Passa al contingut principal

Capítol 1 - El palau de la família Gallart, una gran residència a la Serra de Collserola

Agafem com a referència el Text del MAGNÍFIC llibre L’Abans d’Horta, de l’editorial EFADOS.

"Josep Gallart Forgas havia fet fortuna a Puerto Rico amb les explotacions de canya de sucre i va tornar a Barcelona el 1885. Buscava un lloc per instal·lar la seva residència d'estiu, que fos tranquil i d'acord amb el seu poder econòmic. Comprà una finca de 30 hectàrees amb una masia anomenada can Duran. Estava molt ben situada i tenia aigua abundant. El 1894 encarregà la construcció d'aquest fastuós edifici a l'arquitecte August Font Carreras després d'enderrocar la casa.

A l'hora de dissenyar la nova construcció l'arquitecte va tenir molta cura per evitar la competència d'estils amb la veïna propietat del marqués d'Alfarràs. Per això, la nova residència s'edificà amb un estil de castell francés fortificat amb interiors d'una gran magnificència amb elements decoratius d'un gran valor (miralls, mobiliari, tapissos, porcellanes, marbres, quadres, etc.).

La finca era molt rica en aigua i encara es va incrementar més amb l'adquisició dels drets d'una presa al peu de l'ermita de Sant Cebrià. Es va construir dos dipòsits immensos amb una capacitat de 6000 metres cúbics per poder proveir-se d'aigua suficientment; més avall es va perforar un pou a uns 20 metres des d'on s'impulsava l'aigua als dipòsits.

Els jardins, amb elements d'estil francés i italià, tenien abundants brolladors i estanys que no escatimaven l'aigua. Al subsol hi havia una xarxa de mines d'aigua d'uns 800 metres per regar i alimentar jardins i llacs.

Durant la Guerra Civil la casa va ser abandonada per la familia Gallart. La generalitat de Catalunya la va requisar i la va habilitar com a residència del president Lluís Companys, època en què es van construir galeries subterrànies per tal de protegir-se dels bombardejos aeris. El president s'hi va estar fins el final de la guerra. Després la familia Gallart recuperà la finca. El 1958 va ser venuda a la Diputació de Barcelona. La finca va anar degradant-se i durant uns quants anys no va tenir cap ús fins que va ser restaurada; actualment està cedida a la Universitat de Barcelona amb finalitats docents. Els diversos equipaments que modernament s'hi construïren van fer desaparèixer l'estany de l'Estrella i les construccions de la zona baixa de la finca."

A lo llarg de 8 capítols il·lustrarem aquesta fastuosa finca amb magnífiques fotografies d'època.

03032011- Horta -Can Gallart- 1957 - Foto. Desc.- Colec. Jordi Vila Traguany.- SCAN.077

03032011- Horta -Can Gallart- 1957 - Foto. Desc.- Colec. Jordi Vila Traguany.- SCAN.076

03032011- Horta -Can Gallart- Escultura de marbre - 1957 -Foto. Desc.- Colec. Jordi Vila Traguany .- SCAN.072
03032011- Horta -Can Gallart-1957- Foto. Desc.- Colec. Jordi Vila Traguany.- SCAN.075

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON I LES SEVES IL·LUSTRACIONS FINS LA FI DEL SEGLE XIX

L’existència des de temps reculats d’ermitans formant alguna mena de comunitat al voltant de Sant Genís dels Agudells, indret proper a la ciutat de Barcelona però alhora aillat, ens és coneguda documentalment des de 1386. La vall on vivien els ermitans, situada en un extrem de la serralada de Collcerola fou rebatejada de manera evocadora com a Vall d’Hebron, potser  buscant  una impossible similtud  amb suposats espais bíblics. Justament aquesta comunitat d’ermitans, fou el germen de la fundació d’un posterior monestir jerònim, feta a instàncies de   la reina Violant de Bar, després de conèixer de manera directe l’any 1392 la fama de santedat d’aquells   ermitans. Curiosament però els monjos que fundaren la nova comunitat   no foren aquests ermitans, sino uns altres procedents del monestir   jerònim valencià de Sant Jeroni de Cotalba,   d’on també procedia el   que fou el seu primer prior, Jaume Joan Ibañez o Yañez. Tot apunta que la comu...

Setena Jornada de desbrossament - les evidències - Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

Treball d'ahir Localització d'estructures de desaigua o magatzematge d'aigua annexes al distribuidor d'aigua. Ei! Bones troballes. Això és un no parar. un equip

RECERCA DE LA FONT TENEBROSA Jornades de recerca i desbrossament 28 d’abril i 26 de maig de 2024.

La Font Tenebrosa és un referent de la història del monestir de Sant Jeroni de la Vall Hebron. Es troba referenciada des de final del segle XVI en el Llibre de Costums del monestir on consta com un dels límits per les sortides dels monjos jerònims. Al llarg del temps és mencionada recurrentment per viatgers i personatges rellevants com Bernardo de Bransi, prohom del municipi d’Horta a finals del XVIII o el Baró de Maldà que la cita en diversos viatges a principis del segle XIX. (Veure cites bibliogràfiques)  Ja la segle XX quan el monestir havia estat desamortitzat i es trobava en ruïnes, són nombroses les referències per l’atracció que representava Collserola pels barcelonins. L’excursionisme pren l’espai de la font com lloc destí de sortides de joves i grans o per gaudir de la nova activitat que era l’esport o per intents d’explotació comercial de l’aigua.  L’interès de l’Associació d’Amics del Monestir de SJVH per recuperar la memòria i l’entorn del derruït mones...