Passa al contingut principal

SANT JERONI DE LA MURTRA I EL GAT DRAGUT

SANT JERONI DE LA MURTRA I EL GAT D’ANDREA DORIA

He sentit tantes coses al voltant de la pintura al fresc que ensenyoreix l’antic refectori del monestir de Sant Jeroni de Murtra que crec necessari parlar d’un dels personatges més importants que figuren a la taula de l’emperador Carles V. Aquest no és altre que Dragut, el gat d’Andrea Doria (1466-1560).

Andrea Doria i el seu gat. Quadre atribuït a William Key.

La història va molt més enllà del que suposa donar tanta importància a un gat. Palesa l’admiració que Andrea Doria tenia pel corsari Dragut, a qui va tenir pres durant més de quatre anys i posteriorment va acabar tancat a la torre Grimaldina de Gènova, lloc en el qual creia que ja no representaria cap perill. Tot i que hi ha diferents versions sobre com va recuperar la llibertat Dragut, la més versemblant és que va ser el pirata Barbarrossa qui va arribar a un acord amb Andrea Doria per aconseguir la llibertat del seu lloctinent. A canvi, els genovesos van obtenir una llicència aparentment tan fútil com una concessió de pesca de corall davant la costa barbaresca.

Sigui com sigui, no deixa de ser un gest d’admiració vers l’adversari donar com a nom del seu gat el d’un dels seus enemics més acèrrims. Andrea Doria, devia quedar captivat amb Dragut, fins el punt que així va batejar el seu gat més estimat. En el retrat d’Andrea Doria fet pel pintor flamenc William Key, actualment exposat a la sala dels Gegants del seu palau de la vila del Príncep de Gènova, apareix el vell almirall acompanyat del seu estimat gat.

És curiós comparar el posat cansat del vell almirall, que tot i portar el toisó d’or, honor ofert per l’emperador al seu fidel servidor, contrasta amb l’actitud imposant del gat que l’esguarda amb actitud arrogant, majestàtica, gairebé desafiant.

Sorprèn doncs, que encara no ens hàgim adonat que l’animal que figura a la taula de l’emperador, en la pintura feta al fresc que hi ha en el tester del refectori de Sant Jeroni de la Murtra, no li haguem posat nom, quan no es altra que Dragut, el gat de l’almirall Andrea Doria.

Fragment de la pintura al fresc de l’antic refectori de Sant Jeroni de la Murtra

En aquesta interessantíssima pintura al fresc, es recull un fet històric concret, l’expedició militar a Tunis de l’any 1535. Moment en el qual, l’emperador Carles es va hostatjar en el monestir de Sant Jeroni de la Murtra i va rebre la visita de diferents personatges, entre altres Andrea Doria, l’almirall de la flota. 

Escena completa del fresc que figura pintat al tester del refectori de Sant Jeroni de la Murtra


L’escena pintada correspon a l’any 1535, moment de la segona visita de l’emperador al monestir. La pintura mural al fresc, d’autoria anònima, però sembla feta en ocasió d’una darrera estada de l’emperador Carles, l’any 1538. A la taula figuren assentats diversos personatges importants.

D’esquerra a dreta: un assistent negre, l’emperadriu Isabel de Portugal, Carles V, el virrei de Catalunya, Francesc de Borja i Leonor, la seva esposa, el gat Dragut (òbviament) i l’almirall Andrea Doria, Pere Alsina, prior en aquell trienni de la Murtra, i una dama de companyia de la cort.

Cal fer especial esment al fet que el pintor coneixia molt bé la importància del gat quan representa Dragut al costat de l’almirall, damunt la taula, amb la cua ben revenxinada, ocupant un paper central en tota l’escena, gairebé protagonista del moment i únic que mira de front als espectadors.

Fi de la qüestió.

Lluís Jordà

Comentaris

  1. L'enhorabona per l'article! La centralitat del gat -que té un punt de divertida- fa pensar en la importància de l'amenaça pirata sobre el litoral, de la mateixa manera que en les poblacions musulmanes hi havia torres de defensa per mor dels pirates cristians.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON I LES SEVES IL·LUSTRACIONS FINS LA FI DEL SEGLE XIX

L’existència des de temps reculats d’ermitans formant alguna mena de comunitat al voltant de Sant Genís dels Agudells, indret proper a la ciutat de Barcelona però alhora aillat, ens és coneguda documentalment des de 1386. La vall on vivien els ermitans, situada en un extrem de la serralada de Collcerola fou rebatejada de manera evocadora com a Vall d’Hebron, potser  buscant  una impossible similtud  amb suposats espais bíblics. Justament aquesta comunitat d’ermitans, fou el germen de la fundació d’un posterior monestir jerònim, feta a instàncies de   la reina Violant de Bar, després de conèixer de manera directe l’any 1392 la fama de santedat d’aquells   ermitans. Curiosament però els monjos que fundaren la nova comunitat   no foren aquests ermitans, sino uns altres procedents del monestir   jerònim valencià de Sant Jeroni de Cotalba,   d’on també procedia el   que fou el seu primer prior, Jaume Joan Ibañez o Yañez. Tot apunta que la comu...

Setena Jornada de desbrossament - les evidències - Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

Treball d'ahir Localització d'estructures de desaigua o magatzematge d'aigua annexes al distribuidor d'aigua. Ei! Bones troballes. Això és un no parar. un equip

RECERCA DE LA FONT TENEBROSA Jornades de recerca i desbrossament 28 d’abril i 26 de maig de 2024.

La Font Tenebrosa és un referent de la història del monestir de Sant Jeroni de la Vall Hebron. Es troba referenciada des de final del segle XVI en el Llibre de Costums del monestir on consta com un dels límits per les sortides dels monjos jerònims. Al llarg del temps és mencionada recurrentment per viatgers i personatges rellevants com Bernardo de Bransi, prohom del municipi d’Horta a finals del XVIII o el Baró de Maldà que la cita en diversos viatges a principis del segle XIX. (Veure cites bibliogràfiques)  Ja la segle XX quan el monestir havia estat desamortitzat i es trobava en ruïnes, són nombroses les referències per l’atracció que representava Collserola pels barcelonins. L’excursionisme pren l’espai de la font com lloc destí de sortides de joves i grans o per gaudir de la nova activitat que era l’esport o per intents d’explotació comercial de l’aigua.  L’interès de l’Associació d’Amics del Monestir de SJVH per recuperar la memòria i l’entorn del derruït mones...