta a Barcelona l’any 1559, Juan de Regla no va aconseguir de fra Marc que fes una declaració favorable als seus interessos; simplement es limità a dir que ell no havia sentit res ofensiu i que l’havia semblat correcta l’actitud i disposició del bisbe alhora d’atendre l’emperador en els seus darrers moments.

L’any 1562, va ser citat novament a declarar davant el Sant Ofici per ratificar la seva primera declaració, aleshores, ja argumentà que estava malalt i no recordava gairebé el que havia fet el dia anterior. El seu testimoni afavorí la defensa de l’arquebisbe: “no afirma nada ni da fe de cosa que allí pasase, por estar ocupado como él dice”.

El bisbe d’Elna defensà el paper com a testimoni de fra Marc argumentant que era un home de bon judici i enteniment i un religiós honest, i que sempre deia la veritat.

Veritat o mentida, fra Marc no es va voler mullar a favor del seu antic company de monestir, fra Juan de Regla, però mai va emetre una declaració en sentit contrari, desfavorable. Del que no hi ha dubte es que en aquells moments ja patia les conseqüències d’una malaltia molt similar a la que ocasionà la mort de l’emperador (paludisme o malària) que el va deixar per sempre més molt feble de salut.

Foren els estanys que decoraren els jardins els que propiciaren la picada d’un mosquit que va fer emmalaltir el monarca i força membres de la comunitat. Per aquest motiu i retornat a la Murtra a la mort de l’emperador, feu mans i mànigues per no moure’s de la seva casa matriu, però fou endebades. Felip II el cridà novament per crear els primers jardins d’un encara incipient monestir de l’Escorial.

Malalt i i contra la seva voluntat, va residir juntament amb una petita comunitat jerònima en un monestir provisional, anomenat El Prestado, proper a les noves construccions que s’estaven erigint, però en unes condicions sanitàries dolentes que no van afavorir gens la seva debilitada salut. Malgrat aquestes adversitats, fra Marc encara va ser a temps de fer diversos jardins que van ser de grat del nou monarca, però va acabar morint poc després. Fou enterrat en el nou monestir de l’Escorial.

Lluís Jordà i Roselló