Passa al contingut principal

Capítol 1 - El palau de la família Gallart, una gran residència a la Serra de Collserola

Agafem com a referència el Text del MAGNÍFIC llibre L’Abans d’Horta, de l’editorial EFADOS.

"Josep Gallart Forgas havia fet fortuna a Puerto Rico amb les explotacions de canya de sucre i va tornar a Barcelona el 1885. Buscava un lloc per instal·lar la seva residència d'estiu, que fos tranquil i d'acord amb el seu poder econòmic. Comprà una finca de 30 hectàrees amb una masia anomenada can Duran. Estava molt ben situada i tenia aigua abundant. El 1894 encarregà la construcció d'aquest fastuós edifici a l'arquitecte August Font Carreras després d'enderrocar la casa.

A l'hora de dissenyar la nova construcció l'arquitecte va tenir molta cura per evitar la competència d'estils amb la veïna propietat del marqués d'Alfarràs. Per això, la nova residència s'edificà amb un estil de castell francés fortificat amb interiors d'una gran magnificència amb elements decoratius d'un gran valor (miralls, mobiliari, tapissos, porcellanes, marbres, quadres, etc.).

La finca era molt rica en aigua i encara es va incrementar més amb l'adquisició dels drets d'una presa al peu de l'ermita de Sant Cebrià. Es va construir dos dipòsits immensos amb una capacitat de 6000 metres cúbics per poder proveir-se d'aigua suficientment; més avall es va perforar un pou a uns 20 metres des d'on s'impulsava l'aigua als dipòsits.

Els jardins, amb elements d'estil francés i italià, tenien abundants brolladors i estanys que no escatimaven l'aigua. Al subsol hi havia una xarxa de mines d'aigua d'uns 800 metres per regar i alimentar jardins i llacs.

Durant la Guerra Civil la casa va ser abandonada per la familia Gallart. La generalitat de Catalunya la va requisar i la va habilitar com a residència del president Lluís Companys, època en què es van construir galeries subterrànies per tal de protegir-se dels bombardejos aeris. El president s'hi va estar fins el final de la guerra. Després la familia Gallart recuperà la finca. El 1958 va ser venuda a la Diputació de Barcelona. La finca va anar degradant-se i durant uns quants anys no va tenir cap ús fins que va ser restaurada; actualment està cedida a la Universitat de Barcelona amb finalitats docents. Els diversos equipaments que modernament s'hi construïren van fer desaparèixer l'estany de l'Estrella i les construccions de la zona baixa de la finca."

A lo llarg de 8 capítols il·lustrarem aquesta fastuosa finca amb magnífiques fotografies d'època.

03032011- Horta -Can Gallart- 1957 - Foto. Desc.- Colec. Jordi Vila Traguany.- SCAN.077

03032011- Horta -Can Gallart- 1957 - Foto. Desc.- Colec. Jordi Vila Traguany.- SCAN.076

03032011- Horta -Can Gallart- Escultura de marbre - 1957 -Foto. Desc.- Colec. Jordi Vila Traguany .- SCAN.072
03032011- Horta -Can Gallart-1957- Foto. Desc.- Colec. Jordi Vila Traguany.- SCAN.075

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON I LES SEVES IL·LUSTRACIONS FINS LA FI DEL SEGLE XIX

L’existència des de temps reculats d’ermitans formant alguna mena de comunitat al voltant de Sant Genís dels Agudells, indret proper a la ciutat de Barcelona però alhora aillat, ens és coneguda documentalment des de 1386. La vall on vivien els ermitans, situada en un extrem de la serralada de Collcerola fou rebatejada de manera evocadora com a Vall d’Hebron, potser  buscant  una impossible similtud  amb suposats espais bíblics. Justament aquesta comunitat d’ermitans, fou el germen de la fundació d’un posterior monestir jerònim, feta a instàncies de   la reina Violant de Bar, després de conèixer de manera directe l’any 1392 la fama de santedat d’aquells   ermitans. Curiosament però els monjos que fundaren la nova comunitat   no foren aquests ermitans, sino uns altres procedents del monestir   jerònim valencià de Sant Jeroni de Cotalba,   d’on també procedia el   que fou el seu primer prior, Jaume Joan Ibañez o Yañez. Tot apunta que la comu...

LA BIBLIOTECA DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON

Rastrejar els fons de les biblioteques monacals és sempre dificultós, sobretot perquè arran de la desamortització de Mendizábal l’any 1835, els continguts d’aquestes biblioteques van ser destruïts i en gran part dispersats abans de poder ser recollits. La Biblioteca de la Universitat de Barcelona va ser el destinatari final al cap d’uns anys i va servir de dipòsit del que es va poder salvar  de les biblioteques de molts monestirs barcelonins. Desgraciadament, la pèrdua també de molts dels inventaris de les biblioteques impedeix saber amb profunditat la composició de la major part de biblioteques monàstiques, tot i que per comentaris dels viatgers il·lustrats, sovint podem fer-nos una petita idea de la seva importància. En el cas de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, la seva biblioteca va ser molt malmesa, car aquest   monestir jerònim ja havia patit prèviament l’any 1812 un incendi causat per les tropes napoleòniques. Cal recordar també que Sant Jeroni va patir els efectes d...

Pegaso 3 - Can Gallart i La Hispano-Suiza

  01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO- 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.-8 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO - 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.-carrerasport-33 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO - 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.- sport-9 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO - 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.- carrerasport-34 01042001- Horta-Can Gallart - Hispano-Suiza-Pegaso-1960 aprox.-Colec. Jordi Vila Traguany.-39 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO -Per restaurar- 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.-40 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO- 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.-31 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO- 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.-30 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO- 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.-28 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO- 1960 aprox.- Colec. J...